dissabte, 29 de desembre del 2012

29/12/12. Anàlisi d'una entrevista al Dr. Santiago Dexeus i d'una carta a la Bústia de l'Avui

Benvolguts,

Abans d’ahir va aparèixer en l’Avui una entrevista al doctor Dexeus de títol Sóc un obrer de la medicina, no vull medalles.


Us copio les tres darreres preguntes i respostes de l’entrevista, però abans de res hauríem de saber per què l’entrevistaire fa la primera de les tres: La intolerància és fruit de la ignorància? En les preguntes i respostes anteriors no s’havien esmentat aquests dos mots. És una incògnita. Havien realment parlat d’aquests conceptes off the record i després apareixen sense que el Dr. Dexeus se’n sorprengui? Bé, seguim amb l’entrevista:

La intolerància és fruit de la ignorància?

Claríssimament. Alguns polítics haurien de passejar-se pel món i veure on estem. Davant d'una crisi, on hi ha famílies que se suïciden, joves que no saben què fer, gent que remena les escombraries..., o tens un cor de ferro o t'has d'adonar que la situació és perillosa. Ens en sortirem, però si els polítics no fan un front comú per superar la crisi podria sorgir un dictador.

A Catalunya, estem en un moment polític històric?

Serà un moment històric quan fem el referèndum i surti el que hagi de sortir. Sols demano que la gent no es deixi enlluernar quan alguns diuen que ho arreglarem tot perquè ens roben. Què entenen per robar? Es pregunten si treballem amb eficàcia i amb eficiència? O què es pot fer per no haver de retallar tant?

Li agradaria viure en una Catalunya independent?

Sóc independent, no independentista.

Des del títol fins a les darreres respostes es pot endevinar el tarannà polític del Dr. Dexeus, a qui, per cert, els seus socis li varen robar fa pocs anys la societat “Institut Dexeus”.

A què ve tot aquest preàmbul? Doncs que he trobat un escrit a la secció El lector de l’Avui d’avui parlant del tema esmentat que m’ha agradat. Jo hauria posat els mateixos interrogants. És d’un vell conegut meu de nom Josep Jalle i Alari. http://www.elpuntavui.cat/barcelona.html. L’apunt es diu Ignorància volguda i comenta l’aparició del mot robar (en relació a Espanya) a l’entrevista (mot usat a bastament per l’Alfons López Tena i tot el seu equip de Solidaritat) i la conjunció dels conceptes ignorància-intolerància. En Jalle pensa que és deu referir a la ignorància no volguda  en contraposició a la ignorància volguda quan es vol fugir d’estudi. Llavors filosofa sobre el robatori fiscal explicant que les balances fiscals, proporcionades pel mateix estat són prou aclaridores. Tot si cal renunciar a la ignorància volguda. Continua analitzant que el Dr. Dexeus diu que és independent i no independentista i que és un obrer de la medicina. Continua dient que xoca una mica que un independent no desitgi la independència per a un col·lectiu que se sent dependent d’un altre, per dir-ho suau. I acaba dient que aquesta autoqualificació d’obrer de la medicina li’n recorda la d’altres il·lustres obrers, com Stalin, obrer del socialisme.

I un apunt final meu: Quan al Sr. Dexeus li van robar la societat, cosa que no el devia plaure excessivament, es va plantejar també si fins en aquell moment havien treballat amb eficàcia i amb eficiència?

He esmentat el Sr. Jalle perquè m’ha agradat la seva reflexió i perquè me n’envia alguna d’esparsa de tant en tant. Salut!

El Sr. Jalle té, a més, el mèrit d’aconseguir col·locar més cartes a l’Avui que la senyora Rosamaria Cendrós, que ja és dir.

 
Joan A. Forès
Reflexions
http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/


29/12/12. Catanyol. Llistat exhaustiu

Benvolguts,

Ja coneixeu les meves dèries per les llengües o similars, en particular pel catanyol.

Avui m’han fet arribar, d’autor desconegut, un exhaustiu recull de mots i construccions al voltant del catanyol amb les motivacions dels nostres enemics (i amics del bilingüisme) per anar destrossant la llengua. Es demostra que el catanyol està científicament dissenyat per acabar amb el català.

