Benvolguts,
La Núria Bosch, catedràtica d’Economia de la
UB ens explica de forma molt didàctica com s’han d’explicar a la ciutadania
aquests “pressupostos
de resistència”. I per això es val dels conceptes sobre la definició
del dèficit
fiscal. La balança fiscal del 2010 és de -2.260€ per persona. Com que la
població és de 7.500.000,
el dèficit fiscal total és el producte o sigui -17.000M€, com
ja sabem segons el conseller Mas-Colell i els seus pressupostos. L’articulista explica el perquè d'aquest dèficit i dóna consells de de com s’han d’explicar aquestes
quantitats a la ciutadania.
Un pressupost de resistència
NÚRIA
BOSCH
11/11/2013
Conceptes:
·
L'any 2010, últim any per al qual disposem d'informació, cada català va
contribuir en 8.453
euros a les arques estatals i, a canvi, va rebre una despesa de 6.193 euros.
Això vol dir que cada ciutadà de Catalunya va fer una contribució a l'Estat
sense retorn, a fons perdut, de 2.260 euros.
·
Els impostos que paguen els catalans per tots els conceptes, IRPF, IVA,
Impost de Societats, Impostos especials, Impostos de successions, Cotitzacions
de la SS, és de 8.453
euros
o Com que la població és de 7.500.000 de
persones, el total d’impostos que paga cada any la ciutadania catalana és de 64.000M€
·
Les transferències de l’estat a Catalunya en efectiu i els pagaments de
pensions i d’atur és de 47.000M€.
·
El dèficit fiscal total és -17.000M€
·
Hi ha una restricció d’endeutament fixada aquest any l'1% del PIB
(2.000M€)
·
Mal model de finançament
o i els incompliments de l'Estat
amb Catalunya
·
Per equilibrar el pressupost el govern català incrementa els impostos, restableix l'impost
de successions i donacions i n'aplica de nous.
o
No obstant, com que això és insuficient, ha de recórrer a finançar-se amb
el que podríem anomenar recursos
extraordinaris , com són la venda de patrimoni públic i les privatitzacions
·
Així doncs, l'any 2014 els catalans pagarem més impostos que mai
o però, alhora, per assolir
l'objectiu de dèficit imposat, gaudirem d'un nivell de despesa pública més baix que els
últims anys (un nivell semblant al del 2004).
o
I, malgrat
tot, la Generalitat no estarà en una situació de folgança financera. Es patirà per pagar els proveïdors, i els
funcionaris només tindran una paga extra.
·
Així mateix, s'ha de contrarestar el discurs del govern espanyol,
que vol fer creure al ciutadà que la mala gestió i el fet de tenir un sector
públic sobredimensionat han portat la Generalitat a tenir greus problemes
financers i a un alt nivell d'endeutament.
o I que ara és l'Estat el que
salva la Generalitat traspassant-li recursos.
o Així, no hi hauria raó per
queixar-nos de maltractament.
·
i també és evident que el govern central, quan traspassa recursos a
Catalunya en forma de pagament als proveïdors -com ara els farmacèutics-, no ens està donant
res, sinó que ens retorna una part dels impostos que els catalans hem pagat
prèviament.
·
En conseqüència, aquests pressupostos necessiten molta pedagogia.
·
Pagar més
impostos no agrada a ningú,
o i menys encara quan partim
d'una pressió
fiscal alta i quan hi ha autonomies, com la de Madrid, que els abaixen.
o
A més a més, aquesta situació pot provocar competència fiscal i, per tant, canvis de domicili
fiscal d'individus o agents cap a les autonomies amb menys impostos, la qual
cosa pot acabar perjudicant l'economia catalana.
·
Si millora
la situació econòmica, és obvi que les finances de la Generalitat milloraran, ja que els
ingressos impositius s'incrementaran. Amb la mateixa pressió fiscal es recaptaran més ingressos.
o No obstant, el dèficit fiscal amb Espanya seguirà, i també la política
recentralitzadora i poc favorable als interessos de Catalunya del govern del PP.
o D'altra banda, si en lloc
d'estar al govern el PP hi hagués el PSOE, l'experiència ens diu que les coses
no variarien gaire.
· L'estat propi no ho solucionaria
tot, però sí que portaria una millora considerable de les finances de la
Generalitat i, per tant, del benestar dels ciutadans catalans.
·
Els catalans
han d'estar informats. Després, que lliurement escullin el camí que vulguin.
Joan
A. Forès
Reflexions
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada