30/04/14."A Catalunya volen votar per acabar amb la democràcia. Com els nazis". Una breu explicació del nazisme i dels seus hereus els feixistes espanyols

Benvolguts,

Com molts d’altres illetrats espanyols i catalans, el cantant Loquillo, a la secció de Música de l’ABC (les aprofiten totes), diu unes quantes frases que ha après de la caverna mediàtica i que repeteix com un lloro.

·       "A Catalunya volen votar per acabar amb la democràcia. Com els nazis"

·       “El que està passant a Catalunya és que es vol votar per acabar amb la democràcia. El mateix que demanaven les S.A. nazis”.

·       El cantant assegura que “Pere Navarro es va endur un cop de puny” per culpa del moment polític que viu Catalunya...

No sé si tota aquesta gent sap què fou el nazisme. I caldria que tots els espanyols sabessin que a Espanya varem patir durant 40 anys la imitació cutre del nazisme. Es deia franquisme. I ara es diu Monarquia franquista bananera constitucional però és el mateix!

Us obsequio amb una portada de l'ABC (el de l'entrevista amb el Loquillo) del 1939 i unes fotos comentades del franquisme: Franco i Hitler, Franco i Juanca, Franco falangista, Capellans feixistes. Franco sota pal·li:

 

1.       La Segona Guerra Mundial va començar al setembre del 1939 quan l’Alemanya nazi, el Tercer Reich, tal com els nazis l’anomenaven va invadir Polonia i després successivament gairebé tota Europa. La foto del Hitler i el Franco correspon a una entrevista entre ells dos a Hendaya, País Basc francès, el 23 d'octubre de 1940 a l'estació de tren de la localitat prop de la frontera amb Espanya. Els dictadors foren assistits pels seus ministres d'afers exteriors Ramón Serrano Suñer i Joachim von Ribbentrop respectivament. Hitler i Franco, políticament,  estaven contents ja que en Franco feia un any i escaig que havia guanyat la guerra del 1936-1939 i s’havia iniciat en la imitació criminal del règim hitlerià, i en Hitler havia envaït mig Europa i fins a finals del 1941, amb l’entrada en el conflicte dels EUA, no semblava que Alemanya tingués un perill imminent. Aquest estat d’ànim es reflecteix en les fesomies de tots dos.

 

2.       Franco, vestit de falangista. Ja se sap que Franco va alternar els seus ministres entre falangistes, militars i catòlics. En aquest cas tocava engiponar-se una boina falangista (o tradicionalista?).

 3.       Franco i el Juanca. A partir del 1947 Don Juan, fill d’Alfons XIII, que vivia un exili daurat a Estoril, va acordar amb en Franco que el seu fill Juanca estudiés a Espanya la carrera Militar. A la foto, uns anys més tard, el Juanca i el Franco, sota l’àguila de “Una, Grande y Libre” també tots dos fan cara de contents. Al poble les coses els anaven molt malament però a ells els devien anar bé...

 4.       Com és sabut el bàndol revoltat amb l’Alzamiento tenia la inestimable ajuda exterior d’alemanys i d’italians i la inestimable ajuda interior de l’església catòlica que va ser un dels puntals del Franco en la preparació de la guerra i en els els successius governs feixistes que en Franco va anar muntant. L’església va aconseguir que la guerra fratricida espanyola fós anomenada “cruzada” pel Vaticà. Amb Déu al seu costat els va ser més fàcil de guanyar-la. I a les fotos també feien cara de contents.

 

 

5.       Una associació catòlica que ja havia conspirat durant la República s’anomenava Asociacion Católica de Propagandistas i destacats membres d’aquesta organització integrista foren  ministres del Franco fins a finals dels anys 50. El suport de l’església catòlica, del Vaticà, i del nacionalcatolicisme foren fonamentals per crear i mantenir el règim. Els capellans, encara que en aquell moment i ara ens faci fàstic, varen suportar totalment el règim. Els capellans, classe de tropa i també cardenals feien les salutacions feixistes i en Franco, Caudillo de España por la gracia de Diós, era portat sota pal·li per les jerarquies nacionalcatòliques. Per no ser menys el Juanca també va gaudir, a posteriori, d’aquest privilegi d’anar sota pal·li. Ecs!