L’autor utilitza la ironia per demostrar les trampes sistemàtiques que ens han estat parant i que no s’acabaran fins l’endemà de la mort definitiva de la llengua.

Demostren que el catanyol no és una degeneració del català per la influència del castellà sinó una degeneració dirigida o digueu-ne genocidi organitzat per acabar amb el català. Expliquen l’eliminació forçada dels pronoms febles, de les consonants que ells no tenen (ç, l·l. Ny, ix), i com canvien els mots per intentar dir el mateix usant mots amb consonants que sí que siguin en el variat i abundant alfabet castellà (d’ençà que à des que, col·locar à situar, guanyar à aconseguir, deixar à abandonar), volent oblidar, evidentment, que els mots catalans són més semblants als altres mots de les llengües romàniques que no al castellà. Parlen que al 1992 va sorgir un grup que es deia Grup d’estudis catalans que va demanar d’incloure molts mots dubtosos al diccionari de l’IEC, I no fou per amor a la llengua: D'ençà que el 1986 van presentar les seves idees al famos llibre "verinosa llengua",  http://ca.wikipedia.org/wiki/Catal%C3%A0_light que els diuen els verinosos. El 2006 uns quants membres d'aquest grup, entre ells els coneguts Xavier Pericay, Ferran Toutain i Ivan Tubau, són socis fundadors del nou partit polític de l'Albert Boadella, que es defineix com a espanyolista radical, mes que el PP.

Bé, ja en teniu un tast. Guardeu el pdf en lloc segur i accessible, per tal de consultar-lo sempre que calgui...

 Nota: El meu Blogger no em permet penjar-hi pdfs. Si voleu rebre'l, demaneu-me'l a la meva adreça de correu:

 

Joan A. Forès
Reflexions


29/12/12. “Llamamiento” dels federalistes espanyols ubicats a Catalunya que estan en contra de la independència de Catalunya


Benvolguts,

Us incloc un “Llamamiento” dels federalistes espanyols ubicats a Catalunya que estan en contra de la independència de Catalunya. És del mes d’octubre passat, abans de les eleccions al parlament de Catalunya, explicant amablement el seu pretès federalisme d’esquerres català (no correspost des d’Espanya).

Crec que s’ha de llegir per saber els arguments dels savis federalistes, i sobretot per no fer-ne ni punyetero cas!

He marcat alguns dels noms dels primers signants que conec i que m’han significat alguna cosa. Si voleu marcar-ne d’altres que conegueu i em torneu el document, podem tenir un mapa més acurat dels federalistes-unionistes-botiflers catalans.

 
Joan A. Forès
Reflexions

Llamamiento

dijous, 27 de desembre del 2012

27/12/12. CORONEL AMADEO MARTÍNEZ INGLÉS: EL DESAFÍO DEMOCRÁTICO CATALÁN

Benvolguts,

Agraeixo a la Carme que m’hagi enviat aquest enllaç i us el comento tot seguit!


Dóna gust veure que hi ha qui, amb paraules dures, dissenteix del que el PPoder dogmatitza...

L’ex coronel del Glorioso Ejército Español, Martínez Inglés, és un iconoclasta. Ja ha sortit algun cop en aquest Bloc. Va ser expulsat de l’Ejército el 1990 (ara seria Capità General...), per proposar un exèrcit professional, com després s’ha fet. El Ejército Español y yo, señora, somos así! (si voleu saber d’on surt aquesta frase: http://quisparate.blogspot.com.es/2009/10/espana-y-yo-somos-asi-senora.html). Més endavant va fer algun llibre caricaturitzant la Casa Real Española. Va demanar a la justícia portuguesa que investigui la mort als 14 anys del germà petit del Juanca, que en tenia 18. Era l’any 1955. Mort esdevinguda en una cambra del palauet d’Estoril, on vivia l’exfamília reial espanyola, més o menys exiliada. En la cambra només hi havia els dos germans. El germà petit  va rebre un tret al cap procedent d’una pistola que el Franco havia regalat al mateix Juanca...

Un altre cas semblant del mateix Ejército es va produir quan a l’any 1974 es va crear una associació clandestina dins de l’exèrcit, de nom UMD (Unión Militar Democràtica), segons la Viquipèdia: La Unión Militar Democrática (UMD) fue una organización militar clandestina española, fundada al final del franquismo, por tres comandantes y nueve capitanes de diversas Armas con el objetivo de democratizar las Fuerzas Armadas y derrocar a la dictadura.


La paradoxa és que els components de la UMD foren condemnats per un tribunal militar i no els varen afusellar però els varen expulsar de l’Ejercito. En la transició, 3 o 4 anys més tard foren indultats però no rehabilitats. De cap manera els varen permetre tornar a las Fuerzas Armadas (quita bisssho!).

Bé, avui el Martínez Inglés, amb la seva gràcia habitual, es posa a favor de l’exercici del dret d’autodeterminació del poble de Catalunya. I desafia tota la fauna espanyolista (o més ben dit, castellana), l’Ejército, el Gobierno del PP, el PSOE, els Pedrojotas, els Marhuendas, les Camacho, els Rivera, els Navarros i altres cavernícoles...

Val a dir que fa unes consideracions interessants sobre la Consti, sobre què és un referèndum, etc. I demostra que els catalans podem fer un referèndum legal. Llegiu-ho que paga la pena!


24 de diciembre de 2012

Una consulta legítima, democrática… y legal

CORONEL AMADEO MARTÍNEZ INGLÉS: EL DESAFÍO DEMOCRÁTICO CATALÁN

http://canarias-semanal.com/not/6444/_coronel_amadeo_martinez_ingles__el_desafio_democratico_catalan/

¿Pero en qué clase de democracia nos estamos desenvolviendo los españoles desde hace ya treinta y cinco años?

¿Pero qué clase de país moderno, europeo, desarrollado y de derecho es éste en el que, porque en una de sus Comunidades Autónomas (Estados federados, más bien, según los países serios y democráticos de verdad) su Gobierno legítimo elegido por el pueblo quiere consultar a sus ciudadanos sobre sus aspiraciones políticas futuras (que pueden ser variadas y nada uniformes), se monta la marimorena política, mediática, social e institucional, se rasgan las vestiduras las plañideras de siempre, y hasta algunos tertulianos con patente de corso para pontificar e, incluso, insultar a quien les venga en gana, predican ya la guerra santa y hablan ya sin tapujos de movilizar a la policía y demás gente armada para que carguen de cadenas a los futuros insurrectos morales y los lleven a galeras?
¿Pero qué Gobierno de la nación tenemos los ciudadanos de este bendito país en el que su vicepresidenta (que cada día que pasa, en sus comparecencias públicas, se parece más a la directora de una guardería de 0-3 años dirigiéndose a sus alumnos después del vaso de leche de las once) dice a los medios que todo el peso de la ley (¿qué ley?) recaerá sobre los malvados y futuros consultores catalanes que quieren destruir la convivencia nacional, cuando todavía nadie sabe como coño (con perdón) van a formular éstos la consulta a sus conciudadanos y si ésta va a ser por “vía de referéndum” (con lo que necesitarían el correspondiente permiso constitucional del Estado, según el artículo 149.1-32ª de la Carta Magna) o no, en cuyo caso no deberían proveerse de permiso alguno, según se desprende del citado artículo de la Constitución?
¿Pero es que aquí, en este arruinado, envilecido y corrupto país, nos hemos vuelto todos locos y en nuestro desvarío congénito como pueblo vemos ya, como nuestro ínclito predecesor don Quijote, que las urnas y los votos catalanes son tanques y cañones de la División Acorazada “Montserrat” y que a bordo de los mismos los soldados de la estelada se dirigen impacientes a sus jefes con aquello tan popular de “Escolti capita, on anem”? Bueno, tratemos de serenarnos todos y de clarificar el fondo de esta muy importante cuestión de la legalidad o ilegalidad del ya famoso y reciente desafío democrático catalán porque en este todavía reino de España (aunque en almoneda acelerada) hay muchos ciudadanos que se hacen los tontos, otros que efectivamente lo son sin necesidad de aparentar nada, otros que no lo son en absoluto pero que les pagan para que se lo hagan, y otros muchos también que no es que sean muy listos pero que el problema principal que arrastran es que no han perdido un solo segundo a lo largo de toda su vida en leerse la “modélica” Constitución del 78 (el CIS ya lo dejó muy claro hace unos días), ni los Estatutos de ninguna de las diecisiete Autonomías (más bien las “Autonosuyasque ideó el franquismo para que todo siguiera igual después de la muerte ¿o no se ha muerto? del dictador), ni el diccionario de la Lengua Castellana para saber de primera mano qué es eso de la “vía de referéndum” ni, por supuesto, la historia de España y menos aún la de Cataluña, que haberla “hayla” aunque no sea tan imperial y negra como la del cojo Felipe II.

Y es que en una democracia (y no digamos en una ya madura, consolidada, avanzada, europea, modélica, moderna… como nos gusta a los españolas retratar la nuestra con más moral que el Alcoyano) no hay, no puede haber, consultas ilegales a la ciudadanía, como no hay ni puede haber manifestaciones ilegales ya que todas, absolutamente todas, están amparadas por la Constitución española y que, como mucho, deberán ser autorizadas por quien corresponda para su perfecto discurrir urbano. Pero nunca, nunca, declaradas ilegales. Como, por otra parte, hace frecuente e indebidamente la incompetente y prepotente delegada del Gobierno en Madrid. Por lo tanto, lo único que puede haber en el ámbito de las consultas populares auspiciadas por las autoridades autonómicas, como en el de las manifestaciones de todo orden a cargo de organizaciones de todo tipo: sociales, sindicales, políticas, familiares, religiosas… etc, etc (dejando de lado, por supuesto, otras muchas expresiones democráticas del pueblo soberano), son tanto consultas como manifestaciones “autorizadas”y “no autorizadas”, pero ambas dentro de la legalidad constitucional.

A este respecto recordemos el artículo 149.1 de la Constitución española que citaba antes. Dice lo siguiente: “El Estado tiene competencia exclusiva sobre las siguientes materias:

32ª.- “Autorización para la convocatoria de consultas populares por vía de referéndum”

Es decir, las consultas populares que puedan convocarse en las Comunidades Autónomas por vía de referéndum deberán ser autorizadas por Estado español (se entiende el Gobierno nacional y las Cortes Generales) esto queda bien claro en el artículo, pero nada dice el mismo (ni ningún otro de la Carta Magna) de las otras consultas que no tengan como fin último el referéndum, o sea, que para nada contemplen la finalidad de que “el pueblo ratifique o apruebe lo que votaron sus representantes con anterioridad”y que, por lo tanto, quedan fuera de la preceptiva y constitucional autorización estatal.

¿Y qué es una consulta “vía referéndum”, se preguntará el lector profano, vaguetón, políticamente incorrecto o simplemente deprimido por la crisis, que acaba de leer las anteriores líneas? Pues para ello deberemos encomendarnos cuanto antes al Diccionario de la Lengua Castellana que, aunque es un tocho impresionante, nos puede sacar de dudas. Efectivamente. El citado refugio literario del lenguaje español dice lo siguiente referido a la palabra “referéndum o referendo”:

“Acto de someter al voto popular directo las leyes o actos administrativos, con la finalidad de que el pueblo ratifique lo que votaron sus representantes”

O sea, que para que cualquier consulta popular auspiciada por las autoridades de una Comunidad Autónoma española deba solicitar previamente la pertinente autorización del Estado tiene que esconder en su seno el carácter político de un referéndum en toda regla, esto es que su finalidad sea “ratificar lo que previamente han votado ya sus representantes”. Nada dice la Carta Magna, repito, de las consultas que no tengan este fin de “aprobación o ratificación de decisiones previamente adoptadas por los representantes del pueblo soberano”sino simplemente que sean eso “consultivas” de cara a que esos representantes legítimos puedan tener el suficiente conocimiento de lo que piensan sus administrados antes de tomar trascendentes decisiones que pueden afectar a su futuro en el campo de la política, la economía, la ecología, la sociología, la cultura, la lengua, las relaciones exteriores… etc, etc.

