dijous, 10 d’abril del 2014

09/04/14. Robinson Crusoe, hispanofòbia i un dinosaure anomenat federalisme: el debat del Congrés, en 50 frases. Tres accents i una paret a Madrid


Benvolguts,

De la jornada del Congreso de los diputados del dia 8 , l’ARA n’ha extret les 50 frases amb més contingut dels parlamentaris catalans i espanyols, així com respostes a dues preguntes fetes pel diari a 8 periodistes i polítics. Us recomano molt l’enllaç al discurs d’Alfred Bosch


1. Robinson Crusoe, hispanofòbia i un dinosaure anomenat federalisme: el debat del Congrés, en 50 frases


El que han dit els 10 principals oradors de la sessió a la cambra baixa espanyola

ARA | Actualitzada el 09/04/2014 03:36


Turull, Rovira i Hererra, es miren Rajoy, a la tribuna d'oradors, durant el debat / Alberto Di Lolli


1 / 1

Turull, Rovira, Herrera, Rajoy, Rubalcaba, Duran, Coscubiela, Díez, Bosch i Alonso han estat els 10 principals 'actors' del debat d'aquest dimarts sobre la consulta al Congrés.

Aquestes són les seves frases més destacades:

Jordi Turull, diputat del Parlament de CiU

1. "No ens n'anem amb resignació, sinó amb més reafirmació".
2. "El poble de Catalunya no és en un carreró sense sortida, ha començat un camí sense retorn".

3. En el torn de rèplica, a Rajoy: "Em pot definir el seu concepte d'estimar Catalunya? Cada divendres [des del consell de ministres] ens envia un missatge d'amor, una competència menys".

Marta Rovira, diputada del Parlament d'ERC


4. "Si donen un cop de porta no ens rendirem. Això no acaba aquí. Com podem dir que no a la gent, que no podem ser normals?".

5. En la rèplica a Rajoy: "Catalunya és anterior a la Constitució. Les corts catalanes són, amb el Parlament britànic, fundació de la democràcia a Europa".

6. En la rèplica a Rubalcaba: "Maragall és qui més ha cregut el federalisme i vostès van acabar amb la seva carrera política perquè era federalista".

Joan Herrera, diputat del Parlament d'ICV-EUiA

7. "No sóc aquí per parlar de sang ni d'identitats. Vostès parlen de sobirania però l'han cedit als mercats. Jo sóc aquí per parlar d'una demanda democràtica".

8. "Saben qui trenca Espanya? Qui no reconeix l'estat més plurinacional d'Europa".

9. En el torn de rèplica: "A Espanya li falta cultura federal i cultura democràtica".

Mariano Rajoy, president del govern espanyol

10. "No hi ha sobiranies regionals ni locals".

11. "No és una qüestió de voluntat política. Fins i tot si el senyor Mas hagués vingut, si haguéssim fet 500 cafès, no podríem fer el que la Constitució no permet".

12. "Votar ‘sí’ a la Constitució va ser la més autèntica i lliure autodeterminació de Catalunya".

13. "No em parlin d'Escòcia. Si Escòcia tingués la meitat de la meitat de les competències de Catalunya no es prendrien tantes molèsties".

14. "L'autogovern català no existiria sense la Constitució".

15. A Turull, Rovira i Herrera: "Potser jo crec en Catalunya més que vostès [...] Estimo Catalunya com a la resta de comunitats. Valoro el que ens aporta la seva llengua, el seu esforç, la feina ben feta" ['feina ben feta' ho diu en català].

16. "Cap espanyol és propietari de la província que habita".

17. "Democràcia és que per damunt dels ciutadans hi ha la llei. Ser demòcrata implica acceptar l'obediència a la llei".

18. "El que vostès proposen és l'illa de Robinson Crusoe".


Alfredo Pérez Rubalcaba, president del grup parlamentari socialista al Congrés

19. "Parlo en nom del grup socialista, integrat per diputats del PSOE i del PSC [...] Som socialistes, no nacionalistes".

20. "Parlem d'una cosa que afecta tots els espanyols, perquè Espanya sense Catalunya és una altra cosa".

21. "És raonable una revisió del finançament, però no és tolerable dir que 'Espanya ens roba'".

22. "Estem absolutament en desacord amb el dret d'autodeterminació. No figura en cap Constitució del món".

23. En la rèplica, a Herrera i Coscubiela: "Volen preguntar als catalans si volen que Catalunya sigui un estat. Siguem seriosos. Quin estat volen ser? Baviera? Jalisco? Puerto Rico? I amb qui es volen federar? Amb Múrcia? Amb el que quedi d'Espanya?".

Josep Antoni Duran i Lleida, president del grup parlamentari de CiU al Congrés


24. A Rajoy: "A l'hora de defensar la Constitució no estem disposats a rebre lliçons".

25. "Aquest no és un debat sobre la independència".

26. A Rajoy: "Deixin votar. Per què tenen tanta por de les urnes?".

27. "Si no estan d'acord amb la demanda del Parlament, acceptin el text a tràmit i després introdueixin les modificacions que vulguin, com sempre es fa en aquesta cambra".

28. "No es pot arribar a acords sense transaccions. Cameron no estava disposat que Escòcia votés, i Salmond no estava d'acord amb les preguntes".

Joan Coscubiela, diputat d'Izquierda Plural (per ICV)


29. A Rajoy: "Vostè sap que no estem parlant de la independència. Vostè s'ha inventat un enemic i ha dit fal·làcies. Per què no accepta que el resultat de la consulta podria ser diferent de la independència? Perquè s'estima més presentar-se com a defensor de la unitat".

30. "Per vostès la democràcia és votar un dia i callar quatre anys".

31. "Admetin la proposició a tràmit i modifiquin-la [...] A vostès no els interessa cap camí. No és que no els agradi aquest mecanisme, és que no els agrada que parlin els ciutadans catalans, com no els agrada que parlin els espanyols".

32. "Avui vostè no vol, però potser un dia voldrà i no podrà".

33. En el torn de rèplica, a Rajoy: "Vostès i els seus ancestres van votar en contra del pacte constituent".

Rosa Díez, diputada d'UPyD al Congrés

34. "Sóc diputada nacional, també represento els ciutadans catalans".

35. "Han portat a la cambra un debat absolutament antieuropeu. És un discurs nacionalista, reaccionari, antieuropeu. És el més reaccionari".

36. "Vinc d'una terra on s'ha matat molt per les identitats".

37. "Mas no sap que hem pagat un AVE i un pont aeri entre tots?".

38. "Els hispanòfobs han d'estar tan mal vistos a Espanya com els euròfobs a Europa".

39. "El que no podem resoldre són les obsessions dels nacionalistes. Aquestes obsessions tenen tractament, però no polític".

40. En el torn de rèplica: "Encara que vostès tinguessin 6 milions de vots no seria democràtic convertir els seus germans en estrangers i traïdors".

Alfred Bosch, diputat d'ERC al Congrés. Vegeu i sentiu el seu parlament a:
http://www.vilaweb.cat/noticia/4184409/20140408/limpactant-discurs-dalfred-bosch-congres-defensa-democracia.html

41. "Els grans partits espanyols pretenen interrompre la rotació de la Terra, tot i que saben que es continuarà movent. Com va passar amb la inquisició, quan Galileu va ser obligat a negar la rotació de la Terra, aquí no s'ha acabat res. 'Eppur si muove'".

42. A Rajoy: "Jo també l'estimo, però no ens posem possessius".

43. Als ciutadans espanyols: "Us demano que ens ajudeu. No és possible aixafar la democràcia a Catalunya sense perjudicar la democràcia a Espanya. Si ara se'ns nega el dret als catalans, se us negarà votar un dia si voleu república o monarquia. No ajudeu a trenar la soga que us acabarà ofegant a vosaltres".

44. A Rajoy: "Ara no som ni Robinson Crusoe, som Divendres. És millor ser Robinson que Divendres, el criat fidel que ni tan sols pot triar el seu nom".

45. A Rubalcaba: "El federalisme és el 'Tyrannosaurus rex'"

46. A Díez: "Hispanofòbia? Quina Catalunya coneix vostè? [...]Són hispanòfobs els argentins perquè volen tenir el seu estat?".

Alfonso Alonso, portaveu del grup parlamentari del PP al Congrés

47. "No podem negar als espanyols el seu dret a decidir, el seu dret més bàsic. Ens demanen que traïm els espanyols".

48. "Vostès volen el no perquè forma part de la seva estratègia [...] Han embarcat la ciutadania de Catalunya en una aventura aberrant".

49. "Catalunya necessita Espanya, perquè li ha aportat gent, una llengua que es parla arreu del món, li ha aportat emocions [...] La idea d'una Espanya sense Catalunya és una mutilació [...] Dividir és confinar-se a la malenconia".

50. "Votarem ‘no’, però no és un no als catalans. És un sí a un futur en llibertat i prosperitat per als catalans".



2. Tres accents i una paret a Madrid

Què pensen els experts de la intervenció dels tres diputats catalans al Congrés? I de la de Rajoy i Rubalcaba?

Actualitzada el 09/04/2014 00:00

Les preguntes

  1. Què pensa de la intervenció dels tres diputats?
  2. I de la de Rajoy i Rubalcaba?

Toni Soler

  1. La part positiva era que entre els tres mostraven diverses sensibilitats de la majoria sobiranista de Catalunya, cadascú amb un accent diferent. Però després les intervencions no van ser brillants. Herrera, molt centrat en els interessos del seu electorat. Rovira, nerviosa, i Turull, en el seu paper. En conjunt, no van ser tres intervencions que passin a la història.
  2. Les intervencions de Mariano Rajoy i Alfredo Pérez Rubalcaba cal explicar-les en clau electoral, amb les eleccions europees en el punt de mira. Per desgràcia, en la política espanyola domina el curt termini, i això fa que els seus discursos no tinguin especialment cap valor. Tant és així que la negativa rotunda que reiteradament exposen és un argument que electoralment surt a compte.

Fernando Ónega

  1. No em van sorprendre i es van repartir bé les reivindicacions, però em va semblar injust molt del que es va dir. Són injustos alguns arguments que es van donar per reclamar el dret a decidir, com que la llengua catalana avança cap a la residualitat, que Catalunya ha tingut sempre les mans lligades o que no ha tingut recursos. Entenc el dret a decidir i fins i tot l’he defensat, però, si es basa en injustícies, que no comptin amb mi.
  2. Rajoy va fer un enorme discurs per a Espanya i un dubtós discurs per a Catalunya. Va defensar la legalitat de manera brillant, però no va obrir portes a una solució. Rubalcaba va ser més rodó, contundent i coherent amb la seva posició.

Joan Majó

  1. Des del punt de vista del contingut, em va despistar l’evidència de la no coincidència del que van dir. Mentre que Marta Rovira va parlar de la independència, els altres dos se’n van distanciar i només es van centrar en el dret a decidir. Això va tenir l’avantatge de demostrar que la petició que es feia és transversal, però també posa en evidència la diversitat de les raons per les quals es feia.
  2. Les dues intervencions van ser previsibles, però la de Rajoy més dura del que preveia i la de Rubalcaba més oberta del que potser podia esperar. Tots dos van dir clarament no, però mentre que Rajoy va sortir a negar la major i a dir que tot eren mentides, Rubalcaba va exigir diàleg i va reconèixer el problema, tot i que va considerar que aquest no és el camí per solucionar-lo.

Jordi Muñoz

  1. En general ho vaig veure bé, no hi va haver grans sorpreses. Suposo que va ser deliberat el fet de mostrar la pluralitat de veus i les diferències entre ells. Això té coses bones i coses dolentes des del punt de vista català: d’una banda reforça la idea que és un procés transversal i que no és una cosa d’un sector molt concret; de l’altra, pot afeblir la negociació.
  2. Les rèpliques de Rajoy i Rubalcaba encara van ser més previsibles, no hi ha res de nou. Realment pensava que hi hauria com a mínim una maniobra de distracció, que els termes del debat que tindríem després del Congrés haurien canviat una mica. Per contra, va ser una posició molt tancada i molt dura, sense cap novetat.

Rosa Paz

  1. Les intervencions van ser molt positives per a tots perquè van obrir bé el diàleg. Turull va ser molt clar i directe i va exposar la voluntat de bona part dels catalans. Rovira, segura i concreta, tot i que segurament amb un excés de dramatisme en la seva exposició. Tots tres diputats van ser molt clars en els arguments perquè podien haver caigut en la demagògia i no va ser així.
  2. A Rajoy li va faltar concretar alternatives que puguin certificar la disposició al diàleg que manifesta. Rubalcaba és més conscient del problema de desafecció de molts catalans, segurament perquè el PSC té problemes interns per aquesta qüestió . I per això té una voluntat més definida per intentar trobar solucions perquè Catalunya tingui un millor encaix dins d’Espanya.

Esther Giménez-Salinas

  1. El debat d’ahir va ser molt important, encara que el resultat ja el sabíem. Turull va parlar d’una consulta legítima, pacífica, democràtica i majoritària, posant èmfasi en el fet que es tracta d’un moviment que va de baix fins a dalt. Rovira va ser la més dura dels tres i la que va parlar més clarament d’independència. Herrera va ser clar, pedagògic i concís.
  2. Rajoy, continuista i desesperat, va emmarcar el seu discurs dins la legalitat. Però les lleis no són fixes. Rubalcaba va dir clarament que ni independència ni autodeterminació. I, a diferència de Rajoy, va reconèixer el problema de convivència entre Catalunya i la resta d’Espanya. Queda molt clar que el debat no és legal, sinó polític.

Suso de Toro

  1. Joan Herrera va oferir arguments amplis i democràtics, que va utilitzar per dirigir-se tant a la base social de Catalunya com a una base d’esquerres del conjunt de l’Estat. Com a conseqüència, una argumentació inestable i dispersa. Contràriament, Marta Rovira exhibia una posició molt clara, i això la va beneficiar. Cal no oblidar que té un discurs molt arrelat dins la societat catalana.
  2. Rajoy va ser coherent amb el seu passat i amb la seva ideologia per conservar el vot del seu electorat, que té només una única versió: la dels mitjans de comunicació madrilenys. Es va mostrar com a amo de la Constitució i amo d’Espanya. Rubalcaba va oferir una reforma constitucional, tot i que tots sabem que és impossible. Les ofertes constitucionals arriben tard.

José Antonio Zarzalejos

  1. Em sembla que no van estar a l’altura, perquè van defensar la consulta des de punts de vista diferents. Per ser més concret, la intervenció de Jordi Turull va ser molt plana, la de Marta Rovira la més empàtica, i la de Joan Herrera va ser desordenada. Hauria d’haver sigut Artur Mas qui anés al Congrés a fer un discurs compacte sobre la consulta.
  2. Rajoy va fer un discurs de poder, amb instint de conservació i rebutjant qualsevol tipus de canvi. Tot i això, s’ha de tenir en compte que va obrir les portes a un canvi de la Constitució. Rubalcaba va estar brillant, i va emfatitzar més la necessitat d’un canvi constitucional. Les dues intervencions, però, van estar molt vinculades al no.

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada