EDITORIAL
Benvinguts, passeu, passeu
José Antich
Barcelona. Dissabte, 7 d'octubre de 2017
Des de Vox i Falange i altres organitzacions
similars, fins a Ciutadans i el PSC
—sí, sí, el
de Pallach, Reventós i tants d'altres—, passant pel Partit Popular han anunciat la seva
participació a la manifestació convocada per a aquest diumenge per Societat Civil Catalana a la plaça d'Urquinaona, el centre de Barcelona,
per denunciar el referèndum de l'1 d'octubre passat, l'1-O passat i amb dos lemes forts:
"Prou" i "Recuperem el seny". També és una
crida que surtin al carrer a protestar el que ells defineixen com la majoria
silenciosa, aquesta que suposadament els votaria a ells i que sempre prefereix
quedar-se a casa. M'ha semblat oportú explicar
algunes coses als milers de persones que des de la resta d'Espanya han anunciat
aquests dies la seva visita a Barcelona, fer-los una petita presentació.
Primer de tot, el
lloc al qual han estat convocats, la plaça d'Urquinaona, porta aquest nom
en honor a un bisbe del segle XIX,
encara que la seva primera denominació va ser plaça Nova de Jonqueres —coneguda com a Jonqueres-, una cosa que val la pena
recordar, encara que sigui a títol anecdòtic. No ocupava exactament aquest
espai, sinó que es nodria del que avui són carrers adjacents i on també hi
havia els Arcs de Jonqueres i el Torrent
de Jonqueres.
Que sàpiguen
també que, com a terra d'acollida que són Barcelona
i Catalunya, són benvinguts a
expressar-se lliurement i democràticament en un país on la cultura de la
manifestació és intrínseca a les seves venes i que ha demostrat en els últims
anys que poden celebrar-se manifestacions milionàries sense el més mínim
incident. Una cosa que ha sorprès Europa,
any rere any. Des d'aquest matí de dissabte, hem vist imatges de trens plens
des de diverses zones d'Espanya amb
destinació a Barcelona i amb banderes espanyoles. Que no els enganyin: ningú no
els impedirà portar-les a Barcelona; fins
i tot dimarts passat, el dia de l'aturada de país —del país nostre, és clar—, de la
qual potser no s'han assabentat, perquè les televisions i la premsa
escrita van oferir-ne una informació entre esbiaixada o nul·la, hi ha desenes
d'imatges de joves desfilant units amb banderes independentistes, els uns, i
altres amb l'espanyola. Protestaven per la violenta actuació policial de diumenge, que va carregar
indiscriminadament contra la ciutadania que feia cua als col·legis electorals.
Veuran que de la
seguretat de la manifestació se n'encarregaran els Mossos d'Esquadra. Felicitin-los si poden, perquè amb la seva
actuació brillant i ràpida van impedir el mes d'agost passat que un
comando terrorista ampliés la matança dels dies 17 i 18. En 72 hores el
van desarticular i de la dotzena de terroristes, vuit van ser abatuts i quatre
detinguts.
Han de saber
també que estem en contra que hagin convertit Catalunya en un quasi-estat d'excepció. Hem demanat més democràcia i se'ns ha ofert a
canvi més repressió. Hem demanat una mediació internacional i se'ns ha dit que no hi ha res
de què parlar. I la resposta a la violència policial ha estat
aixecar els braços i dir "No tenim
por". Sabem que
uns 10.000 policies esperen una
ordre per actuar, qui sap si com diumenge passat molts d'ells, complint ordres
d'uns comandaments polítics incompetents, dels quals ja hauria d'haver donat
compte el ministre de l'Interior en
el Congrés, en lloc de felicitar els
qui han causat més de 800 de
lesionats, que han necessitat alguna mena d'atenció mèdica.
I també han de
saber que Catalunya és plural, que
no és violenta, que té una llengua i una cultura i, sobretot, dignitat. I que trobarà la manera de
completar el procés que ha iniciat. Amb el consens més gran possible,
sense traumes, però sense fer passos enrere. Animant al diàleg, reclamant mediadors internacionals
i picant a la porta d'Europa. Sense pressa, però amb la convicció que el rumb
que cal posar és Brussel·les i no Madrid.
José Antich
Joan A. ForèsReflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada