Us passo un bon article de David Miró
Tristament, d’aquest debat no se n’ha
publicat, fins ara, ni transcripció ni àudio ni vídeo!
Ahir parlàvem d’una extraordinària conferència
de l’Elisenda Palouzie i la Marta Espasa i la podíem veure i sentir. Llàstima
que no es pugui continuar amb aquesta, que hauria de tenir més morbo...
La independència seria
catastròfica... per a Espanya
"Per a Espanya seria una
catàstrofe". Amb aquesta sinceritat i rotunditat es va expressar ahir l'exministre
socialista Josep Borrell en un debat al Col·legi d'Economistes sobre la
viabilitat econòmica d'una Catalunya independent
David
Miró Barcelona | Actualitzada el 01/04/2014 00:00
“Per a Espanya seria una catàstrofe”. Amb aquesta sinceritat i
rotunditat es va expressar ahir l’exministre socialista Josep Borrell en un
debat al Col·legi d’Economistes sobre la viabilitat econòmica d’una Catalunya
independent. L’afirmació
va provocar un dens silenci entre l’auditori, que fins al moment s’havia
limitat a aplaudir els arguments a favor i en contra amb esportivitat anglesa.
I és que per espai de dues hores el somni britànic d’una consulta acordada i un
debat civilitzat es va fer realitat. I ho va ser gràcies a la Fundació Foro de Foros, que en el seu
primer acte a Barcelona es va atrevir a tractar de manera desacomplexada les
conseqüències d’una eventual independència de Catalunya amb primeres espases
com el mateix Borrell; l’exdirector de la Borsa de Barcelona i actual defensor
del client d’Endesa, José Luis Oller Ariño; l’economista (i articulista de
l’ARA) Miquel Puig, i la degana de la Facultat d’Econòmiques de la Universitat
de Barcelona, Elisenda Paluzie. La plataforma Fundació Foro de Foros està presidida per
Manuel Rodríguez Casanueva, que va mostrar olfacte diplomàtic en demanar als
ponents que fessin el debat en català.
La
discussió va ser àgil i va combinar el contrast de dades amb cops d’efecte, i
va ser guanyada pels punts per:
Miquel Puig, va
reclamar de manera insistent sense èxit a Borrell i Oller que fessin una
proposta en positiu per convèncer els catalans que s’han de quedar en una
Espanya que va qualificar de “sinistra”.
I amb aquest objectiu va tenir com a aliat
valuosíssim Ortega y Gasset, a qui va citar en dues ocasions. “Mentre la classe
dirigent espanyola no sigui capaç de construir un projecte per a tots els
espanyols, Espanya continuarà perdent territoris”, va recitar Puig
amb un punt de fruïció. A Borrell se li van aixecar les celles i va
contraatacar amb una mica de geopolítica: “Cuba tenia al darrere els Estats Units, i no em consta que
hi hagi cap potència estrangera al darrere de Catalunya”, va etzibar
el seu oponent socialista.
Elisenda
Paluzie i José Luis Oller es van enfrontar pel repartiment d’actius entre
Catalunya i Espanya i pel volum de deute que hauria d’assumir cadascú. I aquí
tots dos van ser víctimes del que podríem anomenar paradoxa de l’espanyolitat. Aquest fenomen fa
que els partidaris de la unió dibuixin una Espanya rancuniosa i fins i tot
violenta en cas de secessió, mentre que els independentistes apel·len al sentit
comú dels espanyols i a la seva bona voluntat per predir que no hi haurà
conseqüències negatives. Qui té raó? No ho sabem, però:
No en va
Oller va fer referència diverses vegades al 31 i al 36.
També
Borrell va insistir que els seus mals auguris sobre una Catalunya independent
(“A la valenta no ens reconeixerà ningú”) no eren cap “amenaça” i que la resta
era “ wishful thinking ”. Puig es va mostrar
convençut que la independència tindria com a efecte immediat una resposta europea
que minimitzaria els costos de transició perquè tothom voldria cobrar (en
euros).
“Estaríem
intervinguts, que és el contrari d’estar aïllats”, va concloure.
I
l’aplaudímetre el va coronar.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada