dimarts, 16 d’abril del 2013

16/04/13. 'A un pam de la independència' de Vicent Partal

Benvolguts,

Ahir al vespre vaig estar convidat, com a col·laborador econòmic de Vilaweb, a la presentació del llibre 'A un pam de la independència' del Vicent Partal, a la seu del grup editorial RBA a Barcelona, editors del llibre. L’acte tenia l’al·licient de comptar amb l’Oriol Junqueras, per tal de fer un debat sobre el tema.

El clima fou molt engrescador, encara que els posicions polítiques dels dos protagonistes eren sovint divergents...

Algunes observacions meves:

En Junqueras es mostra partidari de la cooficialitat del castellà i de la coexistència d’escoles públiques i privades concertades. Aquí jo difereixo totalment d’en Junqueras: En Partal li explica que sempre el peix gros es menja el petit i que per tant dues llengües tant diferents en quantitat de parlants no poden ser deixades a la llei de l’oferta i la demanda. Respecte a les escoles privades jo crec que tenen tot el dret a existir, però sense cap ajut públic. Els diners públics han d’anar a escoles públiques. Quan el nou govern tingui tots els nens escolaritzats en l’escola pública, quan hi hagi escoles bressol per a tothom, quan els pares com a Finlàndia tinguin fins a un any de permís per atendre la nova criatura, quan la sanitat funcioni bé, sense privatitzacions, quan tinguem totes les infraestructures que ens calen, quan haguem abaixat els impostos per atreure noves empreses multinacionals, aleshores es pot estudiar si cal subsidiar escoles concertades...

Hi ha una crònica molt ben feta de Montserrat Serra per a Vilaweb i també un treball més senzill de directe.cat!



He intentat comprimir al màxim el diàleg. Presento algunes de les frases de cadascun dels dos ponents:

La periodista explica que partien d'un esquema definit per tres grans temes: el poder del poble, els processos d'independència recents d'Europa i quin país volem.

Tots dos tenien molt a dir i a confrontar. I sabien que en aspectes tan sensibles com la llengua toparien.

En la introducció el presentador Palau va dir entre altres coses: Soló d’Atenes fa 26 segles parlava d'acostar les  lleis a les coses més que no pas d'acostar les coses a les lleis.

I quan tinguem la independència no espanyolejarem

·       Vicent Partal va ser clar i va recordar que ell era partidari de definir el model d'estat i que en el llibre en parlava a bastament

·       Partal: La independència és un procés inevitable, de manera que és bo que pensem i debatem quin model d'estat volem, fins i tot ideològic.'

·       Jonqueras: Jo també vull un estat que no tingui por dels seus ciutadans ni de la dissidència. I això és un tema nou, perquè l'estat espanyol ha tingut sempre por dels seus ciutadans, i ha combatut les minories amb persecucions als jueus, als moriscs, per qüestions de llengua i de religió, i va crear una inquisició espanyola que es va resistir a abolir i no va decaure fins entrat el segle XIX. I va deixar de prohibir llibres quan, literalment se'n publicaven tants que els censors no donaven l'abast de llegir-los

 L'eix central de la sobirania és la democràcia

·       Continua Partal: 'El consens l'ha de bastir la societat, i és el consens social que ens ha de fer funcionar com a estat. Això és molt important i a mi no em fa gens de por, perquè no he vist cap procés com el nostre. A Estònia, tres anys abans de la independència, no hi havia cap independentista. L'eix central de la sobirania és el mètode, la democràcia. Això ens fa imbatibles, i és això que fa difícil de justificar la negativa d'Espanya, la seua actitud contra la consulta. Construir el consens és tasca fonamental dels polítics, però no s'acaba ací.

·       Junqueras: La creació de l'ambient que permeti d'avançar cap a la independència és una feina col·lectiva. Aquí la gent pot votar un batlle independentista i alhora sentir-se espanyola. Hi ha gent que emocionalment, futbolísticament, se sent espanyola, però que políticament no ho és. En aquest sentit, necessitem un país amb una identitat política compatible amb unes altres identitats (lingüístiques, futbolístiques, religioses…). Aquí discrepem una mica, oi?

 Llengua i educació: discrepàncies

·       Partal: 'Una mica prou. A veure, ho explique: l'Oriol va fer una proposta d'oficialitat tant del català com de l'espanyol per al nou estat. Però, al meu entendre, per motius “estatístics”, tots els estats que han fet cooficials dues llengües, en poc temps han perdut la pròpia si és minoritària. Jo, en la qüestió de la llengua propose de no tenir cap llengua oficial i que la llengua nacional siga el català i prou (i l'occità a l'Aran).  I després deixar que les institucions i organismes declaren llengua de treball les que vulguen, però sempre amb el català com a referència màxima.

·       Junqueras: 'El català ha de ser la llengua nacional, la llengua de les institucions i la llengua vehicular del sistema educatiu, però l'estat ha de donar garanties als ciutadans castellanoparlants que es podran adreçar a l'administració pública en la seva llengua materna.

·       Junqueras: Jo considero que seria bo que a Catalunya es continués amb un sistema educatiu que combinés el públic i el privat, amb un estat que protegís el sistema públic.'

·       Vicent Partal li respon: 'En la nostra societat de la informació, l'escola és l'anivelladora social per excel·lència a l'hora de superar les barreres socials. La majoria de països d'Europa només tenen un sistema públic i si ací tenim també el privat és perquè l'Església Catòlica era forta el 1979.'

 El moviment popular fa possible la independència

·       Continua Partal: 'I la importància de reconèixer que és un moviment popular que fa possible la independència. Quan érem joves i marxistes, parlàvem de moviment nacional popular [i en aquest moment ensenya una papereta del referèndum d'Arenys de Munt signada pels organitzadors del referèndum: Alfons López Tena, el batlle de llavors, Carles Mora, i l'actual, Josep Manuel Ximenis]. Aquell dia vaig entendre que allí començava tot, pel poder popular que té el referèndum, que és la força del procés. I la gent està tranquil·la i té confiança en el poder enorme que té. Us explicaré que la vegada que he viscut el poder popular més de prop va ser a Sud-àfrica, durant les eleccions que havien d'abolir l'apartheid: la gent negra havia eixit al carrer, anava molt ben vestida, i feia unes cues immenses per anar a votar. I tothom duia una papereta a la mà! Quan a Arenys vaig veure la gent amb la papereta a la mà vaig pensar: "S'ha acabat, mana la gent."

·       Partal: Sabeu què fou més impressionant de la manifestació de l'Onze de Setembre? L'alegria de la gent.'

Llanos de Luna i la importància de controlar el territori

Llavors Vicent Partal mostra el seu visat per a entrar a Lituània, amb el número 9, i explica: 'A vegades la independència arriba per casualitat. En el cas de Lituània, va haver-hi el cop d'estat de l'URSS i les coses es van precipitar.

·       Partal: Tanmateix, no es va estar de dir: 'Vull una democràcia més avançada i això vol dir més participació. Jo no vull una constitució a l'espanyola que se centre en allò que no puc fer. Jo vull una constitució senzilleta i portar els deu temes més polèmics a referèndum: si volem formar part de la Unió Europea, si volem centrals nuclears, si apostem per l'ensenyament públic… Estic molt content de la cohesió social del país, que és altíssima. I en això s'ha de reconèixer la feina que ha fet molta gent. Però hem d'aconseguir de transformar la cohesió. Sovint fem moltes coses pensant en Espanya o en França. Però nosaltres no serem mai un gran país, hem de saber quin nivell d'estat necessitem. Eslovènia té quinze ambaixades tan sols. Nosaltres potser no en necessitaríem més de vint…

·       Partal: Nosaltres tenim dues opcions: fer el procés d'acord amb Espanya i negociar quan siguem independents, o fer una proclamació unilateral d'independència. I en aquest segon cas haurem de fer dues coses: anar a la Cort Internacional de Justícia de l'Haia i controlar el territori. Algú haurà d'anar a la Delegación del Gobierno i convidar la senyora De Llanos a agafar el TGV o, si decideix de quedar-se, recordar-li que no podrà abandonar la delegació del govern, edifici que haurà de ser custodiat pels mossos d'esquadra, fins que Espanya reconegui el nostre nou estat.'

·       Junqueras es va estimar més de respondre com a historiador i no com a polític: 'El 14 d'abril de 1931, Macià va enviar Companys a prendre possessió del govern civil acompanyat per joves de la CNT-FAI per defensar la República catalana. Amb això vull dir que en aquesta mena de processos hi ha gent no convençuda que s'acaba trobant enmig del procés i fent un paper decisiu. És un element molt interessant de reflexió per als qui encara no se n'han convençut.

·       Junqueras: 'ERC no renuncia a cap via democràtica per aconseguir la independència. Hi ha 195 estats a l'ONU (i dos de no oficials). D'aquests 195, només 21 van fer un referèndum per ser reconeguts. No ens podem tancar cap via democràtica mentre sigui legítima. Com deia Soló, acostar les lleis a les coses. Fa vint-i-sis segles que els grecs ja van entendre com es feien les coses. De manera que ho farem per alguna d'aquestes vies democràtiques.'

La nació sempre anirà de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó

·       Partal: Recorda que de jovenet anava a la muntanya amb els scouts, i una noia més gran, l’Empar li va dir que l'estat i la nació no són la mateixa cosa

·       De manera que quan proclamem l'estat propi també haurem de recordar que:

L'estat i la nació no són la mateixa cosa i que si l'estat va d'Alcanar a la Jonquera la nació sempre anirà de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó


Joan A. Forès
Reflexions


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada