Benvolguts,
El divendres passat vaig participar com a
ponent en una Taula Rodona a Can Saladrigas organitzada per Sant Martí per la
Independència i la CAL. El tema és: Països
Catalans. Llengua i Projecte de Futur.
Tot organitzant el meu parlament vaig preparar
un resum gairebé esquemàtic del que volia explicar i que posteriorment es va debatre,
que us ofereixo.
Demostrem que l'agressió a la llengua
només té una solució: la independència!
Paisos Catalans o sigui Nació Catalana. Genocidis
D’entrada ens hem de situar en l’actual espai-temps: Som als Països Catalans, ocupats pel Regne de
Castella fa 300 anys. 300 anys d’ignomínia (220 d’opressió imperialista
castellana, 40 de genocidi per part de la dictadura
franquista i 40 més de genocidi camuflat de l’actual etapa de democràcia franquista).
El brutal genocidi
(físic i cultural) que les forces d’ocupació franquistes varen realitzar
sistemàticament als Països Catalans encara no s’ha acabat. Transició “modèlica” amb soroll de sabres amb
amnistia per tots els crims del franquisme, no judici dels culpables del genocidi franquista, burla dels
diversos Gobiernos sobre la Memòria Històrica, papers de Salamanca.
El genocidi
cultural havia començat amb la Inquisició en temps dels Reis Catòlics.
Crema de la Bíblia en català, crema del Tirant lo Blanch, crema de molts
llibres presentats a la censura en català, traduïts al castellà i cremats els
originals, etc.
Hem de ser conscients de la història que ens
han amagat, des del Descobriment d’Amèrica, passant pel 1714 i pels Decrets de
Nova Planta fins al genocidi cultural
que els catalans que varem quedar al país varem patir des del 1939. No edició
de llibres ni diaris ni publicacions periòdiques de cap mena del 1939 al 1955.
Prohibició de teatre en català, ràdios i després televisions en català del 1939
al 1976. Prohibició de parlar català (hable en cristiano)...
De
la viquipèdia en traiem: El Genocidi cultural és un tipus de genocidi que consistix en l'eliminació, subtitució
o inutilització de la cultura d'un grup humà sense
necessitat d'eliminar físicament a les persones que practiquen eixa cultura.
Aquest és un procés d'agressió en el qual s'imposa una nova cultura aliena (la dels agents agressors) en
anar eliminant, substituint o inutilitzant els lligams socials que permetien
les manifestacions culturals que el grup tenia inicialment, de forma tal que la llengua originària, l'art, les tradicions musicals,
la literatura oral o escrita, les conviccions religioses, les conviccions
morals, les institucions polítiques tradicionals, etc. són extintes o
absorvides dins de la nova cultura aliena. Aquest procés duu implementat la substitució d'una identitat
cultural per altra, però el fet que en la majoria dels casos no
comporte una agressió física, fa que, sovint,
no siga percebut com a tal pels membres de la cultura agredida.
Els catalans varem patir la substitució de la nostra cultura per la
cultura(?) dels invasors.
Podeu identificar totes aquestes barbaritats
que explica la viquipèdia amb la
nostra història des del 1939? De totes aquestes accions se’n diu genocidi cultural!
A continuació, havent deixat clar l’espai-temps que ens ha tocat viure,
intentarem esbrinar com s’ha arribat a aquest dantesc escenari.
Nivell conceptual. Història. Colonialisme. Inquisició. Dictadures.
Continuum
A nivell conceptual crec que cal que ens
adonem que la Inquisició fou el començament, i la continuació, de la guerra
d’agressió feixista (avant la lettre), que va patir la Nació Catalana des del segle XV. Decrets de Nova Planta (cuidado,
efecto).
A partir de la guerra del 36-39, que fou una
contínua agressió feixista que va començar amb l’Alzamiento, amb el suport de
l’Església, de la Itàlia feixista, i de l’Alemanya nazi, la contínua agressió feixista que varem patir
durant la dictadura franquista i que
encara patim durant la monarquia
franquista és un continuum, sense solució de continuïtat. Són diverses
cares del mateix poliedre i hi ha una absoluta continuïtat dels fets i de les
idees feixistes que defineixen el per què de tot plegat. I el per
què de tot plegat està lligat amb l’esperit
imperialista del regne de Castella que ha afaiçonat Espanya a la seva
manera i que ha arribat a penetrar fins als gens en els seus manaires, i en la
gent del poble...
Les dues Espanyes
Ara és el moment d’introduir el concepte de les dues Espanyes. Aquest no és un concepte d’Antonio Machado sinó que
era l’esperit dels Borbons un cop havien conquerit els Països Catalans, que ells, d’acord amb el mapa adjunt en deien la España Incorporada o Asimilada, en
contraposició a la seva España Uniforme
o Puramente Constitucional.
Aquesta
concepció continua per exemple amb les obres d’infraestructura que es fan en
moltíssima major proporció a l’Espanya constitucional que a l’Espanya
assimilada, com es pot veure en el mapa adjunt. Autovies i TGVs s’han fet a l’Espanya
castellana. A l’Espanya catalana no s’hi ha fet pràcticament res: Si hi ha
autopistes són de peatge, si hi ha trens són per anar a Madrid, no per
potenciar el país amb el Corredor Mediterrani, que 25 anys després de “l’important”
ferrocarril Sevilla-Madrid, encara no se n’ha començat ni el projecte.
Amb el que hem explicat es veu molt clar que
una Espanya som els Països Catalans, la Nació Catalana, la versió moderna de la Confederació
Catalano-Aragonesa o sigui l’Espanya Incorporada o Assimilada. i l’altra Espanya és la resta de l’Espanya
dels mapes. Es diferencien en tot! Els Països Catalans estan
ubicats en la Costa Mediterrània i en canvi el Regne de Castella és
interior, com una habitació sense finestres. Els territoris conquerits a
l’Islam per Castella: Castilla-La Mancha i Extremadura són també
interiors i Andalusia toca al mar, però no forma part de la nostra
Espanya. En tots aquests territoris l’esperit castellà hi preval i les
relacions socials són com en el temps del feudalisme, d’amos i esclaus...
Si observem un gràfic de Dèficits fiscals i de PIBs
veurem que la diferència també és notable. La Nació Catalana és fiscalment contribuïdora neta a Europa i a
Espanya i en canvi la resta d’Espanya viu del subsidi d’Europa i sobretot de
Catalunya. Si observem un mapa de densitat de població veurem que la diferència
també és notable. Espanya és un desert amb AVEs sense passatgers, amb Autovies
sense vehicles i amb Aeroports sense avions. Si observem una foto nocturna per
satèl·lit tornarem a veure també la diferència. Hi ha un punt singular que és
la Ciutat artificial i l’Autonomia artificial anomenada Madrid. Però ja sabem que Madrid és una
entelèquia, no genera riquesa, només és un pou sense fons de funcionaris. És
com Brasília. Madrid és l’única capital de país europeu que no té comunicació
fluvial ni marítima. Qui va triar Madrid per ubicar-hi la Corte es va
equivocar! Madrid està destinada a desaparèixer, més d’hora que tard!
Així queda clar que hi ha dues Espanyes: la subsidiadora i la subsidiada, la que parla català i la que no parla català, la que
crea riquesa i la que no en crea. La rica, malgrat el que ens roben, i la
pobre. Recordeu els versos d’Antonio Machado: Castilla miserable, ayer dominadora,
envuelta en sus andrajos desprecia cuanto ignora. I els esperpentos de Valle Inclan: España es una deformación grotesca de
Europa!
H.G.Wells. El País dels Cecs
El novel·lista britànic H.G.Wells va escriure
una novel·leta de ciència ficció anomenada El País dels Cecs.
Es pot llegir en l’enllaç. Però explicaré
les meves reflexions des que vaig llegir-lo als 15 anys. L’autor ens ve a dir
que aquella societat sense ulls, és incapaç de comprendre que hi ha qui té
aquells òrgans sensorial que els fan més aptes per desenvolupar-se a la vida i
consideren que cal extirpar aquelles prominències a la cara del foraster que el
fan diferent. Els cecs volen que tothom sigui igual. Per baix, però. No
accepten les diferències.
L’analogia amb la mentalitat espanyola és
evident: Tots som iguals (ho deu dir la Constitució), si algú es creu que és
diferent (catalans, habitants d'Euskadi) no es valora ni es debat l’opinió
d’aquest algú sinó
que se’l fa igual que els altres, amb els mitjans que calgui per molt
traumàtics que siguin (la guerra, la deportació, la mescla amb immigrants
que ells mateixos envien, l’anorreament de la cultura). I ja som tots iguals
(en la nostra estultícia).
La Llei Wert
L’atac despietat a la nostra llengua, que
també és un contínuum (en el temps), darrerament ha agafat una gran volada. La
Llei Wert és una continuació dels Decrets
de Nova Planta i de totes les lleis, disposicions i reglaments generats per
l’España Uniforme o Puramente
Constitucional.
Al País Valencià l’estat ja hi havia actuat
violentament des d’abans de la transició, gràcies als feixistes Attard, Abril
Martorell, Broseta i d’altres, contra la llengua catalana a València. Estranyament
durant uns anys TV3 es podia sintonitzar
al País Valencià gràcies a la institució privada Acció Cultural del País
Valencià i a les Illes gràcies a la institució privada Voltor. Tot això s’ha
acabat amb els darrers governs del PP a un lloc i l’altre.
A les Illes hi havia hagut uns anys de calma
amb la immersió lingüística que funcionava molt bé, fins que ha arribat el
sicari Bauzá i ho està intentant estropellar tot!
Al Principat (i a tot arreu) la immersió
linguística ha funcionat molt bé malgrat que tenim com a enemics el Ministeri,
els Tribunals Superiors de Justícia,
tots sota la direcció del quart poder que és el TC.
I no hem parlat de la guerra bruta. Sis maneres d'asfixiar
una llengua
La guerra bruta ja fa temps que ha començat: el bilingüisme, la
por...
1.
Qüestionar la unitat de la llengua catalana
2.
Fer creure que el castellà ha existit de sempre a Catalunya
3.
Posar traves en el sistema educatiu
4.
Evitar l'obligatorietat del seu coneixement
5.
Convertir en conflictiva la normalització
6.
Limitar les ajudes a la promoció amb l’excusa de la crisi
Per tal que no sigui tot tant trist ara hi afegirem unes
Gasetilles:
N’he cercat unes quantes que ens situïn en la
cultura que ens han pretès robar:
- Ausiàs March s’autoanomenava com a Cavaller valencià de
nació catalana
- A la Cúria vaticana quan varen arribar
els Borja deien: Oh Dio, i catalani a la Chiesa!
- Ovidi Montllor: A qui li molesta que
es parli, s’escrigui o es pensi en català, en realitat, li molesta que es
parli, s’escrigui i es pensi
- En Vicent Partal en la presentació del
seu llibre A un pam de la independència, tot parlant de la imminent
independència de Catalunya i dels límits territorials de la Catalunya
estat va dir una frase per reflexionar, i molt:
- L'estat i la nació no
són la mateixa cosa i si l'estat va d'Alcanar a la Jonquera la nació
sempre anirà de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó
- En Victor Alexandre va escriure fa poc:
"No ataquen la llengua,
ataquen la Nació. I si parléssim urdú perseguirien l’urdú"
- I en el mateix article se’n fot del
LAPAO amb una genial idea: considerar la llengua espanyola que es parla a
Catalunya un patuès de la llengua catalana. Això voldria dir que,
aplicant el mateix criteri que el govern d’Aragó amb el LAPAO, l’espanyol
parlat a casa nostra passaria a denominar-se LLENCAPASUPACA (Llengua
Catalana Parlada al Sud dels Països Catalans).
- En Pere Cardús acaba d’escriure: Seguint les paraules sempre sàvies de
Joan Fuster, 'contra la
rutina creada en temps de la nostra disgregació, forjarem la nostra
voluntat de reintegració'.
- Ara riguem amb el discurs del borbó: Nunca
fué la nuestra lengua de imposición...
· I finalment siguem optimistes amb la
frase recent del President Mas: La
història l’escriuen els vencedors, però aquest cop l’escriurem nosaltres!
Suposo
que queda clar que els Països Catalans són la nostra Nació i la nostra cultura
és la que s’expressa en català.
I ara podríem parlar de futur. Projectes de futur.
Futur immediat. Mentre no siguem independents:
·
En el nostre imaginari ha de quedar ben clar com
a premissa inicial que som una Nació, de Salses a Guardamar i de Maó al Cinca.
·
Que els Departaments d’Ensenyament
usin el Mapa Comarcal dels Països Catalans com a únic mapa de la Nació!
·
Que els Departaments d’Ensenyament
usin la Història dels Paisos Catalans com a base per explicar la Història!
·
I ha de quedar molt clar també el
que deia Grouxo Marx: És la guerra!
·
No acceptació en absolut de la
Llei Wert! Res d’eliminació de la immersió. Res de potinejar les assignatures
troncals. O sigui actuar com si ja fóssim independents. Desobediència total! Ajuts als mestres. Caxes
de Resistència.
·
Prou retallades al Departament
d’Educació. Necessitem bons mestres i bons investigadors. Passar a uns
pressupostos com els de Finlàndia en Educació!
·
Becar a les noves fornades de
mestres per fer estades mínimes d’un any en un país de parla anglesa
·
També becar noves fornades de
mestres per fer estades mínimes d’un any en un país de parla alemanya
·
Becar altres fornades per fer
estades mínimes de mig any en un país de parla francesa
·
Catalanofonia (IEC?). Dotar-la de
recursos. Que el Principat (República Catalana) assumeixi la protecció i
coordinació fins arribar a una entitat tipus Fundació Ramon Llull o Xarxa
Vives:
·
La Fundació Ramon Llull té
com a finalitats intensificar l’estudi, la promoció i la defensa de la llengua
catalana i fomentar la projecció exterior de la llengua i dels diferents àmbits
culturals que s’hi expressen.
·
La regió
universitària Vives es vertebra a partir de l’acció conjunta de 21
institucions d’educació superior de 4 estats europeus –espanyol, francès,
italià i andorrà- que compartim els valors de la unitat lingüística i cultural.
Futur:
·
Independència de Catalunya.
República Catalana
·
Independència de les Illes Balears
i eventual posterior confederació amb la República Catalana
·
País Valencià?
·
Franja de Ponent?
·
Catalunya Nord?
Ufff!
Joan
A. Forès
Reflexions