Entonces, apreciables compatriotas que ya os veis al borde de una nueva guerra civil por culpa de estos demócratas de pacotilla que nos gobiernan y que evidencian un miedo atroz a las urnas, si la cosa no se ha salido todavía de los cauces legales nacionales, ni es previsible de momento que vaya a hacerlo en el futuro ¿a qué viene toda esa alharaca de gritos, descalificaciones, amenazas, insultos, imputación de delitos…etc, etc contra los legítimos representantes del pueblo catalán elegidos hace escasas semanas en las urnas y que lo único que quieren, y que acaban de decir, es preguntar a sus conciudadanos (y no parece que por vía de referéndum ya que ellos no piensan decidir nada sobre el tema hasta que lo haga el pueblo) como desearían que fuera la nación catalana en un futuro a medio o largo plazo? Nada más. Algo perfectamente legítimo, democrático y…además, legal. Porque si hacemos caso al artículo de la Constitución que acabamos de examinar, esa consulta en forma de encuesta general a la ciudadanía catalana, dados los cambios que se perfilan en el horizonte político español como consecuencia de la crisis económica e institucional que arrastra el Estado (hasta el PSOE es abierto partidario a día de hoy de la reforma de la Constitución y de un nuevo Estado federal), no solo es perfectamente deseable y conveniente sino casi obligatoria para un nuevo Govern que aspire a salir cuanto antes de la crisis general que padecemos y a cimentar unas bases sólidas para el futuro bienestar del pueblo catalán en su conjunto. Y en el tiempo y forma que elijan los propios ciudadanos.

¡Basta ya, pues, de esparcir delitos, deslealtades, traiciones, ignominias… y demás sambenitos anticatalanes por los cuatro puntos cardinales de esta piel de toro, que haría bien en no mirar para otro lado, lamerse sus heridas, sus corrupciones y ponerse a trabajar de una vez! ¡Y olvídense de seguir amenazando, señores prepotentes de la mayoría absoluta pepera, que ya no asustan a casi nadie! Porque puede ser, tal como está el patio español, que sean ustedes y no los dirigentes catalanes recién elegidos los que no estén ya en sus actuales poltronas, dentro de unos meses, cuando éstos decidan llevar a cabo su prometida consulta popular. Y para la realización de la cual, como acabamos de ver, no les hará falta ninguna autorización previa de su omnímodo poder.

Son ustedes, y perdonen la claridad manifiesta de mis palabras señores jerifaltes y jerifaltas del antigobierno popular que padece y sufre este país en ruinas, unos ineptos vándalos políticos que están jodiendo a España entera al consabido grito clerical de ¡Santiago y Cierra España! Van a acabar cerrándola de verdad y para siempre. En estos momentos, es cierto, el sombrajo pétreo de la Transición (franquista hasta la médula) empieza a deshilacharse por sus costuras periféricas sin que nadie sepa en estos momentos hasta donde llegará el tsunami político y social que acaba de penetrar por el NE de la Península Ibérica. Pero los culpables ni han sido, ni son, ni serán los catalanes, los vascos, los gallegos o cualquier otro pueblo integrado durante siglos en la España que se muere y que ahora, ante el desastre, inician su particular transición a una vida mejor. Los grandes culpables han sido ustedes, el PP y el PSOE, los dos partidos mayoritarios que se han turnado descaradamente durante decenios en el poder y que, adueñándose y repartiéndose prebendas y canonjías sin cuento, han propiciado una descomunal corrupción que ha arruinado y envilecido este desgraciado país. Y sin olvidar, por supuesto, la obsoleta, extemporánea, ridícula, corrupta, banal… monarquía franquista, que con su inanidad y frivolidad manifiestas, ha contribuido como nadie a crear el terrorífico pantano existencial en el que en estos momentos nos ahogamos los ciudadanos españoles.

Hi ha un col·lecció de Comentaris molt sucosos...

Joan A. Forès
Reflexions

27/12/12. La Vanguardia i Unió conspiren contra el Pacte per la Llibertat

Benvolguts,

Per continuar fent palès l’enemic que CiU té a dintre, que de retruc és l’enemic de tots els independentistes catalans, avui trio dos exemples.
La conspiració de Duran i Lleida i el Grup Godó i les declaracions dels diversos membres d’Unió contra tot el que el President Mas proposa i la resta de catalans per majoria accepten. Concretament copio uns tasts de la lamentable entrevista a Núria de Gispert (que als seus 60 anys encara no ha après a parlar un català mínimament acceptable, de fet parla menys que catanyol), presidenta del Parlament, que rebenta i refreda les possibles esperances dels catalans i es posiciona en contra del Govern Mas. S'hi veu la ma negra del sinistre botifler Duran al darrere. Sort que el seu carisma de "fada" faci que ningú se l'escolti, sigui amb vareta màgica o amb micròfon.

La Vanguardia i Unió conspiren contra el Pacte per la Llibertat

20/12/2012. http://somnoticia.cat/2012/12/20/la-vanguardia-i-unio-conspiren-contra-el-pacte-per-la-llibertat/
El mateix dia que es materialitzava el Pacte per la Llibertat, els màxims representants de l’unionisme es van reunir a l’Hotel Arts de Barcelona per conspirar contra el procés independentista. En aquesta aquelarre espanyolista hi havia el director de La Vanguardia, José Antich; el portaveu del Grupo Godó, Màrius Carol, i dos representants d’UDC, Josep Sánchez Llibre i José Antonio Duran i Lleida, tal com es pot veure a la fotografia que ens ha fet arribar un amic i que Som Notícia us ofereix en exclusiva.

L’endemà d’aquest dinar al restaurant Enoteca, el diari de Godó ha apujat el to i s’ha pronunciat clarament en contra del president Mas i del pacte nacional. En portada: Mas cedeix davant d’Esquerra i Unió critica la pressió fiscal de l’acord. A l’interior del diari, un semàfor vermell era per al conseller e’Economia en funcions, Andreu Mas-Collell, i hi havia un editorial catastrofista -en tots els sentits- del director. Les pressions d’Unió contra l’acord han dificultat, i molt, l’acord per fixar una data per a la consulta, que Esquerra i molts sectors de CiU volien fer el 2013 o a principis de 2014. 

Entrevista a Núria de Gispert, Presidenta del Parlament de Catalunya

L'advocada Núria de Gispert (Barcelona, 1949) va començar a treballar en la funció pública ja l'any 1974 –un abans de la mort de Franco– a la Diputació de Barcelona i va entrar a la Generalitat amb l'arribada de CiU. Té una dilatada trajectòria política: va ser consellera de Justícia, de Governació i Relacions Institucionals i d'Interior en diversos governs de Jordi Pujol. És militant d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) des del 1986.

“En el meu vocabulari no tinc la paraula ‹independència›”


“No veig una declaració d'independència unilateral del Parlament. Si res no ha funcionat, per què ha de funcionar una declaració d'independència?”


24/12/12 02:00 - barcelona - Sergi Picazo email protegit


Uns tasts:

·       Es veu com la presidenta del Parlament que declari la independència el 2014?

Això no ho sé. Puc ser la presidenta del Parlament que demani d'acord amb els grups la petició a les Corts per fer un referèndum o la llei de consultes catalana. Però d'aquí al que vostè diu ho veig llarg i complicat. A dos anys de distància jo no ho veig, i a quatre... Tot i això, espero ser el dia que es faci la consulta.

·       Si el TC declara la consulta inconstitucional i, al final, no es pot fer, vostè creu que el Parlament podria votar una declaració unilateral d'independència?

En principi, no la veig. Si res no ha funcionat, per què ha de funcionar una declaració d'independència? L'endemà d'aquesta declaració, què faríem? Altres països ho han fet però el context era diferent. Hem de fer els tràmits necessaris per omplir-nos de raó i seguir el camí de la legalitat. A Escòcia ha estat possible i aquí podria passar el mateix. I si Rajoy s'adona que això és el millor?

·       Vostè es defineix com a partidària de l'estat propi?

Sí. M'he anat convertint en sobiranista a partir de l'experiència. Abans optava per un encaix de Catalunya a Espanya. Però la frustració ha estat gran. Ha arribat el moment en què, com a mínim, necessitem un pacte fiscal, una sobirania cultural i una veu de Catalunya a l'exterior. Això és el mínim.

·       Però és independentista?

La paraula independència no la tinc en el meu vocabulari. Independència, com a tal, no. Però estat propi, sí. L'estat català pot ser federal, confederal o independent. El que és clar és que no podem seguir com estem. Però podria tornar-me a favor de la independència si veig que el tracte segueix sent contrari i negatiu per Catalunya.

Joan A. Forès
Reflexions

dilluns, 24 de desembre del 2012

24/12/12. Odi a la terra als homes de bona voluntat!


Benvolguts,

Com podeu apreciar en l’article del sotsdirector i en els comentaris del directe.cat, La Vanguardia Española, escampa l’odi, aprofitant que és Nadal, per a tothom que encara vulgui llegir-ho.
 
Odi a la terra als homes de bona voluntat!

En els darrers temps La Vanguardia Española ha fitxat dos fatxes, Antonio Zarzalejo i ara veig aquest Afredo Abian, sotsdirector. Del Zarzalejos ja n’hem fet comentaris en el Bloc fa poc. De l’Abian fixeu-vos en els articles de sota.

En els diaris digitals ja estan suggerint a la Pilar Rahola i al Francesc Marc Àlvaro que es deixin fitxar per empreses menys fatxes...

Hauríem de recordar al poble de Catalunya que quan l’any 39 la família Godó va recuperar La Vanguardia, li va canviar el nom immediatament i des d’aquell moment es va anomenar La Vanguardia Española. El primer director nomenat pel Franco des del 1939 fou un falangista genocida anomenat Galinsoga. El 1959 va llençar un insult contra Catalunya en la parròquia de Sant Ildefons perquè la homilia es feia en català (la missa era en llatí). En una campanya organitzada immediatament per la societat civil amb la participació de Jordi Pujol, va perdre molts anunciants i 20.000 subscriptors i va deixar de vendre 30.000 exemplars en 6 mesos, El Consell de Ministres va acabar destituint-lo.

Uns tasts:

·       Ramón Serrano Súñer nombró a Martínez de Galinsola el cual «procuró por encima de todo castellanizar la publicación

·       El 5 de febrer, Galinsoga va ser destituït pel Consell de Ministres, sent substituït en la direcció de La Vanguardia per Manuel Aznar Zubigaray, avi del futur president del Govern pel Partido Popular José María Aznar



Potser la nostra societat civil actual, i penso en l’ANC, s’hauria de posar en marxa per organitzar una altra campanya contra La Vanguardia Española. Motiu n’hi ha i aviat n’hi haurà més. I l’autoodi és l’odi més nefast i més mesquí!

La 8TV, a part de l’inclassificable apolític de dretes Josep Cuní té també com a tertulians els periodistes esmentats, a més del José Antich, Director de La Vanguardia Española. A veure quan temps aguantaran...

RAC1 amb en Jordi Basté deu estar també en el punt de mira dels Godó. La destitució de Galinsoga va produir-se per la pèrdua de vendes i sobretot d’anunciants. A veure si posem fil a l’agulla!

Veurem canvis...

 




Comentaris del directe.cat
23 de desembre de 2012

La Vanguardia utilitza Messi per rebentar l’acord CiU&ERC

En una editorial pròpia dels mitjans de l’odi,el vicedirector del diari, “Afredo Abian” s’esplaia a gust contra el Govern Mas i el seu acord amb els republicans

Més que una editorial la capçalera del Grup Godódesprèn odi i sense cap argument vol liquidar l’anomena’t #pacteperlallibertat fins i tot abans que comenci a governar, deu ser que el Grup Godó ha de pagar el peatge de la seva espanyolitat, ha de fer content als nacionalistes espanyols i als lobbys de poder que li mantenen part del negoci, no sigui que “La Caixa” li reclami els seus crèdits.
· “16,5 folis de l’acord,
· potser deutes sobirans,
· desconfiança burocràtica,
· improbable referèndum,
· fabricants de somnis,
· pacte còmic,
· canons diabètics,
· obsessió confiscatòria sobre la banca,”
són tant sols alguns dels comentaris despectius en tant sols 16,5 ratlles d’odi cap a Catalunya que dedica l’editorial de La Vanguardia a l’acord democràtic sorgit del #25N, vergonya de diari que prefereix ser submís a Mariano Rajoy que no pas posar-se al servei del poble de Catalunya i al 129 President de la Generalitat
Altres titulars:


 La Generalitat vol arruïnar Messi i el seu fill Thiago”

Les ratlles finals de l’editorial són vomitives sorgides de ments obtuses i sense cap mena d’escrúpol, tot val per liquidar l’acord entre CiU i ERC i si cal utilitzar Messi i tirar merda sobre el jugador, cap problema, si creieu que exagerem aquí teniu el que és capaç d’escriure el Grup Godó:
“Se’ns fa un nus al coll de pensar quina serà la reacció del nostre català adoptiu més universal, Lionel Messi quan comprovi que la transició nacional que li proposem vol minvar els 1.800 euros que s’embutxaca cada hora i que, a sobre, pretenem reduir l’herència del seu nadó, Thiago”

Quants dies tardarà La Vanguardia en posar un semàfor vermell a Junqueras?
És tant visceral l’odi del Grup Godó contra ERC i contra tot allò que intenti avançar cap a la sobirania, que el diari en qüestió ha estat incapaç de posar un semàfor verd a qui fa possible un acord per la governabilitat del país, i segurament estem més a prop de veure un semàfor vermell que no pas un de verd a l’Oriol Junqueras.

El Grup Godó perdona a Rajoy les seves retallades i l’augment dels impostos, però sense treva a l’acord de govern de CiU i ERC

Si existeix un govern que no compleix el que va prometre, aquest és el de Mariano Rajoy, no solament liquida l’estat del benestar, sinó que augmenta els impostos, no paga a Catalunya, incompleix el dèficit que li marca a Europa, porta a la misèria a milers de catalans, però clar, La Vanguardia els fa bons, i per cert molt bons pel que es veu.

 
Editorial de La Vanguardia Española:  Dudas soberanas
Alfredo Abián  Vicedirector
23/12/2012
 
Los 16,5 folios del acuerdo que suscribieron CiU y ERC el 19 de diciembre, festividad de san Anastasio (?), plantean varias dudas, y quizás deudas, soberanas. De entrada, los firmantes desvelan una desconfianza burocrática que les lleva a crear hasta diez entes o grupos de trabajo, con nomenclaturas tan grandilocuentes como Comitè Permanent d'Estabilitat o Consell Català per a la Transició Nacional. Ya se sabe; si quieres que algo se retrase eternamente, nombra una comisión. Si la gestión del acuerdo se antoja difícil, qué no decir de la supuesta consulta para ejercer el derecho a la autodeterminación, según consta en el preámbulo del pacto. Nos preguntamos si a alguien se le ha ocurrido pensar qué sucedería si, en el improbable referéndum, un 60% de los catalanes decidieran seguir unidos a España. ¡Glups! Menudo contratiempo para los fabricantes de sueños. Seríamos casi como Puerto Rico, que el 6 de noviembre votó por primera su disposición a convertirse en el 51.º estado de la Unión, aunque Washington no lo vea nada claro. ¿Nos quedaríamos en un limbo territorial como los caribeños? Pero el interrogante más inquietante del pacto es el económico. Resulta casi cómico que mencione la euroviñeta para imponer otro peaje a los camiones de mercancías, o el gravamen a las colas y refrescos con exceso de azúcar, según los cánones diabéticos que animan al nuevo tripartito. Pero el problema de verdad es la obsesión confiscatoria sobre depósitos bancarios, patrimonio o sucesiones. Se nos hace un nudo en la garganta al pensar cuál será la reacción de nuestro catalán adoptivo más universal, Lionel Messi, cuando compruebe que la transición nacional que le proponemos quiere menguar los 1.800 euros que se levanta cada hora y que, encima, pretendemos reducir la herencia de su lindo bebé Thiago.

Leer más: http://www.lavanguardia.com/opinion/20121223/54356586484/alfredo-abian-dudas-soberanas.html#ixzz2Fx7ycwOb
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

Joan A. Forès
Reflexions