Cronologia de les actuacions genocides espanyoles contra catalunya (2).
De la mort de Martí l’Humà fins que
el virrei de Catalunya,
Duque de Feria, adreça un escrit al rei Felip IV aconsellant-li separar el
Rosselló de Catalunya
1410 Mor el rei Martí l’Humà sense hereu legítim directe i sense haver nomenat
successor, i s’inicia un seguit d’intrigues i pressions per a imposar un nou
rei. Normalment la successió hauria recaigut en el comte Jaume d’Urgell que, a més de ser el parent més proper per la línia
masculina, ja havia estat nomenat governador general de la corona, càrrec que
solia coincidir amb l’hereu del tron. Però els partidaris de Fernando de
Antequera, fill del rei Joan I de Castella i comte de Trastàmara, varen imposar
finalment el seu nomenament mitjançant intrigues, suborns i especialment amb la
pressió militar dels exèrcits castellans, que varen tornar a envair Aragó i
València, després del parèntesi de 40 anys que s’havia iniciat el 1369, aliats
amb bàndols locals enfrontats en unes menes de guerres civils.
1412 Compromís de Casp. Els representants de Catalunya, Aragó
i València (no elegits lliurement, sinó imposats per una comissió aragonesa)
reunits a Casp, varen designar rei a Fernando de Antequera. L’expansionisme
castellà va fer un pas important introduïnt la dinastia castellana de
Trastàmara a la corona catalano-aragonesa.
1469 El matrimoni del rei Ferran el Catòlic
(nét de Fernando de Antequera) amb Isabel de Castella va comportar la
implicació del rei amb els afers de Castella i va reforçar la castellanització
de la noblesa catalana. No
obstant, cal recordar que és fals que aquest matrimoni comportés “la unidad de
España” perquè Catalunya conserva les seves institucions polítiques i fiscals.
1496 Comença l’exclusió dels
catalans en el comerç amb Amèrica, que de fet queda reservat als
súbdits de Castella i Lleó. Aquesta exclusiva és ratificada el 1504 en el
testament d’Isabel la Católica.
1516 Carles I d’Austria és rei de tots els
territoris de la corona de Castella i Lleó, i també dels de la corona
catalano-aragonesa. Amb
la implantació de la nova dinastia dels Austria s’incrementa encara més la
castellanització de les classes altes catalanes, i s’entra en un període de
decadència cultural.
1624 El Conde Duque de Olivares adreça un
“Gran Memorial” al rei Felip IV on s’hi diu: “Tenga Vuestra Majestad por el negocio más importante de
su monarquia el hacerse Rey de España; quiero decir, Señor, que no contente
V.M. con ser Rey de Portugal, de Aragón, de Valencia, Conde de Barcelona, sino
que trabaje y piense con consejo maduro y secreto, por reducir estos Reinos de
que se compone España, al estilo y leyes de Castilla sin ninguna diferencia…”.
Per aconseguir aquest objectiu, Olivares proposava diferents
mètodes, alguns de pacífics, però la via que finalment aconsella és l’ús de la
força: “…y hacer que se
ocasione algun tumulto popular grande, y con este pretexto meter la gente, y
con ocasión de sosiego general y prevención de adelante, como por nueva
conquista asentar y disponer las leyes en la conformidad de las de Castilla y
de esta misma manera irlo ejecutando con los otros reinos”. Cal aclarir
que “meter la gente” vol dir invasió i ocupació militar.
1629 El virrei de Catalunya, Duque de Feria, adreça un escrit al rei Felip IV aconsellant-li
separar el Rosselló de Catalunya: “…sería una gran pérdida para
ellos la división, porqué sólo ella enflaquecía todas las causas que tienen a
los catalanes tan confiados y sobre si; porque por este medio se reducía la provincia a ser
menos extendida, a ser de menos gente y cantidad de hacienda Barcelona;
quitávase el paso de Francia, que solo puede ser cómodamente por los condados,
con que se dificultava mucho el comercio de Barcelona con aquel Reyno; desmémbrabase
gran parte de los militares, que tan unidos se hallaban con esta ciudad y la
Diputación; y en alguna
parte se debilitaba la hacienda de estas dos casas y la jurisdicción de los
diputados; y por la lana que se les encarecía, por ser la mayor parte de los
condados, sería menos caudaloso el trato de los paños por la mar en Italia, que
es en lo que consiste toda presunción de esta provincia, que con este medio de
la división y otros que hay para conseguir los mismos efectos, sin duda se
reduciría a mejor disposición que la que hoy tiene”. (Arxiu Reial
de Barcelona, Corona d’Aragó, lligall 276, document 71)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada