14/11/2019. Ferran Espada. O valentia o fracàs històric. A l’Estat espa­nyol es pot pac­tar amb Vox però no amb els inde­pen­den­tis­tes. Abans unida que democràtica. En la cre­ació d’aquest para­digma, l’esquerra espa­nyola té una res­pon­sa­bi­li­tat repres­siva que haurà de rever­tir amb valen­tia si vol per­du­rar en el govern de coa­lició. El mapa elec­to­ral que ha dei­xat la repe­tició elec­to­ral ha variat un aspecte subs­tan­cial de la política espa­nyola. Això ja no va només de triar entre el PSOE o el PP. Sinó del dilema entre un govern de coa­lició del PSOE i Podem o un altre con­fi­gu­rat pel PP i Vox. Per sort aquesta última opció no suma a hores d’ara però tot­hom, i espe­ci­al­ment el PSOE, ho haurà de tenir pre­sent a par­tir d’ara. La ter­cera via seria una gran coa­lició que no es donarà sense cos­tar-li el cap a Pedro Sánchez. Per això, apun­ta­lar el govern acor­dat dimarts amb Pablo Igle­sias és ja una pri­o­ri­tat a La Mon­cloa. Però que no s’enga­nyin, els caldrà for­mu­lar una aliança estratègica anti­fei­xista amb par­tits cata­lans i bas­cos si no volen morir en l’intent a pes­si­ga­des.

Benvolguts,

Avui en el programa de matí de TV3, han connectat amb Raphael Minder, corresponsal del NYTimes i s’han dit moltes coses en referencia a la política espanyola. Parlant de les negociacions per fer Gobierno entre PSOE, Podemos i “otros dos” que deia un corrido mexicano, el corresponsal ha dit que creía que VOX era un partit d’ultradreta, però que no creía de cap manera que Podemos fos un partit d’ultraesquerra.

El paràgraf anterior s’explica amb detall amb l’article de Ferran Espada. O valentia o fracàs històric. Vegem-lo:

14 novembre 2019

FULL DE RUTA

O valentia o fracàs històric

Ferran Espada

A l’Estat espa­nyol es pot pac­tar amb Vox però no amb els inde­pen­den­tis­tes. Abans unida que democràtica. En la cre­ació d’aquest para­digma, l’esquerra espa­nyola té una res­pon­sa­bi­li­tat repres­siva que haurà de rever­tir amb valen­tia si vol per­du­rar en el govern de coa­lició.

El mapa elec­to­ral que ha dei­xat la repe­tició elec­to­ral ha variat un aspecte subs­tan­cial de la política espa­nyola. Això ja no va només de triar entre el PSOE o el PP. Sinó del dilema entre un govern de coa­lició del PSOE i Podem o un altre con­fi­gu­rat pel PP i Vox. 

Per sort aquesta última opció no suma a hores d’ara però tot­hom, i espe­ci­al­ment el PSOE, ho haurà de tenir pre­sent a par­tir d’ara. La ter­cera via seria una gran coa­lició que no es donarà sense cos­tar-li el cap a Pedro Sánchez. Per això, apun­ta­lar el govern acor­dat dimarts amb Pablo Igle­sias és ja una pri­o­ri­tat a La Mon­cloa. Però que no s’enga­nyin, els caldrà for­mu­lar una aliança estratègica anti­fei­xista amb par­tits cata­lans i bas­cos si no volen morir en l’intent a pes­si­ga­des.

Sé que no és fàcil, però el que resulta total­ment incom­pren­si­ble és que a l’Estat espa­nyol l’acord amb les for­ces democràtiques que repre­sen­ten l’inde­pen­den­tisme sigui un ana­tema però en canvi els pac­tes amb l’extrema dreta xenòfoba i tota­litària siguin fac­ti­bles mal­grat ser-ho a costa de la des­trucció dels valors democràtics.

Abans unida que democràtica. I en la cre­ació d’aquest para­digma l’esquerra espa­nyola té una res­pon­sa­bi­li­tat que haurà de rever­tir amb valen­tia si vol per­du­rar i evi­tar un fracàs històric. Això vol dir rec­ti­fi­car la posició de Sánchez res­pecte a l’inde­pen­den­tisme: fins ara cap inter­lo­cució ni diàleg, ame­na­ces repres­si­ves del minis­tre Mar­laska cap a Tsu­nami Democràtic, recur­sos al TC con­tra els debats al Par­la­ment ins­tant a actu­a­ci­ons penals con­tra el pre­si­dent Tor­rent, decret de ciber­cen­sura i una inhu­mana cele­bració de la sentència de 100 anys als pre­sos polítics, entre d’altres. 

Perquè no tinc cap dubte que les cla­ve­gue­res de l’Estat, poli­ci­als i judi­ci­als, faran el pos­si­ble per reben­tar el govern Sánchez-Igle­sias. Però, si la ini­ci­a­tiva gover­na­men­tal varia subs­tan­ci­al­ment i se cer­ti­fica un com­promís amb la nego­ci­ació per tro­bar la via de com resol­dre democràtica­ment el con­flicte, el nou exe­cu­tiu es pot blin­dar. El con­flicte català és lluny d’una solució, però no afron­tar-lo nego­ci­a­da­ment pro­vo­carà que aquest històric pri­mer govern espa­nyol de coa­lició sigui història en poc temps. Per la con­vulsió que es man­tindrà i les mol­tes expli­ca­ci­ons que hau­ran de donar a les seves bases Colau i Asens davant cada detenció i cada actu­ació repres­siva impul­sada pel govern –ara ja– d’Igle­sias.

Ferran Espada

Joan A. Forès
Reflexions