Benvolguts,
Us trameto la Declaració de Novembre de
l'ANC. És el posicionament públic
de l’ANC davant els dubtes dels partits que no volen la independència i que intenten
forçar els partits de govern a usar una pregunta ambigua fent veure que així
augmentarà el nombre de votants. El meu parer és que si els partits de govern
es deixen aixecar la camisa, quan sigui el moment de votar aquests partits
ambigus aconsellaran als seus militants i antics votants que no vagin a votar o
que votin que no!
Els partits
enemics de la independència són C’s i PP, als quals s’ha afegit el PSC(PSC-PSOE-PSOE-PSOE-PSOE-PSOE-PSOE).
En aquest moment CDC, ERC i la CUP poden estar d’acord en la pregunta que
proposa i aconsella l’ANC: “Vol que Catalunya sigui un Estat independent?”
En canvi UDC
i ICV van fent la puta i la Ramoneta, amb la qual cosa ens arrisquem a que desorientin
i desactivin els seus antics votants, i a tot el personal al mateix temps.
Malgrat tot, i
continua sent la meva opinió, si l’ANC aconsella una pregunta i CDC i ERC s’hi
afegeixen incondicionalment, hem de preveure que la disposició d’escons actual
no tindrà gaire a veure amb les votacions, ja que pot ser molt bé que molts dels antics
votants d’UDC, d’ICV, i potser del PSC votin SÍ
conjuntament amb els antics votants de CDC, d’ERC i de la CUP, com ja s’ha vist
en les enquestes...
Declaració
de Novembre de l'ANC
http://www.vilaweb.cat/noticia/4157945/20131123/declaracio-novembre-lanc.HTML
El
secretariat nacional de l’Assemblea Nacional
Catalana (ANC), reunit en sessió ordinària el dia 16 de novembre de
2013, a Barcelona, tenint en compte els moments transcendents que s’hauran
d’afrontar en el futur immediat, ha aprovat el seu posicionament, que vol fer
públic amb aquesta Declaració de Novembre.
PREÀMBUL
L'Assemblea
Nacional Catalana és una organització popular, unitària, plural i democràtica,
fonamentada en la democràcia de base i en la unitat d'acció, i integrada per
persones que volem que Catalunya esdevingui un estat independent.
L'11 de
setembre de 2012, l’Assemblea Nacional Catalana va demostrar la capacitat de
mobilització del poble català. I ho va fer amb una gran manifestació que va
reunir més d'un milió i mig de persones als carrers de Barcelona. L'11 de
setembre de 2013 hem tornat a demostrar no només capacitat de mobilització,
sinó també d'organització, en repartir-nos ordenadament dos milions de persones
al llarg del país, tot formant una cadena de més de 400 quilòmetres.
Aquestes
multitudinàries mobilitzacions populars, i l'immens impacte que han aconseguit
als mitjans de comunicació d’arreu del món, han posat la independència de
Catalunya en el centre del debat polític i han col·locat la qüestió catalana
damunt de la taula de les principals cancelleries del món.
El
resultat de les eleccions del 25 de novembre de 2012 i tots els estudis
demoscòpics solvents acrediten l’ampli suport de la ciutadania de Catalunya a
l’exercici del dret a decidir. Però encara més, la voluntat de constituir
Catalunya com a un nou estat independent ja és l’opció majoritària entre la
ciutadania catalana.
Ni el
fracàs de l’Estatut de 2005-2006 ni la crisi econòmica són elements suficients
per explicar per què hem arribat a aquesta situació. Com molts altres països
d’Europa, vivim una crisi de valors polítics tradicionals i de model de
societat. En el nostre cas, això es complementa amb la reivindicació nacional
catalana, mai resolta per l’Estat espanyol; un estat amb preocupants dèficits
democràtics i amb una incapacitat històrica de repensar-se ell mateix en clau
plurinacional.
És a
dir, vivim una situació de triple crisi: econòmico-social, democràtica i
nacional.
La
societat catalana, sense els mecanismes de poder que defineixen un estat, ha
hagut de trobar altres camins per al seu progrés i la seva organització.
Paradoxalment, això li ha conferit una solidesa excepcional. Només això explica
que, històricament i en l'actualitat, Catalunya hagi pogut afrontar amb èxit reptes
com la integració de successives onades migratòries, preservant la convivència
i la cohesió social, o bé com la defensa dels més desafavorits, gràcies a la
creació de xarxes socials de suport.
El poble
català ha pres consciència que per lluitar contra la triple crisi que pateix li
calen vertaderes eines d’estat.
L’autonomia
que suposadament garanteix la Constitució espanyola de 1978 és un frau.
Catalunya no és reconeguda com a nació, ni l’autonomia assolida li és
respectada. L’ofec econòmic sistemàtic a la Generalitat, així com la
recentralització i l'atac deliberat del nacionalisme espanyol contra la llengua
i la cultura dels Països Catalans, és una mostra evident que l’encaix dins de
l’Estat espanyol només és possible si estem disposats a desaparèixer com a
nació i com a poble.
L'objectiu
de l'Assemblea Nacional Catalana és recuperar la independència política de
Catalunya, mitjançant la constitució d'un estat de dret, democràtic i social.
L’Assemblea Nacional Catalana ha canalitzat la força de la societat civil, que
empeny cap a un horitzó nacional nou i esperançador que ens permeti construir
un país millor.
Volem un
Estat català perquè, com a poble que som, hi tenim dret. Però, sobretot, el
volem perquè l'entenem com una oportunitat per construir un marc propi de
relacions socials, econòmiques i polítiques. Un estat al servei de les persones
on els ciutadans siguin el centre de les seves polítiques públiques.
Som en
un món cada cop més interdependent, però on cap estat renuncia a la seva
independència. En aquest món, els catalans volem participar amb veu pròpia en
la construcció europea, perquè creiem en la diversitat, la llibertat i la
igualtat de les persones i dels pobles. Altrament, Catalunya té totes les
condicions per esdevenir un estat perfectament viable i pròsper en termes
econòmics. I aspira legítimament a compartir les transformacions que Europa haurà
d’afrontar per resoldre la comuna crisi estructural i de valors actual, que és
profunda i preocupant. Res d’això és possible si som una simple regió
espanyola.
Les
forces polítiques han d’aparcar els tacticismes partidistes i han de pensar en
el bé comú. Per això, cal que actuïn amb la màxima unitat possible per encarar
amb força l'etapa definitiva del procés d'independència. La unitat es pot
expressar, segons les circumstàncies, configurant un govern d’àmplia unitat, en
forma d’amplis acords parlamentaris, de llistes unitàries d’ampli espectre, o
bé compartint punts programàtics relatius al futur polític de Catalunya. En tot
cas, i en darrera instància, correspon als partits polítics i al seu sentit de
la responsabilitat concretar, de la millor forma possible, com s’ha d’expressar
la unitat que considerem que en aquests moments reclama la ciutadania.
Sabem
d’on venim i on volem anar, però cal dir també com podem arribar-hi. Per això,
en el moment actual del debat polític, l’Assemblea Nacional Catalana creu
necessari assenyalar uns punts que considera irrenunciables.
Som
davant d’un debat estrictament polític, sense limitacions jurídiques. En
democràcia, només al poble de Catalunya li correspon decidir sobre el seu futur
polític. En aquest sentit, la celebració d’una consulta sobre la independència
del nostre país és un objectiu irrenunciable que no pot ser objecte de retards
ni d’abaratiments.
Per tot
això, el Secretariat Nacional de l’Assembles Nacional Catalana fa pública
aquesta
PRESA
DE POSICIÓ:
1. La celebració
d’una consulta sobre el futur polític de Catalunya durant l’any 2014 és
irrenunciable.
2. La
consulta ha de tenir lloc al més aviat possible, preferentment abans del 31 de
maig de 2014, i s’ha de convocar en el moment que es concreti el marc legal
aplicable.
3. La
petició del Parlament de Catalunya al Congrés dels Diputats de poder organitzar
la consulta no pot servir d’excusa per demorar-la. El Parlament ha de fixar una
data límit per rebre’n resposta. Passada aquesta data cal aplicar la Declaració
de Sobirania i del Dret a Decidir del poble de Catalunya, aprovada pel
Parlament el 23 de gener d’enguany i convocar la consulta d’acord amb la
legislació catalana.
4. La
consulta ha de tenir una sola pregunta, directa i clara, que s’ha de poder
respondre de forma afirmativa o negativa, i ha de preguntar explícitament sobre
la independència de Catalunya. Qualsevol altra possibilitat seria un frau, ja
que el resultat no seria determinant i podria no ser reconegut per la comunitat
internacional. En aquest sentit, l'Assemblea Nacional Catalana proposa la
següent pregunta: “Vol que Catalunya sigui un Estat independent?”
5. Per
encarar l'actual etapa amb garanties d'èxit és imprescindible la màxima unitat
d'acció entre les institucions catalanes, la societat civil i els partits
polítics. Les forces polítiques catalanes han d’actuar amb el màxim sentit de
la responsabilitat i amb unitat, perquè així ho reclama una gran majoria de la
ciutadania, i posant els interessos col·lectius per davant dels interessos de partit.
La unitat d’acció política ha de fer-se visible amb acords parlamentaris amplis
i permanents i, quan calgui, amb la formació d’un govern de concentració
nacional. La unitat serà la millor eina davant dels intents permanents dels
aparells de l’Estat espanyol de torpedinar el procés i per defensar les
institucions en cas de dissolució o intervenció de la Generalitat.
6. Les
eleccions europees del 25 de maig de 2014 seran un repte i una oportunitat per
a Catalunya. Caldrà mobilitzar-se per assolir una participació tan alta com
sigui possible, perquè la nostra determinació nacional serà observada i
valorada pels països europeus en funció dels vots obtinguts per les
candidatures favorables a la consulta i a la independència. L’Assemblea
Nacional Catalana crida, doncs, a treballar des d’ara per fer possible una
candidatura d’ampli espectre sociopolític, que pugui tenir el suport del màxim
nombre de forces polítiques i de moviments populars.
7.
L’Assemblea Nacional Catalana seguirà amb atenció l’evolució de la situació i,
si cal, convocarà noves mobilitzacions per garantir el dret democràtic de la
ciutadania a ser consultada de forma clara sobre el futur de Catalunya i per
defensar les nostres institucions nacionals.
Barcelona,
23 de novembre de 2013
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada