Benvolguts,
Fixeu-vos com es pot fer trampa, sin que se note el cuidado. Quan una agència
o una institució europees o internacionals genera una noticia d’interès pels
catalans, a les ràdios, televisions o diaris espanyols (o sigui de Madrid) gairebé
no se’n parla.
Recordem com les escenes de l’atonyinada de catalans l’1-O del 2017, per l’Exèrcit
espanyol (la Guàrdia civil en forma part, la Policia Armada
no ho sé), fou retransmesa en directe per TV3 però no fou retransmesa per
cap cadena espanyola, de tal manera que diuen, diuen, diuen que quan els jutges
en van veure algun vídeo, molt temps més tard, durant el judici, se’n van
esgarrifar...
Així mateix totes les cadenes fan trampa sistemàticament quan
en temps d’eleccions dediquen molt més temps a la propaganda dels partits de l’IBEX,
altrament dits del Puente Aéreo, altrament dit del 155, altrament
dit de partits unionistes, com podeu veure en aquest
apunt del Bloc, que el temps dedicat als partits d’esquerres
i/o partits independentistes.
Vegem ara l’apunt de la Mònica Planas on de manera molt
ben feta explica com han torpedinat la difusió de l’informe d’Amnistia
internacional:
L’informe
ignorat d’Amnistia Internacional
3 min. 21/11/2019 21:10
- 18-D,
Barça-Madrid: deixeu fer als barcelonistes
- Els
drets ambientals, eix del nou cicle ‘Tenim drets, teixim llibertats’ de
l’AMB
Dimarts al matí Amnistia Internacional feia públic el seu
informe sobre el judici del Procés on es demanava l’alliberament immediat de
Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i l’anul·lació de la seva condemna. L’ONG expressava
també la seva “preocupació extrema” per les implicacions de futur de la
condemna, i alertava que s’obria la porta a castigar i criminalitzar els actes
de protesta no violents.
Tenint en compte que les televisions espanyoles viuen molt
pendents de qualsevol circumstància i detall que tingui a veure amb el Procés
i l’empresonament dels polítics i activistes independentistes, la repercussió
d’aquesta notícia va ser irrisòria. L’únic informatiu que se’n va fer ressò de
manera clara va ser el Telediario de La 1. El titular en pantalla
informava que « Amnistía Internacional pide la
liberación inmediata de ‘Los Jordis’» i
el vídeo explicava, breument, que l’organització havia considerat que les penes
eren excessives i demanava que es revisés el delicte de sedició.
La Sexta noticias, en canvi, va ignorar
l’informe d’Amnistia Internacional, igual que el magazín Más
vale tarde. Qui sí que ho va comentar va ser
Antonio García Ferreras al seu programa Al rojo vivo. Van
informar de la notícia amb l’aclariment preliminar que Amnistia Internacional
considerava que “ fue un juicio justo”, i amb l’afegit que consideraven
que “ las condenas son excesivas y desproporcionadas”. Però cal parar esment, sobretot, a la manera com va
aprofundir en el tema. García Ferreras va comentar la notícia durant la connexió
en directe amb Lola García, la directora adjunta de La Vanguardia. Va ser només a ella a qui va demanar l’opinió.
Ferreras li va comentar a la periodista: “ Claro,
esto es un palo de relativa importancia...” De tan relativa importància que en cap moment va preguntar
per aquesta qüestió als tertulians que tenia a la taula. És una estratègia
sibil·lina per relegar determinades notícies a un àmbit més “regional” i de segon
nivell (el que comenta un col·laborador des
de la distància) i separar-les dels temes que
Ferreras deu considerar realment transcendents, que són els que es tracten a la
taula amb els tertulians. És més, aquell dia els tertulians de la taula van dedicar
més temps a comentar com a veraç la notícia de Tsunami Democràtic sobre la
Seat, que era falsa, que no pas a l’informe d’Amnistia Internacional, sobre el
qual ells no van ser preguntats.
A Antena 3, ni Espejo público ni
els informatius de la cadena se’n van fer ressò. A Telecinco, ni El
programa de Ana Rosa ni els seus informatius.
Esperem que el departament de premsa d’Amnistia Internacional
tingui en compte i alerti d’aquest biaix en la repercussió mediàtica i difusió
dels seus informes quan l’ONG hagi de valorar la qualitat del dret a la informació
a l’estat espanyol.
Mònica Planas
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada