Avui us presento tres opinions sobre les
declaracions del President de l’”eterna subsidiada”, Extremadura, contra
Catalunya.
La primera és meva, la segona de la Muriel Casals
i la tercera del Victor Alexandre.
La meva
opinió:
El President d’Extremadura s’ha queixat del possible Pacte fiscal de Catalunya amb l’estat. Aquest senyor es posa la bena abans de la ferida...
Davant d’aquest tipus de notícies, cal saber els perquès del que diu. I és molt senzill, si es queixa és que creu que si Catalunya arriba a tenir un Pacte fiscal amb l’estat, Extremadura hi perdrà. I és veritat. Des de fa més de 30 anys Extremadura gaudeix d’un tracte privilegiat que fa que, amb dades del 2006, cada extremeny ha estat rebent cada any des de la transició més de 3.000€ de la cistella comuna d’impostos. I aquests 3.000€ d’on surten? Doncs surten de Catalunya ja que cada català paga vora de 3.000€ cada any d’impostos a l’estat que no tornen. Del cas d’Extremadura se’n diu que tenen una balança fiscal positiva (amb superàvit) i Catalunya té una Balança fiscal molt negativa (amb dèficit convertit en espoli). Aquestes transaccions anuals de diners es coneixen com a solidaritat interterritorial. Segons la taula de més avall, proporcionada pel CCN, hi ha CCAA que tenen superàvit (o sigui que reben més del que paguen) i CCAA que tenen dèficit (o sigui que paguen més del que reben). I Catalunya està entre les 3 que tenen molt dèficit, mentre que Extremadura té superàvit...
El senyor President d’Extremadura arriba a dir (sense dir-ho) que se’ls està acabant el xollo! I ja era hora!
Aquestes queixes i fins i tot acusacions no és la primera vegada que el Sr. Monago les fa. En els nostres apunts del 18 d’octubre de l’any passat, comentàvem una notícia on ens acusava de viure subsidiats per Espanya!
Tal com ja recordàvem en aquell apunt aquestes acusacions ens remeten a la frase feta castellana que diu “Piensa el ladrón que todos son de su condición”.
Vegeu l‘apunt en l’enllaç següent, si voleu:
A Alemanya el percentatge d’aportació de cada Land no és mai
superior al 3% del seu PIB. A l’estat espanyol la
solidaritat de Catalunya
ha sigut des de fa més de 10 anys superior al 8% de seu PIB,
arribant al 10% el 2009.
Les dues taules del costat mostren com funciona la cosa de la Solidaritat interterritorial a
Alemanya i a Espanya . A
Alemanya cap aportació de solidaritat és superior al 3% de PIB del territori solidari i a
més a més si un país està col·locat per exemple en la tercera posició del
ranquing de PIB, abans de l’aportació solidària, continua al tercer lloc
després del repartiment. Lògic!
En canvi a Espanya hi ha territoris que
aporten el 8% el
10% o el 15% del seu PIB en concepte de solidaritat i el repartiment
caòtic de la cistella d’impostos fa que Catalunya que té un índex de
120%
respecte a la mitja de CCAA i està en la posició tercera abans de la
solidaritat baixi fins a la posició onzena després amb un índex del 95%. I
encara més les Illes Balears que amb un índex de més de 130% abans de l’atracament solidari
passa a menys del 80% després de la passada de corró també anomenada
solidaritat i passa per tant de la segona posició a l’última! D’altra part,
precisament Extremadura
és el territori que tenint un índex del 60% de la mitja, com un miracle
passa a tenir el doble, més del 120%, després de les aportacions solidàries de les
Illes Balears, Catalunya. el País Valencià i Madrid...
El
president d'Extremadura ofereix un gran acord a la regió per fer front al pacte
fiscal català
·
Monago ha dit al debat
de política general que el pacte fiscal català és "catastròfic" per a Extremadura i el "primer
desafiament polític"
EFE. Mérida 26/06/2012
El president
d'Extremadura, José Antonio Monago, ha proposat en el debat sobre l'estat de la
regió un "gran" acord extremeny davant del pacte fiscal català.
Segons la seva opinió, el pacte fiscal català és
"catastròfic" per a Extremadura, el "primer desafiament polític" que té la regió per al 2013, ja
que vol "trencar la caixa única de tots els
espanyols".
Segons Monago, en el
moment de major dificultat econòmica d'Espanya, trencar el principi de solidaritat entre les
diferents regions "és una espoliació a Extremadura i a la resta
d'Espanya". Monago ha considerat que
l'únic "cupo" que cal és l'espanyol i ha rebutjat els "xantatges
territorials".
El president regional ha
ofert, per tant, formar una unió extremenya davant el Pacte Fiscal Català,
oberta a l'oposició, a totes les institucions i als agents econòmics i socials.
"Ho faig per amor a
Catalunya i perquè aquests
dirigents catalans que defensen el pacte fiscal català no són en realitat el
poble català", ha apuntat.
Aquest "estil
reivindicatiu", segons Monago, és el que ha permès a Extremadura
aconseguir 20 milions d'euros com a avançament del deute històric en els
pressupostos generals de 2012. Com a objectiu de legislatura, ha marcat la
constitució de la comissió mixta que quantifiqui el deute històric
http://www.ara.cat/politica/monago-extremadura_0_726527430.html
L’opinió
d’Omnium Cultural que per boca de la seva Presidenta ja
va respondre fa uns dies a la provocació continuada del President d’Extremadura:
http://www.elpuntavui.cat/component/elpunt/article/-/-/555035.html
I també
el Victor Alexandre, hi ha dit la seva, amb molta
força:
Té molta raó el president de la Junta d’Extremadura, José
Antonio Monago, quan diu que el concert econòmic català seria “catastròfic” i “devastador” per a
la seva comunitat i per a Espanya. Té raó, perquè realment és cert que, quan
l’espoliat diu prou, l’espoliador, si no s’ha sabut administrar, les passa molt
magres. És el que s’esdevé quan algú fa segles que viu a costa d’altri i, tot
d’una, aquest altri es desperta i diu al primer: “Demà m’afaitaràs!”
Llegiu l’article del Victor Alexandre que paga
molt la pena:
Llegiu tots els enllaços! No us els perdeu!
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada