Editorial
Vicent Partal
L’independentisme
sí que pot traçar la línia vermella a Madrid
'Voleu formar govern? Doncs que hi haja un compromís ferm
de referèndum, com Podem va prometre que aconseguiria. I, si això no pot ser,
que es repetesquen les eleccions.'
Per: Vicent Partal
Dilluns 25.01.2016 02:00
El president del govern espanyol en
funcions, Mariano Rajoy, se saluda a la Moncloa amb el secretari general del
PSOE, Pedro Sánchez, el mes passat.
Cap de setmana, del 23 i 24 de gener, molt mogut a la
capital espanyola. Divendres Podem va dibuixar un govern amb el PSOE que va
indignar aquest partit. Després Rajoy va fer un colp d’efecte retirant-se de la
primera investidura. I ahir Ciutadans va dir que no votaria de cap manera a
favor d’un govern del PSOE i encara menys si hi ha Podem. La cosa, doncs, es
complica i el fet més interessant és que l’independentisme té la clau del
govern espanyol.
Fem una ullada a les xifres. La majoria absoluta és de 176
diputats. El PP no hi pot arribar
perquè, a tot estirar, pot comptar amb 162 vots (n’ha perdut un amb la marxa de Gustavo
de Aristegi al grup mixt), sumant els seus i els de Ciutadans. Només podria
governar si s’abstingués el PSOE o
formant un govern PP-PSOE. Si el
PSOE no ho vol, el PP no governa: tan clar com això.
Però al PSOE li passa que el no de PP i Ciutadans
l’obliga a aconseguir el sí de tots els altres. Si hi sumàs tothom podria
governar, fins i tot amb l’abstenció d’ERC, Democràcia i Llibertat i Bildu.
Però el PSOE no podria governar de cap manera si els dos grups independentistes
catalans votassen contra la seua investidura –hi hauria 169 vots favorables,
179 de contraris i les probables dues abstencions de Bildu.
Per tant, el vot d’Esquerra
Republicana i Democràcia i Llibertat és el vot determinant de la
legislatura. Per primera vegada en la història, 17 diputats catalans tenen la clau
de pràcticament qualsevol acord. PP i PSOE podrien pactar perquè, sumats, tenen
211 escons. Però no ho volen. Els pressionaran molt i ja veurem si acaben
pactant o no, però de moment no pacten. I això deixa en les mans de
l’independentisme català la investidura de Pedro Sánchez. La pregunta és a quin
preu?
El PSOE i Podem esperen que l’independentisme els regale els
vots. Tan simple com això. Amb l’abstenció en tenen prou, i parteixen de la
idea que els independentistes votaran PSOE per evitar un govern del PP. Però la
circumstància no és pas aquesta. Un govern del PP no és possible, fora que hi
haja un pacte PP-PSOE. Per tant, no hi ha pas perill que l’independentisme
porte el PP al poder. I, en eixes circumstàncies, quin sentit tindria regalar
l’abstenció al PSOE i Podem?
L’independentisme podria traçar, tranquil·lament, la línia vermella que En Comú ja ha abandonat: el referèndum d’independència.
Voleu formar govern? Doncs que hi haja un compromís ferm i concret de
referèndum, com Podem va prometre que aconseguiria. Ajudem-los. El PSOE té 90
diputats i els partits favorables al referèndum (de Podem a Bildu), 94
més. La majoria de la nova majoria, doncs, seria favorable al
referèndum. Que
el PSOE no ho accepta? Doncs que es repetesquen les eleccions.
Perquè unes noves eleccions al maig canviarien poques coses
i molt probablement no resoldrien la crisi. Però és fàcil de pensar que
l’independentisme pujaria molt i a En Comú li seria molt difícil de repetir els
resultats. Amb
el govern català funcionant, ara no hi hauria cap excusa per a anar separats a
Madrid. I a més, quedaria clar
qui té la capacitat real d’influir a Madrid. Noves eleccions, doncs, i després,
a continuar defensant la línia vermella fins que els partits espanyols troben
la manera de botar-la i quede clar, finalment, que no hi ha voluntat de pactar
res amb Catalunya.
Ep! I no us sembla que,
per una vegada, estaria bé que pensàssem només en allò que ens convé a
nosaltres i no anàssem regalant vots simplement per la por de què diran?
Vicent Partal
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada