dijous, 9 d’agost del 2012

09/08/12. Com van a Madrid i no tornen els impostos dels catalans (2)

Benvolguts,

Seguim amb les explicacions dels fluxos de diners entre Catalunya i Espanya.

En l’apunt d’ahir varem explicar quines eren les partides d’impostos que anaven de Catalunya a Madrid amb les xifres corresponents a cada partida. Avui mostrem una taula amb les xifres d’aquelles partides, complementades amb la part de cadascuna que retorna a Catalunya:  

Impostos cedits per l'estat





IRPF (Impost sobre la renda de les persones físiques)
Directe
27,50%
16.500
50%
8.250
13,75%
IVA (Impost sobre el valor afegit)
Indirecte
15,83%
9.500
50%
4.750
7,92%
IS (Impost de societats)
Directe
7,50%
4.500
0%


Cotització SS
Directe
35,83%
21.500
0%


Impostos especials, alcohol, combustibles, electricitat, matriculació vehicles
Indirecte
10,00%
6.000
58%
3.480
5,80%
Impostos recaptats per la Generalitat





Impost de successions, donacions, transmissions patrimonials, sobre actes jurídics documentats, taxa sobre el joc
Directe
3,33%
2.000
100%
2.000
3,33%
Totals

100,00%
60.000

18.480
30,80%

El que sorprèn d’entrada és que hi ha unes partides de les que se’n retorna el 50%, una que se’n retorna el 58%, una que se’n retorna el 100% i totes les altres de les que no se’n retorna res! Aquest mètode fa que aproximadament d’un 56% dels impostos se’n retorni el 50% i del 44% restant no se’n retorni res! A sant de què hi ha aquesta distribució? Per què només menys de la tercera part de diners en efectiu procedents del impostos dels catalans, tornen? 

Gràfic de fluxos entre Catalunya i les Agències Tributaries espanyoles i catalanes. Relació amb el PIB


Quin és el malabarisme per entendre aquestes xifres? Fem-ho al revés: Quina és la part que els estats que componen un estat federal paguen com a màxim en concepte de serveis i solidaritat a l’estat federal? Un 3% del PIB com a màxim. Què paga Catalunya? Entre un 8,5% i un 10,2%!

I què és el PIB? Segons l’IDESCAT definim Valor Afegit Brut (VAB), Consums intermedis (CI) i Producte Interior Brut (PIB). En resum:

  • El VAB s’obté com la diferència entre tota la producció del país a preu de venda i els consums intermedis per a obtenir aquella producció
  • El PIB és el VAB més els impostos

O sigui que el VAB d’un producte o d’un servei és el resultat d’obtenir un producte acabat i vendre’l havent-hi restat tots els costos que entren en la fabricació del producte o del servei. Exemple: El VAB d’un cargol s’obté com a diferència entre el preu de venda i els costos de mecanització (cost de l’operari + despeses generals atribuïbles al producte + valor del material + amortització màquines). I el VAB d’una pernoctació en un hotel d’una persona s’obté com a diferència entre el preu de lloguer de la cambra menys les despeses per a oferir aquell servei (cost dels empleats + amortització + despeses en rentaduria, llum, etc).

Els PIBs s’obtenen com a suma del VAB més els impostos corresponents.
El PIB del país és la suma de tots els PIBs.
El VAB de Catalunya és d’uns 193.000 M€ i el PIB és de 210.000 M€.
El VAB espanyol és de 780.000 i el PIB és d’1.050.000 M€.
Si Catalunya pagués un 3% del seu PIB (com els lands alemanys) vol dir que dels 210.000 M€ l’estat n’hauria de retenir 6.300 M€. Vol dir que dels 60.000 M€ dels impostos arribats a l’Agència Tributària espanyola cada any en retindrien 6.300 M€ i 53.700 M€ tornarien a Catalunya en efectiu o en serveis. Segons les dades de bancs, caixes i organitzacions privades (ja que l’estat no les publica), en els darrers anys el que no es va  retornar pujava entre 20.000 i 22.000 M€/any. D’acord amb les darreres dades del conseller Mas-Colell del 2012, degut a la crisi, l’estat no s’ha quedat 20.000 M€ sinó “només” 16.500 M€.
Però els barems internacionals exigeixen un 3% del PIB com a màxim! Per tant el 2012 l’estat s’hauria d’haver quedat 6.300 M€ i se n’ha quedat 16.500.
L’estat espanyol ens està  robant aquest any 10.200 M€!  
Quin mecanisme estableixen aquestes negociacions per que l’estat es quedi entre un terç i un quart dels 60.000 M€? Doncs tal com explica el gràfic: De l’IRPF i de l’IVA pagat pels catalans se’n queden el 50%, de l’Impost de Societats (IS) i de les cotitzacions de la Seguretat Social (SS) s’ho queden tot, dels Impostos especials se’n queden el 42% i en retornen el 58%, i dels Impostos de Successions etc, que es recapten directament per l’Agència Tributària de Catalunya, no se’n queden res. La suma del que es queden és 8.250 + 4.750 + 4.500 + 21.500 + 2.520 = 41.520 M€. Del que es queden, com hem explicat, hi ha una part que retorna en forma de serveis (?).
I aquesta és la plasmació numèrica dels magnífics acords del Tripartit amb el govern Zapatero del 2009. Cal recordar que els negociadors del Tripartit van retornar eufòrics a Catalunya explicant les bondats del Nou Sistema de Finançament. Allò era un finançament i no l’anterior negociat per CiU! La Sra. Chacon encara va explicar que teníem el millor finançament que havíem tingut mai. Potser és veritat però no és el que necessitàvem ni per cobrir despeses. Gràcies a aquest nou sistema de finançament el dèficit ha anat pujant uns 7 o 8.000 M€ cada any de forma que el deute total de la Generalitat de Catalunya avança al galop cap els 45.000 M€!
Si hi hagués hagut, des de sempre, un Concert econòmic o Pacte fiscal com a Alemanya, ens arribarien 10.200 M€ més dels que arriben actualment.
Gràcies a aquest mètode de finançament fa dos anys que estem fent retallades, que no caldrien ja que ens roben més del que les retallades ens estalvien.
Gràcies a aquest mètode de finançament Catalunya haurà de demanar un préstec a l’estat, de part dels diners que l’estat no ha retornat aquest any dels impostos dels catalans!

El Concert econòmic o Pacte fiscal

El Concert econòmic que ara en diuen Pacte fiscal pretén resoldre aquest desequilibri, fent que l’Agència Tributària Catalana recapti TOTS el impostos que paguen ela catalans i a continuació cedeixi a l’Agència Tributària espanyola el que s’acordi. Però com que és un pacte que Catalunya unilateralment  i coixejant ha decidit com el volia, veurem si hi ha Pacte amb Madrid o no. Jo personalment crec que no, encara que pot ser que els entabanin amb el peix al cove (vell conegut de CiU), i qui dia passa, any empeny.
Si el govern català es mantingués ferm (comportament impossible sabent qui mana a CiU), i decidís anar cap a l’estat propi com li demana SI, ERC, l’ANC, l’AMI, i totes les plataformes ciutadanes, tindria el poble al darrere!
 
Joan A. Forès
Reflexions

1 comentari:

  1. Hola Joan A. Forès, està molt bé l'explicacií i tot, però de quin any són les dades?

    ResponElimina