06/08/12. A Espanya ara li toca perdre. I a Catalunya guanyar!

Benvolguts,

Avui a l’ARA l’Ignasi Aragay fa un article trist, decebedor, de fugir corrents, de nom: A Espanya ara li toca perdre.

Pot ser que per millorar la nostra autoestima ens calguin patacades com les que estem patint! Sort que a  la pregunta del final de l’article hi ha una guspira d’encoratjament: Ara hem de decidir què li toca a Catalunya?  Hem de respondre: A Catalunya li toca decidir independència! Pel que respecta a l’esport crec que en la classificació olímpica estem molt ben considerats i els resultats són el reflex del país. Som un país petit, no dediquem a l’esport el que altres països proporcionalment hi dediquen, som humils, fem el que podem i potser no se’ns ha de demanar més! Però els nostres atletes lluitarien amb més fe si lluitessin pel seu petit país, ric, independent, viable, membre de dret del COI, que no en la situació actual ocupats per Espanya, gran (Una Grande Libre), pobre, fatxenda, castrant i inviable.

Quan intentem aconseguir la independència i quan ens la guanyem (no quan la demanem de genollons) se’ns haurà de demanar moltíssim més! Tal com deia el President Companys: Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres. I hem de demostrar-nos a nosaltres mateixos i al mon que podem ser un Estat (amb majúscula) en el mon.

Ara l’article de l’Ignasi Aragay:

A Espanya ara li toca perdre

06/08/2012

Els estats d'ànim també són col·lectius. La crisi està castigant Espanya, el prestigi i la imatge del país han caigut en picat. Els estrangers amb qui parles es compadeixen de tu: "Què, com esteu?" La premsa internacional en fa mofa o en fa sang, dia sí i dia també, sense contemplacions. La pressió és aclaparadora. Els catalans i Catalunya no ens escapem d'aquest estigma. Al contrari, fins i tot n'hi ha que ens assenyalen directament amb el dit: sou els que teniu més deute, sou una part gran del problema. Estem atrapats en la derrota. Ho vulguem o no, formem part del drama. Tot això, tota aquesta incertesa i debilitat, aquesta mala premsa, s'ha instal·lat en l'ànim de la gent, en les empreses, en la política, arreu. Anem de cap cap a una depressió col·lectiva. I se sentin més o menys identificats amb el país, els esportistes que aquests dies competeixen als Jocs Olímpics per Espanya no són aliens a aquesta sensació de perdedors. Es veuen afectats pel clima enrarit i de derrota que es viu a l'Estat, per la llosa que pesa damunt la pell d'un brau que ha perdut la força i el glamur. El toro està tocat de mort. I quan de fora et veuen tocat, és més difícil sortir-te'n. La mirada dels altres condiciona. Molt. El pobre resultat al medaller olímpic és un reflex del final del miratge espanyol. A Espanya li toca perdre. Ara hem de decidir què li toca a Catalunya.

http://www.ara.cat/premium/opinio/Espanya-Ara-li-toca-perdre_0_750524941.html
 

I a continuació publiquem l’article del directe.cat:

#London2012 Espanya sense medalles

·         Sense els esportistes bascos i catalans, l’esport espanyol deixa d’aparèixer entre les grans potencies esportives, el que fa preveure que el fracàs de l’esport espanyol està cantat

Des del directe!cat tenim molt clar que cal donar reconeixement a les medalles guanyades pels esportistes que no tenen reconeguda la seva delegació, i per tant és hora de gaudir de les victòries catalanes, no podem acceptar, escriure i visualitzar que Espanya ens roba els nostres esportistes, i per tant, que ens robi les medalles o les victòries d’uns esportistes formats des de Catalunya i amb els diners dels catalans. Ple suport per ##alexfabregas un esportiste valent, insultat per dir la veritat.

Catalunya i Euskal Herria per davant d’Espanya

Espanya pot dir el que vulgui, però per més que s’apunti les medalles catalanes o basques mai seran seves, i a data d’avui i a meitat dels jocs de Londres 2012, la realitat ens diu que Espanya encara forma part d’aquelles nacions sense medalla en aquestes olimpíades i tant Catalunya com Euskal Herria la superen. Caldrà esperar la segona part de la competició per comprovar les veritables possibilitats de catalans, bascos i espanyols, però per part catalana, resten obertes algunes perspectives més, de la mateixa manera que Espanya guanyarà alguna medalla en aquestes olimpíades, però quedarà llunys dels seus objectius.

La caverna ja busca culpables entre els esportistes catalans del fracàs dels jocs

El Mundo ja carrega contra Pau Gasol per la derrota de la selecció de basquet contra Rússia, una prova evident del que sempre hem defensat, Espanya tant sols busca i vol els catalans sempre i quan guanyin, quan perden són sempre els responsables.

L’atletisme espanyol és posa en mans de l’atleta implicada en l’operació “Puerto”

Mentre el cas del català Àngel Mullera ha estat un greu escàndol d’apartheid contra l’atleta lloretenc, el cas de Marta Domínguez implicada en un dels pitjors casos de dòping de l’Estat ha sigut tot el contrari, tot el suport i fins i tot hi ha dipositades totes les esperances d’aconseguir tenir algun èxit en aquests jocs olímpics

Joc brut d'Espanya

Espanya planteja perdre amb Brasil per evitar el creuament amb els Estats Units, però bona part de la premsa espanyola i fins i tot catalana li dona caire de normalitat. El COI va excloure per fets com aquests 8 esportistes de bàdminton,

http://www.directe.cat/noticia/223295/london2012-espanya-sense-medalles

Joan A. Forès

Reflexions