 

 

Joan A. Forès

Reflexions

28/01/14. Falangisme, nacionalcatolicisme, franquisme sociològic monarquia bananera hereva directa del franquisme, Dictadura franquista i Monarquia franquista, atado y bien atado...

Benvolguts,

Demà tornarem a parlar de la SCC. Article de l’Andreu Barnils sobre el dirigent de la SCC i editorial de Vicent Partal comentant aquest afer. Hi ha un punt en el que no estic d’acord amb en Partal que és aquest:

El franquisme és un preu molt car per a l'espanyolisme. Una llosa. No perquè Espanya siga franquista, que no és el cas ni ha de ser-ho. Sinó perquè Espanya no ha fet net del franquisme i, consegüentment, el nacionalisme espanyol no ha fet net de les idees, les formes, els símbols i les manies del nacionalisme franquista. Espanya és l'únic país europeu que no ha netejat la pròpia dictadura, basada, com totes, en una idea essencialista de la pàtria que fins i tot dècades després és ben visible.

Aquest paràgraf és un “oximoron”! Diu que Espanya no és franquista ni ha de ser-ne i a continuació explica que Espanya no ha fet net del franquisme i que el nacionalisme espanyol no ha fet net de les idees, les formes, els símbols i les manies del nacionalisme franquista. Doncs ja em direu com es pot empassar aquest “oximorón”! I a més la presentació de les notícies i les tertúlies de les ràdios i televisions del nacionalisme espanyol, començant per TVE i acabant amb l’emissora dels bisbes, 13TV, queda molt ben explicat amb l’acudit d’en Xavi Torrent!

Així doncs, no estic d’acord amb aquesta expressió d’en Partal, i per fixar la meva posició us incloc l’apunt que vaig publicar el 14 d’abril.

És un dels molts apunts que em surten espontàniament i repetidament quan recordo el mal que ens varen fer:

Falangisme, nacionalcatolicisme, franquisme sociològic monarquia bananera hereva directa del franquisme, Dictadura franquista i Monarquia franquista, atado y bien atado...

http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/2014/04/140414-falangisme-nacionalcatolicisme.html

Avui és 14 d’abril. El mateix dia com avui de l’any 1931 els Presidents Macià i Companys varen declarar la República a Catalunya. Un moviment semblant a Espanya va fer que el rei Alfons XIII, s’embarqués cap a l’exili. Sense sang!

I al 1936, les dretes anti-separatistes, varen organitzar l’Alzamiento, una guerra genocida contra Catalunya, contra Euskadi i contra la llibertat. I va arribar el franquisme. Jo vaig néixer durant la guerra i vaig patir la postguerra nacional-catòlica-feixista. I la meva formació en va quedar molt tocada…

En aquest Bloc de Reflexions hem parlat molt sovint dels mals que el franquisme ens va produir. Hem parlat del falangisme, del nacionalcatolicisme i de totes les altres desgràcies del régimen. Hem parlat del franquisme amb Franco i del franquisme sense Franco, hem parlat del franquisme sociològic i de la monarquia bananera hereva directa del franquisme, hem parlat de la Dictadura franquista i de la Monarquia franquista. Hem parlat de fatxes quan potser no tothom s’atrevia a parlar-ne. En aquest moment sembla que el panorama s’està aclarint i que tothom torna a utilitzar els termes que durant molt de temps el franquisme atado y bien atado ha amagat...

L’ambient es comença a aclarir a l’España profunda, a la caverna. I aquest ambient apareix en les escletxes entre dos improperis contra Catalunya. O sigui quan els mitjans de comunicació de la caverna: diaris (La Vanguardia, El Periódico, La Razón, El Mundo) i televisions “afectas” (13TV i Intereconomia) no diuen mal de Catalunya i del seu procés cap a la independència que els fa de pantalla, surten les notícies sobre la dualitat Espanya=Feixisme.

Ho diuen els articulistes de motu propio, o comentant els diaris i reportatges estrangers.

Fa uns mesos varem publicar un molt bon article del professor Vicenç Navarro de títol  El resurgimiento del fascismo en España. Simultàniament varem publicar una entrevista amb un eurodiputat de CiU : 'La UE veu que Espanya torna a models totalitaris' (com si des de fa 80 anys no haguéssim estat immersos en la voràgine totalitària feixista-nazi-franquista-falangista). Per la mateix època varem comentar l’article de Juan José Téllez Esa España es una mierda. I també el de Jaume Grau España no es un estado.

En Vicenç Navarro explica que quan en Samaranch va anar als USA pels Jocs d’Atlanta el New York Times el va saludar com “el delegado de deportes del régimen fascista liderado por el General Franco”.

Com que els governs espanyols del PSOE o del PP no han volgut mai condemnar el règim franquista, com que aquests governants no han volgut mai reconèixer que ells varen assassinar el president Companys, com que Espanya està encara plena de signes feixistes, noms de carrers com Millan Astray o Joseantonio i estàtues eqüestres del Caudillo de España por la gracia de Diós, com que l’Església mai no ha condemnat l’Alzamiento ni el règim franquista que ells mateixos varen ajudar a crear,

 arriba un moment que tot això fa un paquet prou gros com perquè els ciutadans d'aquest estat i els diaris espanyols i estrangers comencin a parlar-ne sense embuts...

Demà comentarem els articles d’en Barnils i en Partal!

 

Joan A. Forès

Reflexions

26/04/14. Monedes complementàries. Así funcionan las monedas locales en España. Entrevista Julio Gisbert Quero, el trueque. El Mercat Ecosol

Benvolguts,

Noves aproximacions a les monedes complementàries:

·       La primera és una entrevista amb el senyor Gisbert, que parla de monedes complementàries, de banc del temps, del troc, etc. I sobretot del munt d’experiències que a Catalunya, a Espanya i en general al mon s’han fet i s’estan fent. Aquest senyor ha editat un llibre de títol Vivir sin empleo, que explica una problemàtica molt estesa i una possible solució complementària. Molt encertat el mot prosumidor!

·       La segona és del Mercat Ecosol

 

Hi ha enllaços que val la pena d’obrir!

1.   Así funcionan las monedas locales en España. Entrevista a Julio Gisbert Quero, el trueque

·       Este vídeo de 14 minutos muestra la buena salud de las monedas locales en España.

·       Banca ética - Finanzas éticas Estado español Moneda social Vídeo

“Se trata de empoderar a las personas y comunidades. Estas otras monedas pueden facilitar el intercambio de productos y servicios sin depender del dinero legal y rompen ese monopolio de creación del dinero y las personas puedan comerciar más allá del trueque.

Estas monedas permiten trabajar con dignidad en situaciones de paro, te permiten obtener recursos y vivir dignamente” - Julio Gisbert.

No es una moda pasajera en tiempos oscuros, sino una economía alternativa real con más de 80 años de experiencia, muy asentada en países como Inglaterra y Alemania y que no para de crecer en España.

Con nombres curiosos: Puma, Jara, Sol, Pepa, Boniatos, Ecos, Exproncedas, Ekhi en breve en Bilbao, Turuta a Vilanova i La Geltrú, estos “papeles” o anotaciones están permitiendo trabajar, generar recursos e intercambiar bienes y servicios a numerosas personas y potenciar la economía y producción local.

De hecho, su longevidad viene dada porque es más que un parche para una necesidad de desempleo y constituye una auténtica filosofía y modo de vida.

En el vídeo podemos escuchar a Julio Gisbert, gran experto en estos temas y autor del libro “VIVIR SIN EMPLEO” a quien extrevistamos hace un tiempo, hablando de trueque, bancos de tiempos y especialmente del funcionamiento de las monedas locales en España y la vida económica que están generando en sus localidades, explicando que NO es dinero especulativo ni se puede acumular y estancar porque se trata de una economía real.

Se puede ampliar información en su libro, en su blog Vivir sin empleo y en el documental MONEDAS DE CAMBIO.

En plena crisis se ha disparado el trueque como modo de intercambio de productos y servicios, y han empezado a circular otras monedas alternativas al euro. Julio Gisbert Quero es experto en economías alternativas, trueque, bancos de tiempo y dinero local, y es autor de "Vivir sin empleo".

http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-entrevista-julio-gisbert-quero-trueque/2159347/ (vídeo de 14 minuts)

 

Altres enllaços:

http://turutes.blogspot.com.es/p/sobre-els-principis-de-lassociacio.html

http://www.economiasolidaria.org/category/temas/moneda_social?page=2

Un exemple interessant per entendre el funcionament de les transaccions és aquest:

2. El Mercat Ecosol és una comunitat de crèdit mutu sense interès

http://www.mercatecosol.cat/

El Mercat Ecosol és una comunitat de crèdit mutu sense interès entre entitats, empreses, professionals i persones en general, de l’economia social i solidària de Catalunya, que utilitza la seva pròpia moneda electrònica, l’ecosol, com a mitjà de pagament substitutiu a la moneda oficial.

L’ecosol desenvolupa l’economia solidària, ja que no deixa escapar el poder adquisitiu fora d’aquesta. El seu objectiu últim és crear el Mercat Social, a través de la generalització progressiva de l’ús de l’ecosol com a mitjà de pagament en totes les transaccions de l’economia solidària catalana.

L’ecosol es genera cada vegada que fem una transacció o operació de compravenda. Per exemple, una cooperativa ven un producte a una altra organització i no cobra en efectiu, sinó que, per una banda, l’associació augmenta el seu saldo per comprar quan vulgui altres productes i, per l’altra, l’organització contrau un deute que saldarà sense cobrar-los tampoc en efectiu. 

Cada prosumidor disposa d’un límit de crèdit per comprar dintre el Mercat; aquest límit fluctua en proporció del volum de vendes que faci dintre el mateix mercat; com més hi vengui més hi podrà comprar. Inicialment es parteix d’una línia de crèdit de 1.000€.

Per què es necessari el Mercat Ecosol?

• Per consolidar econòmicament els prosumidors de l’economia social i solidària (ESS), a través d’un augment de les vendes i la fidelització dels compradors. 
• Per incentivar el consum responsable, abastint-nos de més de proveïdors i reforçant les relacions comunitàries dintre el sector, millorant les relacions socials i comercials entre consumidors i prosumidors de l'ESS.
• Per convertir l’ESS catalana en un sector cada cop més autosuficient respecte a l’economia capitalista, amb una cadena d’aprovisionament completa. 
• Per afavorir l'economia real i de proximitat, la petita i mitjana empresa que aposta per una producció responsable i al servei de les persones, afavorir la sortida de la crisi en aquests sectors de l'economia catalana amb dificultats de finançament i de liquiditat. 

Avantatges:

1. Vendràs més i arribaràs a nous clients (prosumidors i/o consumidors finals)
2. Compraràs millor. Podràs comprar béns i serveis que necessites sense haver d’utilitzar euros.
3. Tindràs accés a 1.000€ de crèdit comercial responsable sense interessos ni terminis d'amortització
4. Et diferenciaràs de la teva competència innovant en els sistemes de compravenda
5. Minimitzaràs els impagaments. Una venda realitzada al Mercat Ecosol té menor risc d'impagament, perquè la xarxa ho compensa.
6. Contribuiràs a la construcció del mercat social a Catalunya.

Més informació sobre com funciona el Mercat Ecosol i com contribuir a crear el nostre mercat social aquí.

Joan A. Forès

Reflexions

26/04/14. Miquel Perez Latre. El bestiari del procés. Presentació en societat de Societat Civil Catalana, la nova marca blanca del dependentisme a Catalunya (amb una meritòria assistència equivalent a un dels vuit-cents trams de la Via Catalana)...

Benvolguts,

El nostre amic Miquel Perez Latre ens torna a incorporar noves figures al bestiari.

Nota: Hi ha qui anomena unionista, hi ha qui anomena dependentista a aquest bestiar.  Jo trobo molt més escaient usar la paraula:

anti-independentista

 

26 d'abril de 2014 05:00 h

La Gilette dependentista

La jungla del procés a vint-i-vuit setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: José Félix Ballesteros, Susana Beltrán García, Eduard Berraondo, Jaume Cabré, Joaquim Coll i Celestino Corbacho.

---

Miquel Perez Latre ( @Granollacs ) Arxiver i Historiador.- La setmana ve marcada per l’escenificació d’una doble estratègia de l’espanyolisme per mirar d’ofegar la contestació catalana: la primera fulla, més antipàtica, la repressió pública i privada, a base de gravíssimes accions policials d’investigació de caire polític o contra entitats culturals als carrers de Badalona; la segona, la presentació, sense estalviar mitjans econòmics, de Societat Civil Catalana, la nova marca blanca del dependentisme a Catalunya (amb una meritòria assistència equivalent a un dels vuit-cents trams de la Via Catalana) . Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana:

 Ballesteros, José Félix(alcalde de Tarragona).
Submissió en vena.
Figura emergent del seu partit, s’aferma en la primera línia a la successió de Pere Navarro: tot i que avui encara no se’n parli, no sembla clar que el terrassenc pugui sobreviure a la castanya estratosfèrica que significarà perdre la meitat dels vots a les eleccions europees del proper 25 de maig. Dissabte, Ballesteros oferia una de les seves habituals lliçons de dependentisme amb guant de seda: manifestació d’ignorància supina sobre el paper de la Tàrraco romana fa més de dos mil anys, ple suport a la manifestació organitzada a la seva ciutat pel dependentisme el proper Onze de Setembre, crida a convertir-la en un enclavament fort de l’espanyolisme resistent aprofitant els Jocs del Mediterrani i ple suport a la maniobra de distracció federal. Esperem que les properes eleccions municipals el posin a lloc.

Beltran García, Susana (vicepresidenta de Societat Civil Catalana).
Només contra-sobiranisme.
Les intervencions als mitjans d’aquesta professora de dret de la UAB posen de relleu el principal punt feble de l’estratègia del prim associacionisme dependentista existent a Catalunya: més enllà de la negació, no representa cap projecte concret. Si els sobiranistes tenen una proposta acordada al 80% que caldrà modelar finalment d’acord amb la representativitat en el procés constituent de les diferents forces, en el cas del dependentisme l’únic ciment és la defensa de la submissió. No saben si estan favor de la Consulta o no. Tampoc, si volen una reforma de la Constitució i una regeneració profunda d’Espanya o no. Ni en quina direcció, federal o recentralitzadora. Convertir aquest no projecte a la contra en un element de mobilització els resultarà francament complex.

Berraondo, Eduard(presentador de l’Illa de Robinson).
Mitjans al servei del país.
El naixement aquesta setmana d’El Punt Avui Televisió coincideix exactament amb un nou lliurament de dades d’audiència de l’EGM, que demostra un excel·lent nivell de salut de la ràdio i la premsa en llengua catalana. Neix una nova televisió d’àmbit nacional que ens fa ser un país una mica més normal: s’ha acabat haver d’aguantar altres figures mediàtiques com a única alternativa als dies més avorrits de la televisió pública. Un espai on recollir-se per escoltar les opinions més selectes del sobiranisme català. L’aparició del president Mas i d’Oriol Junqueres en els dos primers dies d’emissió, ha anat seguida d’entrevistes a aquests dos líders principals del procés, immediatament després, a TV3 i 8tv. Casualitat?

Cabré, Jaume(escriptor).
Elogi des de l’excel·lència.
El vespre de Sant Jordi un dels millors escriptors de la literatura catalana actual aprofitava el discurs en representació de les 27 persones i les 15 entitats guardonades asquest any simbòlic amb la Creu de Sant Jordi per expressar al Gran Timoner unes paraules de recolzament sincer que val la pena reproduir aquí:

“no us arronseu president Mas, hi ha molta gent al costat vostre o vós esteu al costat de molta gent, no esteu sol, no estem sols, som molts i cada vegada més, som més i més il·lusionats”.

Quan un suport tan decidit ve de l’excel·lència intel·lectual és molt més dolç. Un senyal clar que, mentre Albert Rivera es fotografia amb Belén Esteban per guanyar vots entre els espectadors de Telecinco, el millor del país està amb el procés.

Coll, Joaquim(historiador i tècnic de la Diputació de Barcelona).
Les amistats perilloses.
Representant de l’esquerra espanyolista als mitjans, no ha dubtat mai a criticar els correligionaris ideològics que tinguin com a prioritat aquest país. Ara, des de Societat Civil Catalana, sembla no tenir en compte aquesta contradicció. De fet, però, és molt pitjor: no l’importa alinear-se amb el feixisme. A mitja setmana comprovo quins comptes de twitter segueix l’oficial de la nova plataforma transversal espanyolista: són 702, entre els quals, molts de Plataforma per Catalunya (l’oficial i els de Barcelona, Igualada, Mataró, Reus, Sant Boi de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet), els de Catalunya, internacional i Espanya del Movimiento Social Republicano, el d’Alianza Nacional, el de Democracia Nacional (els assaltants de Blanquerna) i les seves joventuts, el general de Falange (FE) (amb els de Barcelona i Tarragona) i el de  Falange Española de las JONS. Espectaculars referents.

Corbacho, Celestino(diputat del PSc).
Exclusivisme identitari.
Encara en Setmana Santa, l’exalcalde i exministre més ben arrapat a la cadira oferia a les xarxes socials una mostra lamentable del pitjor dels socialistes catalans en piular el següent: “Oriol Junqueras presidiendo una procesión y diciendo que con sus amigos habla en castellano. Vete con cuidado que te echaran de ERC”. La resposta del líder republicà, un zasca memorable, recordava que el PSc és l’unic partit que vol créixer a base d’expulsar-ne militants. L’expressió de Corbacho respon a l’ADN, interioritzat durant cinquanta anys, segons el qual el socialisme sucursalista del PSOE ostenta aquí, en exclusiva, la condició de guardià de les essències de la immigració; només ells són els grans intermediaris, els únics habilitats per repartir carnets de xarneguisme; els pastors que guien el ramat. Un xollo que se’ls acaba, amb gent com Súmate trencant-los el monopoli.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis.
 

Joan A. Forès

Reflexions

26/04/14. Susana Martín, Economista. Compte enrere per crear una moneda catalana complementària a l’Euro

Benvolguts,

Aquest és el tercer lliurament d’articles sobre la moneda complementària en general i l’Eurocat en particular. Els dos primers són:

25/04/14. Francesc Muñoz. La moneda anticrisi. L'eurocat... http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/2014/04/250414-francesc-munoz-la-moneda.html

25/04/14. Andreu Barnils. Qui crea els diners? http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/2014/04/250414-andreu-barnils-qui-crea-els.html

L’article està escrit immediatament després de la sessió a la PIMEC de fa tres setmanes. Precisament el 4 d’abril es va obrir la possibilitat de formar part de l’Eurocat. Possibilitat que en principi es tanca el proper 4 de maig.

La Susana Martin és economista, Promotora de l’Eurocat i Membre de l’Institut de la Moneda Social.

Compte enrere per crear una moneda catalana complementària a l’Euro

Susana Martín - economista

04/04/2014 - 12:08h

Avui mateix s'està debatent a la seu de PIMEC, l'associació de petites i mitjanes empreses de Catalunya, la possibilitat de crear una moneda complementària a Catalunya. Es tracta del projecte Eurocat. Això potser demostra que hi ha vida més enllà de l'euro. L'acte ha comptat amb experts com Bernard Lietaer, un dels pares de l'Euro, Ernest Maragall, economista i vicepresident de la Fundació Catalunya Europa, que patrocina l'acte, i Jordi Angusto, president de la comissió d'innovació del Col·legi d'Economistes, entre d’altres.

Al marge de les opcions sobiranistes de cadascú, sortir o no de la moneda única europea és un debat molt habitual en l'actualitat. Els favorables a una i altra postura defensen les seves posicions amb arguments vàlids. És veritat que sortir de l'euro seria molt inconvenient per a la nostra integració econòmica a Europa i un element d'inseguretat jurídica. És veritat també que adaptar zones econòmiques de diferent nivell competitiu a una moneda única va ser des del principi un despropòsit, sobretot si després anàvem a utilitzar el crèdit barat de l'euro en finançar i fomentar sectors que redueixen la nostra competitivitat encara més, com la construcció, en lloc d'haver usat aquest crèdit per invertir en sectors que milloressin la nostra competitivitat, millorant la nostra educació i la nostra producció en R + D.

La qüestió és que al marge d'aquesta decisió, que és molt difícil, ja que es tracta de triar entre el dolent i el pitjor, hi ha altres possibilitats a les quals cal prestar més atenció.

Una d'aquestes possibilitats és la de crear una moneda complementària (o diverses). En aquest sentit, la manca d'informació és brutal. L'opinió pública desconeix que a Suïssa, per exemple, hi ha una moneda complementària anomenada WIR des de fa 80 anys, que ha ajudat a les pimes suïsses a passar per les crisis financeres amb el mínim dany possible, començant l'any 34, enmig de la gran depressió, amb 17 empreses, i arribant fins als nostres dies amb 60.000 empreses i més de 3.000 milions de wir (equivalents al franc suís) en facturació anual.

Però aquest no és un cas aïllat. Fa només dos anys, un grup d'economistes encapçalats per Thomas Mayer, execonomista cap del Deutsche Bank, va emetre una declaració a la seu de l'associació de pimes alemanya, la BMWV, animant als països en dificultats de la zona euro a crear monedes paral·leles.

A Catalunya avui hi ha diferents sistemes de monedes complementàries i alternatives. Es calcula que hi ha uns 4.000 sistemes d'aquest tipus a tot el món. Els arguments a favor són: la possibilitat de crear liquiditat per desenvolupar l'economia real no especulativa, així com fomentar una economia de proximitat amb un component de sostenibilitat molt més gran que en l'economia de l'euro. No menys important és la primícia d'introduir algun tipus de control social del crèdit, tan necessari després de patir els efectes de finançar esbojarradament una bombolla especulativa en el sector immobiliari.

El projecte Eurocat ha anunciat un període d'un mes , perquè totes les empreses i particulars que així ho desitgin, puguin inscriure i formar així part del grup de participants fundadors de la moneda. El 4 de maig començarà un altre procés d'un mes en què aquests fundadors prendran, de formen participativa, les decisions més crítiques sobre el funcionament de la moneda, per acabar la seva configuració final i sortir a la llum en el mes de juny de 2014.

Potser no es tracta de quedar-se o sortir de l'euro; l'euro sempre serà útil per a les transaccions amb l'exterior. Potser es tracta més aviat de modificar el seu funcionament amb una mica més efectiu que la Unió Bancària i escometent la necessària reforma institucional, des de la pròpia societat civil, que permeti la creació de fonts de finançament alternatives, fomentant un canvi no rupturista.

Més informació a: www.euro-cat.cat.

Susana Martín Belmonte és economista i autora del llibre "Nada está perdido. Un sistema monetario y financiero alternativo y sano" i és co-fundadora del projecte Eurocat i de l’Instituto de la Moneda Social.

Susana Martín - economista

Si entreu a www.euro-cat.cat, podeu participar en la creació de la moneda complementària Eurocat des del principi!

Joan A. Forès

Reflexions

25/04/14. Francesc Muñoz. La moneda anticrisi. L'eurocat...

Benvolguts,

Després d’haver enviat el correu anterior Qui crea els diners? He trobat un article de l’Econòmic que parla del mateix tema. En continuarem parlant ja que és un camí apassionant. Ja ho veureu!

La moneda anticrisi

12/04/14 02:00 - Barcelona - Francesc Muñoz

http://www.elpuntavui.cat/neco/article/4-economia/18-economia/732104-la-moneda-anticrisi.html?cca=1

Bitllets i monedes d'euro i francs suïssos. Foto: EFEmail protegit

Facebook Twitter Google +LinkedIn

Empreses suïsses que facturen 3.000 milions de francs suïssos utilitzen el ‘wir', una moneda complementària creada el 1934

Són evitables les crisis cícliques del sistema capitalista? El grup d'economistes i emprenedors que impulsa el projecte Eurocat estan convençuts que és possible si es canvien les regles del sistema monetari i financer hegemònic, perquè entenen que és una de les principals causes del problema. Per això han posat en marxa una moneda d'àmbit català, l'eurocat, complementària de l'euro però virtual i que el 4 d'abril passat van presentar als associats de la patronal Pimec. Precisament, les petites i mitjanes empreses són les que més estan patint les restriccions del crèdit i moltes han hagut de tancar per no haver pogut finançar-se. Aquest sistema alternatiu, basat en l'experiència desenvolupada des de fa molts anys en països com ara Suïssa, Alemanya o el Brasil, podria ser la solució.

“L'eurocat és una moneda sense interessos, digital i amb control social del préstec”, segons la defineix Susana Martín Belmonte, economista i autora del llibre Nada está perdido (Icaria, 2011), en què defensa la sobirania del ciutadà en la generació del capital i del crèdit. Aquest control monetari en la pràctica significa que té la capacitat de generar unitats de compte cada cop que presta o rep. Pensem en una empresa que fabrica cargols que en proveeix una altra que produeix mobles. En comptes de rebre euros a canvi d'una comanda, la primera suma una quantitat d'eurocats i la segona, en resta la mateixa quantitat. De fet és com ja es fa actualment però sense la intermediació dels bancs ni de les caixes. Si aquest sistema és acceptat per una comunitat, entre els membres es poden donar crèdits en funció del capital que acumulin o de les regles que s'estableixin. Els treballadors també hi poden participar si demanen cobrar part del sou en eurocats, i és que la condició bàsica per participar és tenir la capacitat de generar riquesa. Per aquest motiu, el projecte Eurocat posa l'accent en l'empresa, el gran generador de progrés del país.

Aquesta proposta trenca amb el monopoli que tenen bancs i caixes en la concessió de préstecs, que obtenen beneficis amb els interessos i que decideixen com i a qui s'assignen els recursos. Per l'autora de Nada està perdido, el procediment tradicional afavoreix una economia especulativa que és a l'arrel dels problemes que ara té la societat. “Quan el crèdit s'atorga sense interessos, desapareix la necessitat del creixement econòmic constant i també les crisis periòdiques”, diu Martín, cofundadora també de l'Institut de la Moneda Social, un cos d'estudiosos que pretén vestir de teoria i reflexió el tema de les monedes complementàries i la reforma del sistema tradicional.

El projecte Eurocat ha obert un període perquè empreses, institucions i particulars que estiguin interessats a participar-hi s'hi inscriguin. Lògicament, una de les claus de l'èxit és aconseguir ràpidament una massa crítica important.

Seran els pioners qui estableixin de forma participativa algunes de les regles bàsiques de funcionament. Una de les més importants és com es gestiona el risc, en altres paraules, qui garanteix el crèdit. Hi ha diverses opcions, entre les quals que una asseguradora de caució se n'encarregui. En aquest cas, també seria aquesta entitat qui, basant-se en criteris de risc, determini qui pot entrar en el sistema i qui no. També caldrà determinar el criteri de convertibilitat amb l'euro, de manera que quan un membre de l'Eurocat necessiti moneda de curs legal en pugui obtenir. A tals efectes, el sistema preveu la creació d'una bossa d'euros per a aquestes contingències, així com una mena de regulador, o consell assessor independent, que vigilarà el correcte funcionament.

Els creadors de la moneda social catalana pensen que és la solució per injectar liquiditat a les pimes i les administracions, i, en conseqüència, augmentaria l'activitat i el benestar col·lectiu. A més, consideren que l'eurocat augmentaria la sobirania dels ciutadans catalans respecte del capital financer internacional.

Joan A. Forès

Reflexions