Benvolguts,
En Pere Martí ens porta per una excursió dialèctica explicant-nos com són de llestos els polítics amb els que hem de conviure i combatre.
Observem que l'IBEX35 forma part dels enemics de la República Catalana.
Observem l'aplicació del Lawfare, la guerra judicial, aplicada eventualment pel PSOE.
Observem també que qualsevol aliança del PSOE amb Ciudadanos o amb el PP o amb VOX comporta estar a les mans d'aquests partits, tots enemics de Catalunya, amb el 155 a sobre el nostre cap!
Vegem l'article:
Observem que l'IBEX35 forma part dels enemics de la República Catalana.
Observem l'aplicació del Lawfare, la guerra judicial, aplicada eventualment pel PSOE.
Observem també que qualsevol aliança del PSOE amb Ciudadanos o amb el PP o amb VOX comporta estar a les mans d'aquests partits, tots enemics de Catalunya, amb el 155 a sobre el nostre cap!
Vegem l'article:
Sánchez juga
a la ruleta russa
El PSOE
arriba a la campanya embolcallat amb la bandera espanyola per facilitar un gran
acord amb el PP amb Catalunya com a excusa
31/10/2019
Pedro Sánchez podria ser president d’Espanya des de fa
mesos. Va guanyar les eleccions del 28 de maig sense majoria absoluta, però
podia pactar amb Podem i, amb el suport parlamentari del PNB i ERC, configurar
un govern d’esquerres que abordés la reforma territorial de l’estat i obrís un
diàleg amb el govern de Catalunya per a pactar una sortida al conflicte. Res
més lluny de les seves intencions.
La mateixa nit electoral, els
militants socialistes eufòrics concentrats davant la seu de Ferraz cridaven ‘amb
Rivera no!’, però ell tenia una altra idea al cap: el pacte amb Ciutadans
per a fer un govern de centre nacionalista espanyol. Una idea avalada pels poders fàctics de l’estat, que demanaven un
govern d’ordre per a salvar la unitat d’Espanya.
El cap del PSOE va acceptar el joc que li marcava l’Íbex
35 i va buscar el suport de Ciutadans, un partit creat per dividir Catalunya
pels mateixos poders fàctics que havia de ser la crossa del PSOE o del PP a
Madrid. Però un Albert Rivera embriagat pels resultats va
creure que, en lloc de crossa del PSOE, podia esdevenir el dirigent de
la dreta espanyola, rellevant el PP en aquesta funció. Un error letal. La fotografia de la plaça
Colón de Madrid amb les tres dretes no era per a convertir-lo en cabdill de
la dreta espanyola, sinó per a rearmar un PP ferit pels escàndols de
corrupció.
La
bandera espanyola serveix per a tapar la corrupció dels partits estatals. També
del PSOE. Aquesta setmana, la justícia espanyola ha decidit d’ajornar la
sentència del cas dels ERE, en què hi ha implicats dos ex-presidents
socialistes de la Junta d’Andalusia, Manuel Chaves i José
Antonio Griñán, fins passades les eleccions per no perjudicar les expectatives
de Sánchez.
El dirigent socialista va fer veure durant mesos que
negociava amb Podem un govern d’esquerres, però no feia sinó anar
dinamitant-lo cada setmana, fins al punt d’humiliar la formació de Pablo
Iglesias. Podem volia un govern de coalició, però el PSOE
s’hi negava. Primer, l’excusa era que Iglesias
no podia ser al consell de ministres. El dirigent de Podem va fer un pas enrere
i va posar en evidència Sánchez. Després, l’excusa va ser que no podia governar
amb un partit que defensava el referèndum, i Podem va renunciar al referèndum.
Finalment, el PSOE va posar damunt la taula l’excusa de debò: no podia fer un
govern amb qui podria criticar la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra
els dirigents independentistes que havia de sortir a la tardor. L’estat per
damunt de la democràcia. Aquest va ser el fil que va fer servir Sánchez per a
enterrar un govern d’esquerres. Tampoc no va aconseguir de doblegar Ciutadans,
perquè Albert Rivera es va negar a pactar. Va ser l’inici del seu final.
Formalment, Ciutadans és un partit liberal, però a la pràctica té moltes
similituds amb l’extrema dreta, més que el PP, que és un partit molt
conservador però sistèmic. Sánchez es va quedar sol, però és un home que no té
por dels reptes difícils. Al seu dia, va fer un torcebraç amb la direcció del
PSOE i el grup Prisa per no doblegar-se al PP. És un home dur, amb somriure de
dentífric, però li agrada jugar fort, al tot o res. Aquesta vegada, ha decidit
de jugar a la ruleta russa.
Les enquestes favorables de l’estiu han anat canviant de
color amb la tardor, i els escons han començat a caure com les fulles dels
arbres. Encara no s’ha fet fosc del tot i el PSOE continua encapçalant els
pronòstics demoscòpics, però amb el PP trepitjant-li els talons. A les portes de la campanya, la incertesa sobre quin serà
el partit més votat el 10 de novembre, o amb més escons, és molt gran.
La campanya ultranacionalista que ha fet el PSOE,
l’ha deixat sense socis a Catalunya, però tampoc no els cerca. El PSOE cerca
els escons de Ciutadans, en caiguda lliure a tot l’estat. Per aconseguir-los,
ha fet, probablement, la campanya més agressiva contra l’independentisme que ha
fet mai, avalant la repressió, negant qualsevol sortida dialogada i, fins i tot,
introduint la censura a internet, en un acte que l’acosta a la dictadura xinesa. La raó d’estat per damunt la democràcia. És l’axioma amb
què funciona la política espanyola de fa anys i el PSOE l’executa a la
perfecció. Fins i tot, si cal renunciar als seus principis, com el del
federalisme, ho fa, però el torna a recuperar perquè el PSC el necessita per
poder fer veure a Catalunya que té una alternativa al jacobinisme de Ferraz.
La campanya electoral d’una setmana difícilment variarà
els pronòstics demoscòpics. Diumenge que ve, ningú no tindrà majoria absoluta
per a governar Espanya, però la tendència que s’ha anat imposant aquests
darrers mesos és un gran pacte d’estat entre el PP i el PSOE, que doni
estabilitat i permeti de fer govern. No necessàriament ha de tenir forma de
coalició. El procés català serà l’excusa per a
justificar una involució democràtica que afectarà Catalunya, però la retallada
de drets i llibertats serà a tot l’estat espanyol. La sentència del Suprem espanyol condemnava
independentistes, però retallava drets de tots els ciutadans de l’estat.
És una dinàmica que no té aturador, perquè en això hi ha consens
tant al PP com al PSOE. Només falta que Vox faci un bon resultat per acabar de
donar l’empenta definitiva. Catalunya ha estat l’ase dels cops on els partits
espanyols han abocat totes les seves impotències.
Pere Martí
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada