Demà tornarem a parlar de la SCC. Article de l’Andreu Barnils sobre
el dirigent de la SCC i editorial de
Vicent Partal comentant aquest afer. Hi ha un punt en el que no estic d’acord
amb en Partal que és aquest:
El franquisme és un preu molt car per a
l'espanyolisme. Una llosa. No perquè Espanya siga franquista, que no és el cas ni ha de
ser-ho. Sinó perquè Espanya no ha fet net del franquisme i,
consegüentment, el nacionalisme espanyol no ha fet net de les idees, les
formes, els símbols i les manies del nacionalisme franquista. Espanya és l'únic
país europeu que no ha netejat la pròpia dictadura, basada, com totes, en una
idea essencialista de la pàtria que fins i tot dècades després és ben visible.
Aquest paràgraf és un “oximoron”! Diu
que Espanya no és franquista ni ha de
ser-ne i a continuació explica que Espanya
no ha fet net del franquisme i que el nacionalisme espanyol no ha fet net de les idees,
les formes, els símbols i les manies del nacionalisme franquista. Doncs ja
em direu com es pot empassar aquest “oximorón”! I a més la presentació de les
notícies i les tertúlies de les ràdios i televisions del nacionalisme espanyol,
començant per TVE i acabant amb l’emissora dels bisbes, 13TV, queda molt ben
explicat amb l’acudit d’en Xavi Torrent!
Així doncs, no estic d’acord amb aquesta
expressió d’en Partal, i per fixar la meva posició us incloc l’apunt que vaig
publicar el 14 d’abril.
És un dels molts apunts que em surten
espontàniament i repetidament quan recordo el mal que ens varen fer:
Falangisme, nacionalcatolicisme, franquisme sociològic
monarquia bananera hereva directa del franquisme, Dictadura franquista i
Monarquia franquista, atado y bien atado...
Avui és 14 d’abril. El
mateix dia com avui de l’any 1931 els Presidents Macià i Companys varen
declarar la República a Catalunya.
Un moviment semblant a Espanya va fer que el rei Alfons XIII, s’embarqués cap a
l’exili. Sense sang!
I al 1936, les dretes
anti-separatistes, varen organitzar l’Alzamiento, una guerra genocida contra Catalunya,
contra Euskadi i contra la llibertat. I va arribar el franquisme. Jo vaig néixer
durant la guerra i vaig patir la postguerra nacional-catòlica-feixista. I la
meva formació en va quedar molt tocada…
En aquest Bloc de Reflexions hem parlat molt
sovint dels mals que el franquisme ens va produir. Hem parlat del falangisme,
del nacionalcatolicisme
i de totes les altres desgràcies del régimen. Hem parlat del franquisme amb Franco i del franquisme sense
Franco, hem parlat del franquisme sociològic i de la monarquia bananera hereva
directa del franquisme, hem parlat de la Dictadura franquista i de la Monarquia
franquista. Hem parlat de fatxes quan potser no tothom s’atrevia a
parlar-ne. En aquest moment sembla que el panorama s’està aclarint i que tothom
torna a utilitzar els termes que durant molt de temps el franquisme atado y bien atado
ha amagat...
L’ambient es comença a aclarir a l’España
profunda, a la caverna. I aquest ambient apareix en les escletxes
entre dos improperis contra Catalunya. O sigui quan els mitjans de comunicació
de la caverna: diaris (La Vanguardia, El Periódico, La Razón, El Mundo) i
televisions “afectas”
(13TV i Intereconomia) no diuen mal de Catalunya i del seu procés cap a la
independència que els fa de pantalla, surten les notícies sobre la dualitat Espanya=Feixisme.
Ho diuen els articulistes de motu propio, o comentant els diaris i
reportatges estrangers.
Fa uns mesos varem publicar un molt bon
article del professor Vicenç Navarro de títol
El
resurgimiento del fascismo en España.
Simultàniament varem publicar una entrevista amb un eurodiputat de CiU : 'La UE veu que
Espanya torna a models totalitaris' (com si des de fa 80 anys no haguéssim
estat immersos en la voràgine totalitària feixista-nazi-franquista-falangista).
Per la mateix època varem comentar l’article de Juan José Téllez Esa España es una
mierda. I també el de Jaume Grau España no es un estado.
En Vicenç Navarro explica que quan en
Samaranch va anar als USA pels Jocs d’Atlanta el New York Times el va
saludar com “el
delegado de deportes del régimen fascista liderado por el General Franco”.
Com que els governs espanyols del PSOE o del
PP no han volgut mai condemnar el règim franquista, com que aquests governants no
han volgut mai reconèixer que ells varen assassinar el president Companys, com
que Espanya està encara plena de signes feixistes, noms de carrers com Millan Astray
o Joseantonio i estàtues
eqüestres del Caudillo de España por la gracia de Diós, com que
l’Església mai no ha condemnat l’Alzamiento ni el règim franquista que ells mateixos
varen ajudar a crear,
arriba un moment que
tot això fa un paquet prou gros com perquè els ciutadans d'aquest estat i els
diaris espanyols i estrangers comencin a parlar-ne sense embuts...
Demà
comentarem els articles d’en Barnils i en Partal!
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada