Benvolguts,
Podem anar repetint cent i mil
vegades el mateix, però de plànyer-nos no se’n treu res...
Mañé i Flaquer deia fa 150 anys:
“Hi ha un punt en el mapa,
anomenat Madrid, en el qual es resolen els destins
d'unes colònies, que tenen per nom Espanya.”
I Francesc Cambó deia fa 100 anys:
“Quina pena que Castella, que sap
vèncer i conquerir, no sàpiga –no ha sabut mai– governar sense assimilar. I el que hi ha de més greu és que tampoc sap assimilar!”
I som allà on érem. No hem
avançat ni un pas! Les infraestructures a nivell dels ciutadans són les
mateixes que fa 80 anys, en temps republicà. Els trens de rodalies i les
carreteres públiques són tercermundistes. I les nostres competències, les
nostres possibilitats de gestió i d’administració de les nostres contribucions
i impostos no han avançat ni un pas. Els nostres recursos són inferiors als
d’aquella època.
L'autor diu amb clarividència:
Madrid ha fet i fa molt mal a les butxaques dels catalans. I ho fa amb l'actuació dels seus governs, però també amb la dels seus agents secrets. Em refereixo a personatges com Alierta –president de la Telefónica–, González –president del BBVA–, Villar Mir –president de la constructora OHL– i tants d'altres.
El conseller Mas-Colell ho va explicar claríssimament fa poc amb una sola frase:
L'autor diu amb clarividència:
Madrid ha fet i fa molt mal a les butxaques dels catalans. I ho fa amb l'actuació dels seus governs, però també amb la dels seus agents secrets. Em refereixo a personatges com Alierta –president de la Telefónica–, González –president del BBVA–, Villar Mir –president de la constructora OHL– i tants d'altres.
El conseller Mas-Colell ho va explicar claríssimament fa poc amb una sola frase:
Madrid
recapta impostos de tots els contribuents catalans però Catalunya només té un
contribuent: Madrid!
Vegem l'article sempre precís d'en Francesc Cabana:
17 gener 2016 2.00 h
La fàbrica de Madrid
Els catalans ens hem pagat
des del canal d'Urgell fins a les instal·lacions del port de Barcelona
Francesc Cabana
Per a molts catalans, quan parlem de Madrid amb menysteniment no ens
referim ni als madrilenys, que són tan bones persones com ho poden ser els
barcelonins, ni a tantes coses interessants amb les quals compta la ciutat.
Quan parlem de Madrid, ens referim a la capital d'un estat centralista i a un grup de polítics i
de grans empresaris que tracten els catalans com a súbdits i que, per tant,
tenen dret a regular la societat, la cultura i l'economia catalanes. No
és cap novetat. Fa 153 anys ja ho deia amb paraules molt dures Joan Mañé i Flaquer, director del Diario
de Barcelona i un polític d'allò més conservador:
“Hi ha un punt en el mapa, anomenat Madrid, en el
qual es resolen els destins d'unes colònies, que tenen per nom Espanya.”
Madrid és una fàbrica d'independentistes. Hi haurà qui creu que aquesta és una
virtut, des d'un punt de vista polític català, però des de l'econòmic –que és
el que em pertoca– Madrid ha fet i fa molt mal a les butxaques dels catalans. I ho fa amb l'actuació dels seus governs, però també amb la dels seus agents
secrets. Em refereixo a personatges com Alierta –president de la Telefónica–, González –president del BBVA–,
Villar Mir –president de la constructora OHL– i tants d'altres.
Històricament, Madrid ens ha fet molt mal. He dedicat llibres a
explicar-ho.
Tot i això, impressiona veure com passen els anys i que es segueixen repetint
les mateixes queixes. El 1985 –fa
trenta anys– Ramon Trias Fargas, que
era un economista liberal i gens revolucionari, deia que “Catalunya pateix un dèficit important
d'infraestructures socials, associades a una clara insuficiència de les
inversions públiques”. Parlava també
d'una asfíxia financera premeditada cap al govern de la Generalitat. En poques
paraules, ho va dir també aquesta setmana el president Puigdemont. Els catalans ens hem pagat des del canal d'Urgell fins
a les instal·lacions del port de Barcelona, però no podem fer el ferrocarril de via europea, que
ha d'unir el port amb la frontera francesa, perquè no tenim competències.
I això que el reclamava fa cent anys la patronal catalana Foment del Treball. És un exemple. El cost d'aquesta política centralista i
anticatalana ha tingut un cost molt alt per a Catalunya.
En l'àmbit personal, podria recordar que quan un banc americà de primer
nivell m'oferí una feina molt atractiva a Londres, Madrid va intervenir per a donar un pèssim
informe meu als americans. En l'àmbit col·lectiu, el govern espanyol pot donar un pèssim
informe sobre l'estabilitat política catalana a una multinacional americana que
vulgui invertir a casa nostra.
Acabo amb una altra cita d'un polític català, gens revolucionari, Francesc Cambó. Ell parlava de
Castella, com jo parlo de Madrid, però ja ens entenem:
“Quina pena que Castella, que sap vèncer i
conquerir, no sàpiga –no ha sabut mai– governar sense assimilar. I el que hi ha
de més greu és que tampoc sap assimilar!”
Es va oblidar de dir que era una fàbrica d'independentistes.
Francesc Cabana
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada