dijous, 10 de març del 2016

09/03/2016. Rosamaria Cendrós. Poltrona i morreig. Miro cap a l'Estat espanyol i sento esgarrifances. No es posen d'acord per investir president ningú. La conquesta de la poltrona es converteix en un mercadeig. Els pactes que es promouen, tots són contra natura. L'única cosa clara, concisa, real, és que qualsevol pacte passa per no acceptar cap referèndum per Catalunya!

Benvolguts,

Avui publiquem una carta d’una molt bona amiga d’aquest Bloc, Rosamaria Cendrós, que ha enviat cartes memorables al PuntAvui, com una contra el Manifest d’intel·lectuals d’en Vargas Llosa i “otros dos” (que deia Jorge Negrete), on diu que i encara que hi hagi un premi Nobel, no hi veig cap intel·lectualitat per enlloc...

 Una altra memorable carta fou la publicada en motiu del discurs del rei d'Espanya per Nadal de fa un parell d’anys, en què el rei parlava de retrobament emocional. La senyora Cendrós va ser massa benvolent, excessivament benvolent en dir que: El rei i la seva educació ens han costat molts diners; com és que no pot entendre els “principis fonamentals de la democràcia”, o és que encara li ressonen els “principios del movimiento”?

Com que parlava del rei posat a dit, posat a dit pel Franco, va caure en la trampa! I jo vaig escriure immediatament que no és que al rei encara li ressonin els “principios del movimiento” sinó que n’és “soci fundador!”

Vegem ara l’article d’ahir:
9 març 2016 2.00 h

Poltrona i morreig

Rosamaria Cendrós

Miro cap a l'Estat espanyol i sento esgarrifances. No es posen d'acord per investir president ningú. Els pactes que es promouen, tots són contra natura. La conquesta de la poltrona es converteix en un mercadeig tan indigne que no entenc com no els cau la cara a terra de vergonya.

L'única cosa clara, concisa, real, és que qualsevol pacte passa per no acceptar cap referèndum per Catalunya.

Pablo Iglesias diu que ell sí que ho acceptaria. D'això en diuen el pacte del petó, més o menys sembla que la cosa va així. Ara la política s'ha de convertir en un acte d'amor, això de morrejar-se no sé si resultarà efectiu. El Rajoy, ja que no vol moure el cul de la poltrona, potser si en un rampell de passió política es morregés amb Pedro Sánchez aconseguiria obtenir la presidència d'aquest país que sembla ingovernable. El que sí que està molt clar és que, com diu el senyor Tardà –el qual no era sant de la meva devoció perquè el trobava molt rústic, i en canvi ara, sense cap petó pel mig, el felicito–:

“Vostès ja s'ho faran, que nosaltres marxem.” I tant que marxem. Això no hi ha qui ho aguanti! És que si no marxem prendrem molt de mal. Catalunya no pot estar ja dintre d'Espanya. No podem ser tan masoquistes ni acceptar tanta vergonya aliena. No volem petons, volem la llibertat i la tindrem!
Rosamaria Cendrós

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada