Benvolguts,
En Matthew Tree ens dóna avui una lliçó
d’història explicant-nos com els Paisos Baixos des del 1556 fins el 1648 varen
ser una colònia espanyola, com Catalunya, i com va deixar de ser-ho perquè els holandesos d'aleshores
van iniciar un procés sobiranista considerat del tot il·legal per Madrid.
Tags:
·
Quan un Príncep intenta suprimir els drets i furs [dels seus súbdits]
tot insistint que li siguin servils, ja no és cap Príncep, sinó un tirà i els
seus súbdits l'han de considerar com a tal...
o Els assessors del Rei
Espanyol, que cobegen les riqueses dels Països Baixos, l'han aconsellat de
sotmetre'ls mitjançant l'absolutisme...
o Per tant, veient que no hi ha
cap possibilitat de reconciliació, i a manca d'un altre remei, ens veiem
obligats a renunciar la nostra fidelitat al Rei d'Espanya i maldar tan bé com
podem per assegurar els nostres drets i la nostra llibertat.
Països Baixos Lliures.
28/07/13 - Matthew Tree
L'Acta holandesa
d'Abjuració de la corona espanyola Foto: ARXIU.
Països.
Holanda, i això ho diuen gairebé tots els
catalans que conec que l'han visitat, és un país acollidor (malgrat
l'existència d'un cert klootzak mal educadíssim que regeix la parada
d'arengades que hi ha davant del Rijksmuseum a Amsterdam). Sobretot, a Holanda
es respira, en general, un ambient de calma i estabilitat i –per dir-ho així–
de permanència. (Fins al punt que hi ha holandesos que se'n queixen, de tanta
tranquil·litat). En tot cas, costa molt, avui en dia, recordar que durant gairebé un segle
(de 1556 fins a 1648) Holanda sencera era una província espanyola més. I que va
deixar de ser-ho perquè els holandesos d'aleshores van iniciar un procés
sobiranista considerat del tot il·legal per Madrid.
Baixos.
El procés va començar amb un Acte d'Abjuració (1581) que més
endavant seria un referent per als redactors de la Declaració d'Independència
dels EUA (1776) i que fins i tot podria ser d'interès per als autors futurs de
la segurament inevitable Declaració Unilateral d'Independència d'aquí, ateses algunes de les frases clau del text neerlandès. Per exemple:
“Quan un Príncep intenta suprimir els drets i furs [dels seus súbdits] tot
insistint que li siguin servils, ja no és cap Príncep, sinó un tirà i els seus
súbdits l'han de considerar com a tal... Els assessors del Rei Espanyol, que
cobegen les riqueses dels Països Baixos, l'han aconsellat de sotmetre'ls mitjançant
l'absolutisme... Per tant, veient que no hi ha cap possibilitat de
reconciliació, i a manca d'un altre remei, ens veiem obligats a renunciar la
nostra fidelitat al Rei d'Espanya i maldar tan bé com podem per assegurar els
nostres drets i la nostra llibertat.
Lliures.
Qualificats, sens dubte, com a fanàtics per la Chacón
holandesa de torn, tot seguit la majoria de
neerlandesos es van veure immersos en una guerra amb la corona espanyola, que
van acabar guanyant el 1648 (els catalans, que també lluitaven contra els
espanyols en aquella època, hi van enviar dos observadors militars, per
aprendre'n). Afortunadament,
els temps han canviat i, avui dia, en comptes de lluitar per treure'ns Madrid
de sobre, aviat podrem votar per separar-nos-en. I si així aconseguíssim
(ni que fos a mitjà termini) la pau i prosperitat –i, sobretot, la permanència–
de què els holandesos gaudeixen actualment, vaja, crec que valdria la pena.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada