dijous, 18 d’abril del 2013

18/04/13. De la Revolució Industrial a la creació de riquesa, passant pel Modernisme

Benvolguts,

En una conferència de títol On van els diners dels catalans? de Jordi Bages-Querol del CCN al Centre de Barri de Can Gili Nou al Carrer Taulat, al Poblenou, el dia 19 de març, aquest magnífic coneixedor de l’economia però també de la història va pronunciar entre d’altres una frase important. Va dir que:

Espanya (més aviat l’Espanya castellana) i el sud d’Itàlia són els únics dos territoris europeus on no es va fer la Revolució Industrial!

Aquesta frase, dita amb contundència, em va fer adonar que ja la coneixíem però que mai no l’havíem verbalitzada d’aquesta manera. Si repassem la història i la geografia veurem que a la península ibèrica només Catalunya i Euskadi van fer la Revolució Industrial en profunditat. També varen fer-la més modestament a Astúries que tenia carbó i ferro (però que els exportaven directament a la Gran Bretanya), els conservers gallecs amb procediments i finançament català, i el País  Valencià, de Sagunt, Elx, València, etc.  

Aprofito per explicar que sempre que jo he anat a Madrid a parlar de negocis, amb posat innocent he preguntat als meus interlocutors que m’indiquessin on era el barri modernista de la vila, com a Barcelona. No m’han pogut mai respondre ja que els barris modernistes de Barcelona i de València, i també els de Reus, Mataró, Valls, Manlleu, així com les “catedrals modernistes” del vi, i d’altres varen néixer quan s`havia desenvolupat a Catalunya una burgesia, fruit de la Revolució Industrial. I a l’Espanya profunda no hi havia hagut Revolució Industrial, ergo no hi havia hagut modernisme.

Tota aquesta introducció ens porta a l’Editorial del Punt/Avui de títol:
 
El paper de la indústria en la crisi
Que explica que:
L'autèntica arrel del problema no és altra que la debilitat de l'economia productiva; és a dir, de l'activitat que genera béns i serveis.
Explica també que:
L'endeutament és un instrument positiu quan es dedica a la producció i permet el retorn del capital i dels interessos. I Per això ara mateix es reclama als bancs que tornin a donar crèdit.
I a més a més diu que:
Aquesta austeritat, que molts cops el govern espanyol fa recaure en tercers, està destruint el teixit industrial.
I l’evidencia:
És possible que alguns ministres espanyols estiguin temptats de resignar-se que, en la divisió del treball internacional, a l'Estat espanyol li toca subministrar cambrers i paletes. Potser això val per a Espanya, però Catalunya té, encara, un teixit industrial que s'ha de salvar. No ajuda ni la política d'austeritat ni les lleis recentralitzadores que es fan des d'un despatx de Madrid. Una cosa és gastar el crèdit en activitats especulatives o que persegueixen la captació de vots i una altra molt diferent dedicar-lo a l'activitat industrial i de serveis.
I darrera conclusió:
Cal redefinir l'austeritat en favor d'aquestes activitats. És el que permetrà el creixement, la disminució de l'atur i la sortida de la crisi.
Crec que és un article per llegir-lo tres cops. Ajuda a preguntar-se:
Què hi continuem fotent en un estat que ens usurpa la història i la llengua, que ens roba i escanya i que no ens permet desenvolupar-nos d’acord amb la nostra activitat consuetudinària: crear riquesa
 
Joan A. Forès
Reflexions
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada