Benvolguts,
L’Antoni Bassas és
un Mestre en tot. Fent radio, bastint un diari nou, filosofant. És un brillant
opinador com el José Antich, el Jordi Barbeta, el Joan Puig, en Vicent Partal,
en Salvador Cot i molts més. Avui fa un excel·lent assaig sobre els drets dels
que fan vagues en relació a les molèsties que les vagues fan a l’altra gent…
Traguem-nos el
barret i vegem l’article:
"A
tots els que es queixen, una pregunta: ¿no creuen que haurien de dirigir també
els seus laments a l’estat espanyol, que s’ha passat anys ignorant olímpicament
les manifestacions més multitudinàries i pacífiques que hi ha hagut a Europa en
anys?"
Periodista
¿Hi ha dret a bloquejar una frontera? ¿Es poden tenir centenars
de persones atrapades en un tall contra la seva voluntat tota la nit? ¿Es
pot perjudicar els interessos dels camioners que han de portar contra rellotge
les seves mercaderies d’un lloc a un altre? ¿Quin cost tenen les protestes i,
sobretot, quin preu pot acabar pagant l’economia catalana a causa de les
protestes que tallen carrers, autopistes, vies de tren i, fins i tot, ocupen
l’aeroport?
En primer lloc,
alguns bàsics: si la pregunta és si hi ha dret, la
resposta és un sí rotund, hi ha el dret de manifestació. I en jornades
especialment reivindicatives, com les vagues sindicals, les manifestacions
acostumen a elevar el grau de molèstia a la gent que no hi participa,
precisament perquè es noti que hi ha un problema i accelerar la solució.
Això val pels sindicats,
ha valgut per transportistes,
per taxistes, per controladors aeris, pel personal
del metro de Barcelona. Quan ens afecta ens fot, però la protesta en
democràcia té aquestes coses. Si parlem de recordar
alguns bàsics, aquí en teniu un: tots els drets de què gaudíem van ser
aconseguits a còpia de protestes, com ara la jornada de 8 hores, el dret a
vaga, el vot de les dones…
I atenció, perquè algunes de les queixes d’aquests dies
perquè s’ha tallat l’AP-7 o es talla la Meridiana són queixes
interessades en les quals és molt fàcil descobrir que
tothom té dret a la protesta excepte els independentistes catalans: aleshores
és inacceptable. És aquell bloqueig mental que provoca qualsevol
reivindicació en nom de Catalunya. Hi ha
gent que dona suport a totes les causes de minories nacionals o de presos de
consciència, però, noi, si són catalans,
aleshores arrufen el nas.
Igualment, hi ha qui es
pregunta pels costos que té i tindrà la protesta. I és veritat que en té. En
termes econòmics, segur. Tothom que surti al carrer n’ha de ser
conscient. Però cal dir també que els costos d’aquests
dies no són els primers costos. Si només parlem de diners, ¿quant li costa a l’economia catalana no disposar del
Corredor Mediterrani? ¿O d’una gestió
descentralitzada del Prat? ¿O comptem les hores de feina perdudes en el servei
de Rodalies? La reivindicació d’infraestructures i d’inversions és
tècnica, molt antiga i molt sentida. I si continuem
parlant de costos econòmics, ¿quant ens va costar portar milers de policies a
pegar a la gent per votar l’1 d’Octubre? Va
costar (oficialment) 87 milions d’euros. ¿Saben quant va costar el referèndum d’Escòcia?
18 milions i mig d’euros. Si ens preocupen
els costos, que ens preocupin per tot.
Pel que fa als danys
morals estem igual: ¿compten els costos personals i socials que significa
tenir presos, exiliats, detinguts, ferits, processats, gent que ha perdut
ulls o un testicle, i tot per organitzar un referèndum?
Compte, doncs, perquè, si
parlem de diners, de motius per la queixa en té tothom. I perquè quan et poses
a queixar-te pels diners, no pares.
Avui mateix s’assenyala que la borsa va castigar l’acord entre el PSOE i Unides Podem. El diner
mai no en té prou.
A tots els que es queixen, una pregunta: ¿no creuen que haurien
de dirigir també els seus laments a l’estat espanyol, que s’ha passat anys
ignorant olímpicament les manifestacions més multitudinàries i pacífiques que
hi ha hagut a Europa en anys? ¿No creuen que si són aquí és perquè aquell clam,
endreçat, va ser absolutament menyspreat?
¿Es pensaven que la gent es
quedaria de braços plegats? ¿Es pensen que la gent no s’informa i no pensa per
ella mateixa? Mirin, l’advocat de la UE diu que un candidat és eurodiputat i
té immunitat des del moment que la gent el vota. El Tribunal de Justícia de la
Unió pot fer casa d’aquesta tesi. El Suprem va sortir ahir a dir que de cap
manera. Per què? Doncs perquè si el tribunal de la UE confirmés que
Junqueras té immunitat, es podria donar el cas que el president Puigdemont pogués
anar a Madrid a recollir la seva acta d’eurodiputat. ¿S’ho imaginen?
¿Com volen que la gent no protesti per decisions judicials que no són més que l’A por ellos vestit amb toga?
¿Com volen que la gent no protesti per decisions judicials que no són més que l’A por ellos vestit amb toga?
Una altra cosa són els efectes
de les protestes en nosaltres, la gent, la societat catalana. Les protestes
són antipàtiques i, si són sostingudes en el temps, allarguen l’antipatia i
poden crear situacions molt desagradables. Cal que Tsunami Democràtic, o els CDR, o Òmnium i l’ANC
calculin bé els temps i els llocs. I que pensin que un cop la gent és al
carrer, són menys controlables els seus efectes. De la protesta a la
violència hi pot haver un pas, només, i no s’ha de fer mai.
Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als
exiliats. I que tinguem un bon dia.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada