06/12/13. Enric Prat de la Riba. Nacionalisme català i separatisme espanyol. Vinc a parlar-vos de la pàtria catalana, que, petita o gran, és l'única pàtria nostra [...]

Benvolguts,

En Josep Maria Casasús publica cada dia un article d’un català il·lustre. Avui ha triat Prat de la Riba.

Avui ha triat Prat de la Riba. Com El dia de la Marmota o com El mon de Truman o com El mite de Síssif!

Nacionalisme català i separatisme espanyol

De l'article de Prat de la Riba (Castellterçol, 1870-1917) a La Veu de Catalunya (20-VIII-1899). Fa més de cent anys l'espanyolisme caparrut no va escarmentar. Ara no s'esmena: empeny cap a la independència.

ENRIC PRAT DE LA RIBA 1899 Peces històriques triades per Josep Maria Casasús 29/11/2013

1 / 1

Bé se n'han dit i escrit de coses sobre Catalunya i el regionalisme, durant la present temporada. La conspiració del silenci que fins ara havien practicat els polítics de Madrid, amb significativa unanimitat, ha estat substituïda per un pescatereig eixordador, per una pluja d'imbecil·litats, embusteries i insults. Molt ha guanyat la nostra causa amb les últimes campanyes, i molt i molt hem de felicitar-nos-en els que hem contribuït a dirigir-les. [...] Els estrangers les han sentit, les aspiracions de Catalunya, i per regla general les han comprès. A Madrid no. I a Madrid no ens han entès, perquè tenen aversió, enveja o odi a Catalunya. Aquesta passió transpira en els discursos dels seus polítics i en els articles dels seus diaris; és la nota dominant, nota neta i vibrant per entremig de la faramalla retòrica de parlament i la insubstancialitat i enfarfegament del periodisme madrileny. Tots vénen a dir el mateix: que parlar o treballar per Catalunya és anar contra d'Espanya. [...] Ara, si voler per Catalunya llibertat, civilització, benestar, és anar contra Espanya, anem contra Espanya; si desitjar institucions de la terra, compostes de gent de casa, amb plena llibertat d'acció per regir els nostres interessos, és anar contra Espanya, anem contra Espanya; si conservar i fer viure el nostre dret i reposar en el seu lloc d'honor la nostra llengua és anar contra Espanya, anem contra Espanya; i no sols hi anem, sinó que hi hem anat i hi anirem sempre. Però si plantegen així el problema de Catalunya, que consti que els separatistes són ells. Ells, que fan incompatible l'interès de Catalunya amb el d'Espanya, la llengua espanyola amb la catalana, el dret espanyol amb el dret català, les aspiracions seves amb les aspiracions nostres. Ells, que en proclamar el castellà com a únic, genuí i veritable espanyol, treuen d'Espanya els catalans com els èuscars i gallecs. [...] Vegin de no esmenar-se i aconseguiran fer la separació de Catalunya, com han fet la de Cuba, la de Filipines i la de tantes altres terres d'Europa i Amèrica com han passat per la corona d'Espanya.

Article de Prat de la Riba, del 1899.

 

Recordem que Prat de la Riba fou el creador i primer president de la Mancomunitat de Catalunya el 1914. I de fet aquí va començar l’etapa en que Catalunya va comprendre que havia deixat d’esser només una “provincia” d’Espanya i que va anar avançant, amb l’entremig de la Dictadura de Primo de Rivera, fins a la no-nata República Catalana dins la Federació de pobles ibèrics i fins a la Generalitat de Catalunya, de Francesc Macià del 1931.

 

Hi afegeixo una frase de Prat de la Riba particularment emotiva, del 1890:

Vinc a parlar-vos de la pàtria catalana, que, petita o gran, és l'única pàtria nostra [...]
— Enric Prat de la Riba, Discurs presidencial al Centre Escolar Catalanista, 1890

COMENTARIS:

·       No ho entenc. Segons Albert Rivera, no s'havia inventat Catalunya fa 30 anys? O es que Prat de la Riba ja veia TV3 i havia estat adoctrinat per la malèvola escola catalana?. Li podeu enviar aquest article i altres que heu publicat abans ( de Valentí Almirall, per exemple). Així sabrem que la propera vegada que ho digui no serà per ignorància.

• I d'això només fa 114 anys! Si sembla que l'haguès escrit aquest matí mateix. Algú podria insertar aquest text en algun diari de Madrid, encara que fos com publicitat? Si més no, alguns podrien arribar a comprendre que això de la "deriva soberanista de Mas" no és cap foc de palla. O, fóra atribuir massa inteligència als nostres "cosins" de la meseta?

Joan A. Forès

Reflexions