dissabte, 21 de desembre del 2013

21/12/13. Vicent Sanchis. L'infern són ells. El problema no és la corrupció sinó la mentida! En Rajoy ha tingut ja deu oportunitats de dimitir... i no ha dimitit...


Benvolguts,

El mateix dia que el jutge Ruz envia la policia judicial a fer un escorcoll a la seu del PP al carrer Gènova, apareixen els correus enviats entre la família Aznar-Botella i el seu “compadre” Blesa. Per cert que el Rajoy ha dit públicament que la policia no havien sigut enviada a fer cap escorcoll sinó que els varen demanar permís per escorcollar. I immediatament ha aparegut escrita l’ordre d’escorcoll, no la demanda de permís...

El problema dels espanyols, vistos amb ulls europeus no és que siguin uns corruptes compulsius sinó que siguin uns mentiders compulsius. I per aquest camí de la mentida, Europa se’n va adonant de la idiosincràsia espanyola. Sembla mentida que davant de cada mentida, com càlculs equivocats presentats a Europa o la meva paraula contra la teva en el cas Bárcenas, o el repetidíssim de “donde dije digo dije Diego” d’ahir, no passi res.

El problema no és la corrupció sinó la mentida!

En Rajoy ha tingut ja deu oportunitats de dimitir... i no ha dimitit...

Llavorts en Sanchis ens obsequia amb aquest haikú:

L'infern són ells

20/12/13

Vicent Sanchis
Facebook Twitter Google + LinkedIn
Qui va llegir ahir els missatges que s'enviaven els dirigents municipals i autonòmics del PP de Madrid per controlar la caixa d'estalvis local se'n pot fer una idea. No hi ha en aquesta part del món una gent més insolvent i més corrupta. Això és Bankia. Insolvència i corrupció. I són els contribuents els qui en paguen les agres conseqüències. Les entomaran anys. Quant ha costat Bankia fins ara? Els directius –públics– de Caja Madrid i de Bancaixa –la caixa d'estalvis de València– van degenerar les dues entitats en un abocador de misèries. “L'eix de la prosperitat”, en deien Francisco Camps i Esperanza Aguirre. Molt sí que van prosperar, ells i els seus, a costa de tots. Es pot ser més bèstia? Sí. Només cal mirar a un altre costat. Per exemple, cap a la gestió elèctrica. Hi ha al món els qui declaren l'energia un servei públic i els que la liberalitzen perquè la lliure competència desemboqui en unes tarifes més barates. I hi ha els del mig. Els que diuen que han liberalitzat el sector però encara el controlen amb guant d'estrassa i mà de plom. El rebut elèctric a Espanya s'apujarà més de l'11 per cent al gener. Des del 2012 l'augment ha estat del 21 per cent i des del 2003, del 83 per cent. Els usuaris paguen, a més de la llum, el carbó asturià, la insularitat balear i canària i els privilegis de les energies dites renovables perpetrats per Zapatero. Uf! L'Estat a Espanya és intervencionista i incapaç, i encara amenaça els catalans amb les penes de l'infern. L'infern són ells.

Vicent Sanchis

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada