En el mateix El Temps d’aquesta setmana, que
estem comentant, Ramon Tremosa ens fa fixar en que: Si la crisi grega
va fer miques la consideració del deute públic o sobirà com a actiu financer
sense risc, ara a Xipre els dipòsits bancaris també deixen de ser considerats
un actiu financer sense risc. I ens alerta de que: Molt atents i molt de compte: si a Espanya cal fer una
quitança de deute públic com a Grècia, la major part dels afectats seran
espanyols i la banca espanyola amb fons d’assegurances (inclou el de pensions
de la SS), fons de pensions, fons d’inversió, persones físiques quedarà...
De Xipre ens arriba molta informació però una dada s’amaga curosament: els
dos grans bancs de Xipre estaven tocats de mort des que Grècia va practicar la
quitança o reestructuració del seu deute públic aviat farà dos anys.
Aquella rebaixa del 50% del valor del deute grec va obrir un forat al
balanç dels bancs xipriotes que els ha abocat a la fallida, tot i rebre l’ajut
constant del BCE per mitjà del seu programa Emergence Liquidity Assets (ELA).
Aquesta fallida ha deixat en evidència els famosos stress tests de la banca
europea de 2011, fets abans de la quitança esmentada: sobre Xipre es destacava
que “els dipòsits dels seus bancs estan invertits de manera conservadora en
bons sobirans”. La quitança sobre els dipòsits bancaris a Xipre és
preocupant pel precedent que obre en un rescat dins de la UE: si la crisi grega va fer miques la consideració del deute públic o sobirà
com a actiu financer sense risc, ara a Xipre els dipòsits bancaris també deixen
de ser considerats un actiu financer sense risc.
A Espanya el deute públic espanyol ha crescut de manera vertiginosa en els
darrers anys: si el PP de 1996 a 2004
va fer créixer l’economia espanyola a cop de bombolla immobiliària, el PSOE de
2004 a 2011 la va fer créixer a cop de bombolla de deute públic: només el deute
públic de l’estat (administració central) ha passat de 270.000 milions d’euros el 2004 a 623.033 el 2012! El més preocupant és
que un 33% d’aquest deute públic estatal (205.366 milions) és a les mans de la banca espanyola, quan al 2006 la seva exposició al
deute espanyol era només de 76.263 milions (dades del Banc
d’Espanya).
En aquest sentit, la desconfiança internacional en l’economia espanyola es
pot mesurar en el deute espanyol a les mans de no residents: del 55% el 2009 s’ha passat al 25% al darrer estiu passat. I només el suport
del BCE al deute espanyol el manté viu en els mercats, per bé que la majoria
dels seus actuals compradors són entitats espanyoles: financeres, fons d’assegurances (inclou el de pensions de la SS), fons de
pensions, fons d’inversió, persones físiques...
De fet, els grans fons
internacionals des de fa dos anys es desprenen del deute públic espanyol. Molt atents i molt de compte: si a Espanya cal fer una quitança de deute
públic com a Grècia, la major part dels afectats seran espanyols i la banca
espanyola quedarà...
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada