En Josep Maria Loste,
opinador, té un Bloc hostatjat al directe.cat. En algun apunt de les Reflexions
ja hem parlat d’aquest modest, però potent opinador.
Avui ha tingut la bona
idea de publicar un apunt sobre la força de la francofonia i la nostra necessitat de fer-nos-hi simpàtics ja que
no és un estat sinó un concepte i organisme que abasta tots els estats que
parlen francès, poc o molt. Ell cita l’Estat francès, Bèlgica, Luxemburg,
Romania i Bulgària dins de la UE, i no cita Andorra, ni Mónaco suposo que per
error. En l’article de la Viqui es dóna molta més informació sobre l’organisme
aglutinador http://ca.wikipedia.org/wiki/Francofonia.
La reflexió de l’articulista és potent. El seu missatge és que sense l’ajut de la francofonia ho tindrem més
pelut i amb l’ajut de la francofonia ho tindrem més fàcil.
Jo vaig estar educat en
una època en que la llengua estrangera que s’ensenyava al batxillerat i al comerç
era la francesa (segurament que no hi havia prou professors d’anglès tal com
passa ara). D’altra part França estava a la cantonada pels catalans, malgrat
que no era fàcil obtenir passaports (no hi va haver DNI fins el 1951) i havies
de demanar salconduits de frontera a l’organització del Movimiento (certificat
de l’alcalde barri, certificat de bona conducta de l’empresa on treballaves,
etc). Si eres menor d’edat hi intervenia la OJE (Organización Juvenil Española)
o sigui la Falange en la tramitació del permís.
El fet de que teníem
França a la cantonada i que a l’escola s’ensenyava el francès va fer que la
nostra natural sortida a l’estranger fos a França. I la nostra tercera llengua
el francès. I els nostres cantants preferits fossin Leo Ferrer, Georges
Brassens i Jaques Brel. Jo encara conservo dotzenes de plaques de 45 i de 33
revolucions d’aquests cantants.
Com que fins la mort del
Franco els llibres de caire polític estaven prohibits, es dóna la paradoxa que
la gent de la nostra generació va mamar la política en francès. Va ser en
francès que Marx, Engels, Lenin, Mao-Tse-Tung, però també Freud, Jung, Freinet,
Marcuse i molts altres pensadors varen anar-nos amarant. La paradoxa arriba fins als llibres de Fidel
Castro i del Che Guevara que també els varem conèixer a través del francès. I
encara els conservem!
Per sort els nostres
patriòtics col·lectius, el Col·lectiu Emma i Help Catalonia tradueixen des de
fa molt temps els articles locals importants a 30 llengües diferents entre
elles el francès.
Aquesta condició fa que
la reflexió de Josep M. Loste m’hagi fet pensar que:
Potser seria bo que Catalunya
s’afegís des d’ara mateix a l’organització de la francofonia! No és una feina d’amateurs
tal com diu l’articulista. És una altra estructura d’estat! Que corri fins al
govern!
I ara l’article:
27.9.2013.
La francofonia i la diplomàcia efectiva
Josep Maria Loste OpinadorCal anar amb peus de plom amb l'Estat francès i la francofonia; mereixen un tractament especial : s'han de treballar, s'han de conrear molt i molt . No ens podem permetre tenir França i la francofonia en contra; potser no estaran al 100% a favor de les nostres reivindicacions, però hem d'explicar-nos molt bé, ésser terriblement diplomàtics i pedagògics. Amb un Estat francès i un món francòfon en contra la viabilitat de la independència de Catalunya seria molt difícil i conflictiva . Cal tenir en compte que actualment existeixen 5 estats de la Unió Europea que formen part de la francofonia : Estat francès, Bèlgica, Luxemburg, Romania i Bulgària. De fet, cal que ens espavilem, de totes totes, en l'àmbit internacional . És bàsic que comenci a arrelar - i alhora a practicar-se - una diplomàcia popular, útil, pedagogica i efectiva envers els nostres amics, coneguts i saludats de l’àmbit internacional . Pensem que els qui, al final, ens donaran o no el vistiplau al procés sobiranista són Berlin, Brussel·les i Paris . Perquè, per altra banda, no hi ha dubte que ja ha començat, fa dies, la campanya del NO.
Ha arribat l'hora de treure's la son de sobre i exercir de diplomàtics amateurs i publicistes internacionals . Hem d’irradiar consciència nacional i radicalitat democràtica, arreu del vell continent i a tot el planeta en general .
Josep Maria Loste
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada