En aquest article
d’opinió en Lluís Martínez a l’Avui ens parla de solidaritat. La solidaritat del rics
envers els pobres. La solidaritat d’Alemanya respecte al Sud (d’Europa), la
solidaritat Catalana respecte al sud (d’Espanya). I l’exigència de solidaritat sense
contrapartides dels pobres, però fatxendes, als rics...
Des d'Espanya, els
cercles fidels al govern parlaven d'exigència. Sí: un estat en fallida com és l'espanyol “exigia” i
“reclamava” a Alemanya una solidaritat a la qual creia tenir dret.I també tal com diu l’article: Espanya pren els diners als catalans a través de l'estructura de l'Estat i si es queixen a sobre se'ls acusa de garrepes i d'insolidaris.
De solidaritat, de
fatxendes i de països subsidiats n’havíem parlat més d’un cop en aquestes
Reflexions i crec que val la pena d’esmentar-los avui:
En el primer apunt
vàrem explicar, tret del llibret del CCN, la comparació entre:
·
la subvenció dels EUA a l’Europa
esfondrada del 1945, materialitzada amb el que es va dir Pla Marshall
·
la subvenció de la RFA a la RDA l’any
89, per tal d’incorporar-la a la RFA després de l’ensulsiada de l’Europa de l’Est,
de la fi dels règims comunistes
·
i la subvenció continuada de
Catalunya a Espanya, que ha arribat des de fa 20 anys a cotes impossibles (10%
del PIB de Catalunya a l’Espanya pobra en comparació amb el 3% dels Lands
alemanys rics als pobres).
En el segon apunt,
tret d’un article de l’Enric Juliana, vàrem explicar com s’ha distribuït l’ajut
europeu a Espanya. Ajut que ha sigut gestionat per l’Estat Espanyol amb criteris
caòtics i perversos, sense cap supervisió de qui donava els diners (la UE).
Aquesta barreja de caos i perversitat espanyols i menfotisme europeu ens ha dut
a les infraestructures inútils d’autovies i AVEs a tota l’Espanya subsidiada i
manca d’inversions en infraestructures a l’Espanya de l’Est. I ens ha dut en
molta part a l’esfondrament de l’economia espanyola, que ens ha arrossegat als
catalans, ex-motors d’Espanya, ex-Gallina dels ous d’or, etc...
El corol·lari en
els dos casos esmentats és que Espanya ha rebut 140.000 M€ de la UE i 280.000
M€ de Catalunya en els darrers 25 anys. I amb idèntica perversa gestió o
repartiment dels fons als territoris que tal com llueix encara en organismes
oficials regeix la frase Todo por la Patria amb un criteri molt clar, això
sí, d’on és la Patria: cap als Països Susidiats, fora de l’Espanya mediterrània o Espanya de l’Est. Una altra frase aplicable és A l’enemic ni aigua que ha sigut aplicada sistemàticament des de
sempre a l’Espanya de l’Est (altrament anomenada Països Catalans).
Vegem ara l’article
d’en Lluís Martínez:
Solidari
07/07/12
- Lluís Martínez
Alemanya és el país més poderós de la Unió Europea. No va ser fàcil. Al final
de la Segona Guerra Mundial, una part dels aliats eren partidaris de reduir-la
a un país agrari, ja que la indústria era la que, al seu entendre, havia donat
la potència de foc al nazisme. Aquesta iniciativa no va tirar endavant perquè
la van rebutjar els nord-americans, que eren els que havien guanyat el
conflicte. Però el país va quedar dividit en dos i, a més, es van instituir els lands en un intent
d'afeblir-lo políticament encara més (?).
Alemanya és treballadora i rica. El sud
d'Europa li reclama solidaritat des de fa mesos. Però el que més m'admira és la manera com alguns
presentaven aquesta petició, si més no fins que va arribar Mario Monti a agafar
les regnes. Des
d'Espanya, els cercles fidels al govern parlaven d'exigència. Sí: un estat en
fallida com és l'espanyol “exigia” i “reclamava” a Alemanya una solidaritat a
la qual creia tenir dret. Naturalment, els alemanys feien com si
sentissin ploure. Només es van moure quan Itàlia els va amenaçar amb el
bloqueig i una crisi que acabaria perjudicant-los.
Espanya ha
parlat sempre en termes d'exigència perquè està acostumada a tractar amb els
catalans. Espanya
pren els diners als catalans a través de l'estructura de l'Estat i si es
queixen a sobre se'ls acusa de garrepes i d'insolidaris.
Veuen?
Aquesta és la diferència entre tenir un estat propi i no tenir-lo. Si Catalunya fos
independent segur que ajudaria Espanya com estan fent altres països. Però seria
sota les seves condicions i fins a un cert límit.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada