Avui en
Jaume Barberà ha escrit un curt article
sobre l’espantà de Jordi Pujol. De
títol La sotragada. Diu en Jaume que des de
divendres, som més febles: el país és més feble. Pujol, l'home sense el qual no
s'entendria la Catalunya d'avui, ha caigut. També diu que: No es pot passar de "patriarca" a defraudador
sense que hi hagi un immens dolor i indignació entre els milions de persones
que li han anat fent confiança durant dècades. I acaba dient
que: El dany que ha fet la seva actuació al procés és
incommensurable. Només cal mirar les portades dels diaris espanyols per
veure-ho.
Aquest article està escrit amb molt de
sentiment, però no
ajuda al procés!
La notícia de la sotragada cal que sigui molt més positiva. En veurem exemples aquests dies.
Diu en Jaume que L'hàgim o no l'hàgim votat, la seva confessió fa mal.
Molt mal. Jo, que no l’he votat mai, com tampoc no
he votat mai l’Artur Mas, considero que ha fet molt mal al nostre procés, però particularment
avui. Encara que penso que podria ser pitjor si ho hagués fet més endavant.
De fet, sembla que estava tant emmerdat, que cada dia que passa
és pitjor.
En Pujol és un estadista de l’època dels Mao
Tse Tung, dels Brezbev, dels Gorbatxov, dels Nehru, dels Kim il Jong, dels
Castro. Era un dinosaure...
Era una època del que es va anomenar “Culte a la
personalitat” i en Pujol va insistir i es va complaure en el mite
universal de pare
de la pàtria, de pal de paller, de salvador del país. I tard o d’hora
es produeix l’efecte “més dura serà la caiguda”...
Insisteixo en que cal ser optimista.
Com per exemple la Carme Forcadell que ha dit:
"Si volem construir un país nou, es
comença fent net".
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada