diumenge, 28 de juliol del 2013

28/07/13. La seguretat ferroviària dels trens convencionals, trens de Rodalies i AVEs a la xarxa espanyola

Benvolguts,

La notícia explica com ens continuen aixecant la camisa. Si cerqueu al Bloc Reflexions veureu que en tres ocasions, el 24 de juny del 2011, el 15 de març i l’11 de juny del 2012, varem parlar de com el ministeri de Foment sota el PSOE o sota el PP, o sigui sota el PPSOE, retallava els projectes de seguretat de ferrocarrils de via ibèrica o de via europea a tota la xarxa inclosa Catalunya i Rodalies Catalunya i abocava els diners a Rodalies Madrid. En l’enllaç d’aquesta notícia d’avui s’explica en un petit vídeo com funcionen els sistemes de seguretat de ferrocarrils. Si la línia de Santiago de Compostela hagués tingut el sistema més modern ERTMS, no hi hauria hagut l’accident. A partir d’ara ens atiparem de sentir les excuses de mal pagador (i mai més ben dit) que el Gobierno ens engaltarà un cop i un altre, mètode Goebbels, fins que ens creguem que el sinistre no es podia haver evitat!



Diumenge, 28 de juliol del 2013

Trams d'alta velocitat són menys segurs que Rodalies de Madrid

Només 2.400 dels 14.000 quilòmetres de la xarxa fèrria disposen del sistema de seguretat més avançat

El metro de Barcelona i una línia de Ferrocarrils de la Generalitat compten amb dispositius similars



Les restes del tren, emmagatzemades en un recinte per a la investigació. GETTY IMAGES / DAVID RAMOS

Més informació
El revolt fatal no disposa de la seguretat més avançada

Cada dia viatgen per la xarxa ferroviària espanyola 1,6 milions de passatgers. Ho fan per les vies d'amplada convencional (Rodalies, Mitja Distància, Llarga Distància) i també per les d'alta velocitat. Són 14.000 quilòmetres de línia fèrria en total.

En la majoria, en 11.600, s'utilitza el sistema de seguretat denominat ASFA (Anunci de Senyals i Frenada Automàtica), el mateix que hi havia al lloc on dimecres va descarrilar l'Alvia i van perdre la vida menys 78 persones. Tan sols als 2.400 quilòmetres restants, principalment als traçats que es realitzen amb AVE a 300 quilòmetres per hora, s'usa el més avançat i sofisticat ERTMS (European Rail Traffic Management System).

Hi ha una excepció: una línia que no és d'alta velocitat disposa d'aquest equipament a Rodalies de Madrid. És a dir, hi ha trams d'alta velocitat que són menys segurs que Rodalies madrilenyes.

Els responsables ferroviaris i de Foment eludeixen entrar a debatre sobre si es podria haver evitat l'accident de Santiago i encara menys si un sistema més modern i fiable com l'ERTMS ho hauria impedit. Insisteixen que tots dos són segurs i que a cada via s'opta per un o per l'altre en funció de les necessitats.

Catalunya reclama ERTMS

La Generalitat reclama sense èxit des de fa anys que almenys als col·lapsats túnels de Rodalies a Barcelona s'implanti aquest dispositiu. Malgrat que en l'últim conveni de Rodalies, firmat al juny, hi consta per enèsima vegada aquesta inversió, calculada en 150 milions. 

El que demana la Generalitat ja existeix en una part de la xarxa de Rodalies de Madrid, en què des del març del 2012 hi ha ERTMS en uns 60 quilòmetres de la C-4, entre Parla i Colmenar Viejo, i en dos ramals que van a Alcobendas i San Sebastián de los Reyes. També hi és al túnel que connecta Atocha i Chamartín, on justament aquest cap de setmana estava previst fer proves per millorar-lo. Foment i Renfe van invertir al seu dia 60 milions perquè els Rodalies madrilenys comptessin amb un cervell d'AVE. 

Al metro de Barcelona i a la línia de Ferrocarrils de la Generalitat del Vallès hi ha l'ATP (Automatic Tren Protection), que és semblant a l'ERTMS perquè incorpora a la conducció les limitacions de velocitat relacionades amb la infraestructura. O sigui, que para el tren si el maquinista, com segons sembla que va passar a Galícia, sobrepassa el que li marca el full de ruta i la senyalització.

>>Llegiu la informació completa sobre els sistemes de seguretat ferroviaris a e-Periódico (de pagament).

 
Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada