Benvolguts,
Ahir vàrem assistir a una
magnífica conferencia de títol Ni perdonem
ni oblidem! Barcelona sota les bombes, a L’Anònima, el local de la CUP Sant Martí al Clot.
Barcelona sota les bombes. Els conferenciants foren Jordi Morell i Rolando
d’Alessandro. Jordi Morell pertany al Taller
d’Història del Clot Camp de l’Arpa i Rolando d’Alessandro és un activista
social escriptor i intèrpret italià, que va venir a Catalunya el 1978 i s’hi va
integrar.
En Jordi Morell va presentar
un vídeo, que no he aconseguit trobar a internet, amb la filmació dels treballs
de membres de les forces de Defensa Passiva de Barcelona junt amb personal
civil a les poques hores del desastre del Coliseum, per efecte del bombardeig
italià sobre Barcelona durant tres dies el març del 1938.
Tanmateix, es poden trobar altres vídeos, alguns fotografiats pels mateixos feixistes des dels avions, i molt material fotogràfic. Per exemple:
https://www.youtube.com/watch?
v=Uu5OsQRsR8c&ebc=ANyPxKownwuX2ZPRh6xF6yJRzoVxRBf0LjSx-
Wl8tXIbbFRieIUL56VKXAs8xuGG_McQwZABlrd98bugfbtZZ6mPFEczDEFkqQ
Vista de la sala
El conferenciant portava
dos llibres sobre el tema de la conferència, l’un era el del meu amic Santiago
Albertí i la seva filla, que ja hem comentat en el Bloc Reflexions:
http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/2016/01/25012016-narcis-genis-un-cor-que-canta.html
http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/2016/01/25012016-narcis-genis-un-cor-que-canta.html
El nom del llibre és Perill de bombardeig, Barcelona sota les bombes i el seu nom és el que ha estat triat pels conferenciants com a títol de la conferència: Barcelona sota les bombes.
De l’altre llibre que no
va dir com es deia i que suposem que era de l’Estanislau Torres, perquè el
conferenciant en va llegir fragments anomenant-lo explícitament, en va comentar
passatges que explicaven justament Barcelona sota les bombes.
L’altre conferenciant, Rolando
d’Alessandro, va explicar com els avions italians venien a bombardejar Barcelona
des de les Illes Balears, concretament des de Pollensa. Va explicar la increïble
situació de com els italians i els alemanys sense declarar la guerra a Espanya
van estar bombardejant Barcelona, Madrid, Alacant, Euskadi, i d’altres indrets des
del començament de la guerra. Va parlar concretament del Memorial Democràtic,
amb el que ell havia col·laborat des que es va crear en temps del tripartit.
Un dels problemes que el
Govern de Catalunya va tenir és que els avions italians venien pel mar i per
tant no era gens fàcil saber quan vindrien, tenint en compte que el trajecte de
Mallorca a Barcelona podia ser de només dues hores i no passaven per sobre de
terra. Sí que hi havia vaixells al mar específicament preparats per avisar quan
venien avions de Mallorca.
Una de les coses rellevants, que no
sabíem, és que tant el Govern alemany com l’italià van generar factures als subjectes
del seu ajut, o sigui a l’exèrcit espanyol o el règim franquista. Aquest deute
que mai no s’ha explicat oficialment sembla que era molt important i que es va
anar liquidant pel règim franquista fins el 1969!
El que nosaltres no havíem
mai sentit parlar és dels altres deutes que devia haver de pagar el règim, per
exemple a les companyies petrolieres, Texaco? Que els va estar avituallant
durant tota la guerra. Aquí se’n parla:
Comentari del llibre Perill de bombardeig
Atenció barcelonins! Hi ha perill de bombardeig, aneu amb calma i serenitat als vostres refugis. La Generalitat de Catalunya vetlla per vosaltres.
Entre
el 13 de febrer de 1937 i el 25 de gener de 1939, els barcelonins tingueren
ocasió de sentir 385 cops aquest missatge, radiat per les emissores de la ciutat
coincidint amb cadascuna de les alarmes per perill d'agressió aèria o naval.
Gairebé en la meitat dels casos, l'atac fou efectiu. El resultat: uns 2750
morts, més de 7.000 ferits i 1.800 edificis
civils afectats.
Era la resposta al conveni signat a la Haia el 1923 per Gran Bretanya, França, Itàlia, Japó, Estats Units i Holanda que amb motiu de la guerra aèria deia:
Article 22. El bombardeig aeri amb la finalitat d'aterrir la població civil, o de destruir o malmetre la propietat privada sense caràcter militar, o de ferir els no combatents, és prohibit.
Article 24, paràgraf 1er. El bombardeig aeri només és legítim quan va adreçat contra un objectiu militar, és a dir, un objectiu la destrucció total o parcial del qual constituiria per al bel·ligerant un avantatge militar clar.
La violació d'aquestes normes, efectuada en el transcurs de la guerra de 1936-1939, havia de convertir-se en una pràctica habitual durant la subsegüent confrontació mundial i els posteriors conflictes bèl·lics a tot el planeta.
Era la resposta al conveni signat a la Haia el 1923 per Gran Bretanya, França, Itàlia, Japó, Estats Units i Holanda que amb motiu de la guerra aèria deia:
Article 22. El bombardeig aeri amb la finalitat d'aterrir la població civil, o de destruir o malmetre la propietat privada sense caràcter militar, o de ferir els no combatents, és prohibit.
Article 24, paràgraf 1er. El bombardeig aeri només és legítim quan va adreçat contra un objectiu militar, és a dir, un objectiu la destrucció total o parcial del qual constituiria per al bel·ligerant un avantatge militar clar.
La violació d'aquestes normes, efectuada en el transcurs de la guerra de 1936-1939, havia de convertir-se en una pràctica habitual durant la subsegüent confrontació mundial i els posteriors conflictes bèl·lics a tot el planeta.
Pel que fa a les bombes
del Coliseum us copio un paràgraf del llibre dels Albertí, tret del blog
«A
les 14.05 la Gran Via sempre és plena (...). Passen tramvies i autobusos plens
de gom a gom amb la gent que va a dinar. (...) Tot d’una sembla com si
sentissin unes sirenes (...). Aquest so és cobert de seguida per un formidable
i creixent estrèpit de motors i pel lladruc conegut del petit antiaeri de la
Universitat. Se sent una explosió fortíssima i seca (una bomba petita que
s’avança una mica). Es trenquen vidres només per això. Després ja ve
l’eixordament (...). Només xiulets, xiulets, xiulets. Després hi ha la ceguesa
(...). L’aire, irrespirable de tantes partícules, s’escalfa i es transforma en
un poder gegantí que empeny i ofega, com si volgués esclafar-te el costellam i
endur-se volant el que restés de tu. Ara vénen els udols esgarrifosos, davalladissos
(això també se sent perquè és molt agut) de persones que s’ensorren amb la
casa, allí mateix, paret per paret. I mentrestant et van caient al damunt, dins
l’impenetrable núvol blanc que es remou com un cicló, tot de calçobre,
encanyissats, motllures, esquinços de l’emparedat, resquills de maó.
Quan
tot s’acaba, s’aclareix a poc a poc el núvol. Recuperes de mica en mica la
visió, amb els ulls que et cremen; més lentament, també, l’oïda, que trigarà
unes hores en normalitzar-se. (...) M’allargaria dient el que vaig veure (...)
Només faré una excepció. Al centre de la calçada de la Gran Via hi havia alguns
vehicles de transport públic totalment carbonitzats, amb el passatge i tot,
(...). Del tramvia (...) un home havia tingut temps de sortir-ne. No li havia
servit de res. La metralla li segà les dues cames, que restaren damunt
l’estrep. Ell era a sota, ja escolat, panxa enlaire, amb els ulls desorbitats.
Els braços li havien quedat mig alçats, rígids, amb els punys apuntant al cel,
en un gest de maledicció infinita. Aquella desferra horrible tenia una grandesa
punyent, escultòrica. De fet, ens representava a tots, ens expressava a tots.»
Santiago
i Elisenda Albertí, Perill de
bombardeig! Barcelona sota les bombes (1936-1939), pp. 211-212).
Un altre dels llibres que
parlen del tema és República, guerra i revolució, de Ferran Aisa. En el Bloc següent
se’n reprodueixen uns fragments:
Bombardeig Barcelona / 16, 17 i 18
març de 1938
AVUI ES COMPLEIX 75 ANYS DELS
TERRIBLES BOMBARDEIGS DE L'AVIACIÓ ITALIANA AL SERVEI DE L'ESPANYA
FRANQUISTA SOBRE LA BARCELONA REPUBLICANA
ELS BOMBARDEIGS DE BARCELONA DE MARÇ DE 1938
(Fragment del llibre de Ferran Aisa, República, guerra i revolució. L'Ajuntament de Barcelona, 1931-1939, Editorial Base-Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2009
ELS BOMBARDEIGS DE BARCELONA DE MARÇ DE 1938
(Fragment del llibre de Ferran Aisa, República, guerra i revolució. L'Ajuntament de Barcelona, 1931-1939, Editorial Base-Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2009
Els dies 16, 17 i 18 de març de 1938 Barcelona va patir els més violents atacs aeris de la seva història que van afectar gairebé a tota la ciutat. El més mortífer es va produir a les 13,58 hores del 17 de març quan van caure unes bombes a la Gran Via, entre Balmes i Rambla Catalunya, que impactaren sobre un comboi militar ple de munició. La destrucció d’aquella zona de la ciutat fou realment impressionat i les víctimes moltíssimes. La Vanguardia (18-3-1938), publicava a primera plana una editorial contundent contra els atacs aeris que havia patit la ciutat: <<Piensan los bárbaros asesinos inconcebibles que así pueden ganar la guerra y acabarán abrasados por sus propios procedimientos. (...) ¿Dónde irán a parar Roma y Berlín el día que se les apliquen los procedimientos que ellos aplican a Barcelona, espejo sangriento del mundo hoy civilizado?>>
El Diluvio (19-3-1937), també esgrimia la seva ira contra l’atac aeri: <<Los crímenes de la aviación extrangera: Esbirros de Hitler y Mussolini realizaron ayer siete agresiones más contra Barcelona y añadieron nuevos nombres a la lista de víctimas civiles de su crimininal actividad.>>
L'alcalde de Barcelona Hilari Salvadó, en unes declaracions fetes al Diari de Barcelona (21-3-1938), afirmava que les víctimes dels bombardeigs dels tres dies de març eren 875 morts (512 homes, 245 dones i 118 infants), i, a més, hi havia uns 1500 ferits. L’alcalde manifestava que la saturació dels hospitals havia produït que molts dels ferits greus acabessin morint.
Anna Murià, al Diari de Barcelona, descriu els terribles bombardeigs patits per Barcelona aquells dies i que ella els ha contemplat des del Guinardó: <<Quina olor escampaven les magnòlies en aquelles nits de bombardeig! Als primers esgarrips de les sirenes, sortíem a les finestres. La ciutat enviava al cel múltiples vies làcties i esquitxava l’aire amb el brollador de llunes vermelles dels indicadors. Olor de magnòlia. Brunzien els motors. Bramulaven els canons i la casa se somovia. A dalt esclataven fabuloses estrelles. A baix sorgien bresques flamarades. Tot feia olor de magnòlia. Allò que xiulava era l’aurora? S’allunyava el brunzir; a poc a poc es calmaven els canons. Desapareixien de l’aire els rosaris de foc, els astres esclatats i les vies làcties. Sortien les petites, humils estrelles. Només quedava l’olor de les magnòlies i dos incendis llunyans.>>
La Humanitat parlava dels terrorífics moments actuals i de la generosa lluita del poble contra el feixisme i sobre l’art d’escriure una epopeia: <<En el seu dia seran resumides aquestes pàgines en un capítol que tindrà per títol: “Epopeia espanyola”.>>
El consistori barceloní va emetre el comunicat següent: <<L’Ajuntament de Barcelona, davant els bàrbars bombardeigs d’aquestes vint-i-quatre hores, en les quals l’aviació alemanya i italiana han assassinat gran nombre de nens, dones i vells, lliurant-se a veritables actes de salvatgisme contra els més elementals principis d’humanitat, per acord del Comitè Municipal Permanent, reunit en sessió extraordinària, alça la seva veu alenadora, per dir al poble que l’únic propòsit de l’enemic és influir damunt la guerra, intentant, inútilment, desmoralitzat la rereguarda. Aquest bombardeig que no persegueixen cap objectiu militar, no han de minvar en res l’entusiasme popular, que vol salvar la seva independència enfront l’agressió estrangera. Sàpiga el poble de Barcelona que l’Ajuntament està portant a terme els treballs necessaris per tal que la ciutat estigui degudament defensada a fi de frustrar en absolut el covard sistema emprat per les nacions que fan el que elles anomenen la guerra totalitària.>>
La Generalitat de Catalunya també publicava un comunicat en les mateixes característiques de protesta pel brutal bombardeig patit per la ciutat de Barcelona: <<El Govern de la Generalitat, unit en un sol pensament, i amb la confiança i la utilitat que li dóna el poble de Catalunya, encoratja la població civil, tan coratjosa en aquestes hores difícils, a perseverar en la seva serena i forta ciutadania, i els soldats del nostre exèrcit, paladins de la llibertat i de la justícia davant el món, a seguir lluitant pels ideals de Catalunya i de la República.>>
L’Ajuntament de Barcelona enviava un telegrama als alcaldes de les principals ciutats estrangeres: <<L’Alcalde de Barcelona, obrant per acord del Comitè Permanent Municipal, convocat en Sessió extraordinària, es dirigeix a vós, com a Alcalde d’una ciutat democràtica, liberal i civilitzada, per a denunciar l’acte salvatge realitzat pels avions alemanys i italians durant les últimes vint-i-quatre hores, en què han causat innombrables víctimes, entre les quals hi ha un gran nombre d’infants, dones i vells. És una terrible tragèdia contra els més elementals sentiments d’humanitat veure una ciutat oberta sofrir aquesta agressió inqualificable que la Història mai no sabrà oblidar. L’Ajuntament de Barcelona sol·licita la vostra generosa intervenció per tal d’arribar a una protesta universal que pugui deturar aquest acte de vandalisme.>>
Els bombardeigs patits per Barcelona van tenir un gran ressò internacional que va mobilitzar la protesta dels intel·lectuals, de la premsa i dels centres oficials, fins i tot el Vaticà va enviar un telegrama a Franco pregant que acabessin els atacs aeris sobre les ciutats obertes. El primer ministre britànic Naville Chamberlain, en la seva intervenció a la Càmera dels Comuns, va denunciar el brutal atac aeri sobre Barcelona; també el secretari d’Estat anglès Lord Halifax, i el dels Estats Units, Cordell Hull, presentaven queixes oficials davant del Govern de Salamanca. L’Ajuntament de Barcelona va rebre milers de telegrames d’arreu protestant pels brutals atacs i mostrant la seva solidaritat amb el poble barceloní. Un dels telegrames de condol pel bombardeig procedia del president de Mèxic, Lázaro Cárdenas, que tanta ajuda va prestar posteriorment als exiliats catalans i espanyols.
La Humanitat (23-3-1938), difonia un escrit d’Antoni Rovira Virgili, “Barcelona”, en què deia: <<Hem vist amb els nostres ulls la ciutat de Barcelona sota la pluja de bombes. Hem vist l’estesa de morts i ferits als carrers, les ambulàncies plenes de ferits, els camions plens de morts. Hem vist les cases esfondrades o rebentades, mentre hom furgava les runes en treure’n víctimes. He vist que, fora dels llocs materials colpits, la gent omplia novament els carrers i les places i se dedicava als seus afers habituals. La breu interrupció d’algunes indústries va ésser motivada, més que per altra cosa, per la mancança de comunicacions a l’hora d’anar a la feina. He vist tot això. I hem vist encara els tramviaires i els conductors d’autobusos, i els treballadors dels serveis públics, i el personal dels diaris, i tants d’altres ciutadans, mantenir-se ferms en els llocs respectius. Oh, sí, mister Chamberlain! Els crims de l’aviació feixista fan horror i fàstic, vistes de Londres estant. I, vistos de Barcelona mateix fan molt més horror i molt més fàstic. Però davant la fermesa, ensems adolorida i infrangible, dels ciutadans de Barcelona, hem sentit orgull, un profund orgull humà i català. La capital de Catalunya pel seu coratge i per la seva serenitat, es mostra a l’alçada de qualsevol altra ciutat del món. (...) Barcelona és verament la torre mestra de Catalunya, com li deien els antics. Torre mestra en la defensa militar de la pàtria catalana, i torre mestra en l’acció contra els seus enemics. ¿Quina ciutat peninsular ha sofert més setges que Barcelona? ¿Quina ciutat peninsular ha vist més sovint davant de les seves muralles o dins dels seus carrers les flamarades vermelles de la guerra i de la revolució? (...) Barcelona, davant la més dura prova dolorosa que fins ara ha sofert, s’ha portat dignament, coratjosament, gloriosament. Els catalans, que saludem el Madrid heroic, alcem ben alt el nom de Barcelona, torre mestra de la Catalunya immortal.>>
Ferran Aisa- Pàmpols
(Fragment del llibre de Ferran Aisa, República, guerra i revolució. L'Ajuntament de Barcelona, 1931-1939, Editorial Base-Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2009)
Vídeos i fotos:
