Aquest article del 21 de novembre i que no
havíem comentat, crec que avui ha tornat a tenir actualitat.
El directe.cat mostra com el nacionalisme
espanyol encardinat en Cánovas no és capaç de veure que Cuba, l’avantpenúltima
colònia d’Espanya, se’ls en està anant...
L’article
analitza el discurs de Cánovas el 1896. Fa un
paral·lelisme amb la situació agònica de l’estat espanyol avui.
Uns
tasts:
·
L’immobilisme i la miopia
intel·lectual de la casta política espanyola
· L’anàlisi de les demandes de llibertat d’un territori i els arguments
per negar-la siguin, salvant la distància històrica, idèntics.
·
En el discurs s’assegura
que la comunitat internacional els donarà l’esquena perquè la unitat d’Espanya
és inqüestionable.
· En el discurs explica que alguns diaris predicaven
“obscenament la separació de la mare pàtria” sense que els
tribunals els perseguissin. ”A Cuba s’ha predicat durant
anys la independència i s’ha preparat la rebel·lió contra la pàtria
·
També explica que als EUA no hi ha un sol home d’estat seriós i
influent que vulgui en realitat la independència de Cuba perquè veuen que en
realitat suposaria un retrocés de la civilització
· En
el discurs es diu que
“tenim de part nostre el dret”, i aquesta és una qüestió interior
·
Proclama que Espanya és unànime, res de concessions, res de
debilitats, cap abdicació... no vull conciliació, res de mitges tintes, cap
transacció amb els rebels”, i conclou
que “l’honor d’Espanya no pot admetre un sol
instant la paraula renúncia”
·
La raó i el dret estan amb
nosaltres i tenim la voluntat indestructible de fer-los triomfar”.
· La història demostra que Cánovas del Castillo estava molt equivocat.
Hi trobo dues diferències amb
la situació actual. En Cánovas no va esmentar la Constitució encara que parla de
dret, i aquí i avui el nacionalisme espanyol encara no ha parlat d’honor. Ja
vindrà!
21 de novembre de 2013 07:00
h
Cánovas
1896: "Cuba mai serà independent"
Avui fa 117 anys La Vanguardia publicava el discurs del president espanyol
Cánovas del Castillo sobre la “imposssible” independència de Cuba, els
arguments en front el cas català no han canviat
Els mandataris espanyols no han estat capaços d’aprendre cap lliçó, la
lectura dels arguments del discurs de Cánovas del Castillo negant la possibilitat
de la independència de Cuba fa palès l’immobilisme i la miopia intel·lectual de
la casta política espanyola. Sorprèn que amb un segle a les espatlles l’anàlisi
de les demandes de llibertat d’un territori i els arguments per negar-la
siguin, salvant la distància històrica, idèntics. Cánovas situa les
causes de la demanda en l’adoctrinament, i en les ambicions inqualificables
d’una comunitat que gaudeix dels mateixos privilegis que la resta de
territoris, menysprea els negres “salvatges” i els intel·lectuals que la
reclamen i assegura que la comunitat internacional els donarà l’esquena perquè
la unitat d’Espanya és inqüestionable. Setze mesos després del seu discurs Cuba
era lliure.
La miopia dels mandataris
espanyols no té remei
El discurs de Cánovas del Castillo del 21 de novembre de 1896, que es pot llegir a l’hemeroteca de la Vanguardia, negant la possibilitat de la independència de Cuba té moltes similituds amb el discurs i les actituds de Rajoy davant el procés endegat pel poble català.
L’adoctrinament: els diaris predicaven obscenament i impunement la separació d’Espanya
En el seu discurs Cánovas afirma que la revolta de Cuba l’entristeix i que és el resultat d’ambicions inqualificables per no haver cedit posar en mans dels rebels el poder de l’illa. Una illa que segons ell tenia massa llibertat ja que gaudia del mateix règim que la metròpoli i on la llibertat de premsa era il·limitada, fins el punt, que alguns diaris predicaven “obscenament la separació de la mare pàtria” sense que els tribunals els perseguissin. ”A Cuba s’ha predicat durant anys la independència i s’ha preparat la rebel·lió contra la pàtria”, deia.
El rebuig internacional
El discurs del rebuig internacional també hi era present, “als EUA no hi ha un sol home d’estat seriós i influent que vulgui en realitat la independència de Cuba perquè veuen que en realitat suposaria un retrocés de la civilització”, afirmava, i afegia que una Europa “sàvia, fecunda i lliberal” també abandonaria Cuba.
La qüestió cubana, una qüestió interna que s’apuntala amb el dret
Més endavant Cánovas assegurava que en la qüestió cubana “tenim de part nostre el dret”, i aquesta és una qüestió interior i no “dono valor a les paraules autoritzades d’alguns oradors dels EUA fetes per satisfer el populatxo”.
Cap concessió, cap renuncia, la raó i el dret estan amb Espanya
L’antic president espanyol continuava:
“Espanya és unànime, res de concessions, res de debilitats, cap abdicació... no vull conciliació, res de mitges tintes, cap transacció amb els rebels”,
i conclou que
“l’honor d’Espanya no pot admetre un sol instant la paraula renúncia”
i resumeix la seva política assegurant que es basa en: “cap fanfarronada ni temeritat, calma i fermesa a l’interior i a l’exterior cap concessió, cap pas enrere, cap debilitat davant ningú.
La raó i el dret estan amb nosaltres i tenim la voluntat indestructible de fer-los triomfar”.
La història demostra que estava molt equivocat.
El discurs de Cánovas del Castillo del 21 de novembre de 1896, que es pot llegir a l’hemeroteca de la Vanguardia, negant la possibilitat de la independència de Cuba té moltes similituds amb el discurs i les actituds de Rajoy davant el procés endegat pel poble català.
L’adoctrinament: els diaris predicaven obscenament i impunement la separació d’Espanya
En el seu discurs Cánovas afirma que la revolta de Cuba l’entristeix i que és el resultat d’ambicions inqualificables per no haver cedit posar en mans dels rebels el poder de l’illa. Una illa que segons ell tenia massa llibertat ja que gaudia del mateix règim que la metròpoli i on la llibertat de premsa era il·limitada, fins el punt, que alguns diaris predicaven “obscenament la separació de la mare pàtria” sense que els tribunals els perseguissin. ”A Cuba s’ha predicat durant anys la independència i s’ha preparat la rebel·lió contra la pàtria”, deia.
El rebuig internacional
El discurs del rebuig internacional també hi era present, “als EUA no hi ha un sol home d’estat seriós i influent que vulgui en realitat la independència de Cuba perquè veuen que en realitat suposaria un retrocés de la civilització”, afirmava, i afegia que una Europa “sàvia, fecunda i lliberal” també abandonaria Cuba.
La qüestió cubana, una qüestió interna que s’apuntala amb el dret
Més endavant Cánovas assegurava que en la qüestió cubana “tenim de part nostre el dret”, i aquesta és una qüestió interior i no “dono valor a les paraules autoritzades d’alguns oradors dels EUA fetes per satisfer el populatxo”.
Cap concessió, cap renuncia, la raó i el dret estan amb Espanya
L’antic president espanyol continuava:
“Espanya és unànime, res de concessions, res de debilitats, cap abdicació... no vull conciliació, res de mitges tintes, cap transacció amb els rebels”,
i conclou que
“l’honor d’Espanya no pot admetre un sol instant la paraula renúncia”
i resumeix la seva política assegurant que es basa en: “cap fanfarronada ni temeritat, calma i fermesa a l’interior i a l’exterior cap concessió, cap pas enrere, cap debilitat davant ningú.
La raó i el dret estan amb nosaltres i tenim la voluntat indestructible de fer-los triomfar”.
La història demostra que estava molt equivocat.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada