A qui fa por la polarització.
Benvolguts,
28/11/2019 21:50
Alfonso Guerra, García Margallo, Nicolás Redondo i algunes
altres figures del passat polític espanyol van fer públic ahir un manifest en
què reclamen a Pedro Sánchez que no pacte amb Esquerra Republicana de
Catalunya. El manifest, profundament
nacionalista espanyol, diu que assistim a una ‘inquietant polarització de la vida
pública’ i que la unitat de la nació (espanyola) és un bé a preservar per
damunt de cap altre.
Alhora, també ahir, una piulada del president de la
Generalitat, Quim Torra, en què es recomanava aquesta
entrevista d’Andreu Barnils a Paul Engler va desencadenar una insòlita
cacera de bruixes amb els principals mitjans espanyols i unionistes
esquinçant-se les vestidures dramàticament.
Ciutadans –precisament ells havien de ser!– han demanat
que el president comparega al parlament ‘per donar explicacions’ –per donar
explicacions de recomanar una entrevista o un llibre? I alguns dirigents dels
comuns, cada volta més polaritzats del costat espanyol, han aprofitat la
piulada per tornar a demanar eleccions i dir-li de tot, a Torra –i això que
Engler, curiosament, és un dels autors de moda de l’esquerra rupturista
europea.
Tot és tan estrambòtic i fora de lloc que cal
preguntar-se quina és la raó de fons de tot plegat? Aparentment, és la frase de
l’autor nord-americà que fa de títol de l’entrevista de VilaWeb: ‘Si els
catalans voleu guanyar, heu de polaritzar molt més, pressionar molt més i
acceptar alts nivells de sacrificis.’ En el fons és una altra cosa…
Perquè la frase, com tothom que tinga una mínima
capacitat lectora pot entendre, la diu Paul Engler, que és un expert mundial en
no-violència i lluita pels drets civils. I per tant no té gens de trellat
acusar el president pel contingut d’aquests mots. La frase no la diu el
president Torra. Torra es limita a dir que l’entrevista i el
llibre són interessants. I què? Què ja hem arribat al punt que no es
pot ni dir que un llibre et sembla bo o que t’agrada una entrevista?
He dit abans, però, que darrere de tot això hi ha una
altra cosa i aquesta cosa és la por. La por del creixement constant i de la
consolidació de l’independentisme. La por dels ‘majoritaristes’ de deixar de
ser aviat, si no ho han deixat de ser ja, majoria. La por d’haver d’acceptar
ells que no són majoria. Aquesta por, cada dia més descontrolada, és la que fa
que l’espanyolisme estiga exacerbat i reactiu i vulga crear una polèmica de
qualsevol cosa.
Així observeu que tots els titulars i totes les declaracions
incideixen en l’ús que fa Engler de l’expressió ‘polarització’ i volen criminalitzar que qui siga, Engler,
Torra, jo, vós o el sursumcorda, presenten el debat polític en aquests termes. I
per què això? És molt simple. Perquè precisament la història de la
desobediència civil ensenya que la polarització de la societat és una eina no
solament correcta sinó imprescindible per a somoure una societat adormida i,
doncs, fàcil de dominar.
Només així, polaritzant
les posicions i despullant l’altre, es pot demostrar i fer entendre als
ciutadans que aquesta dominació és injusta. I només així es pot aconseguir que
els ciutadans vegen la diferència entre ser al costat correcte de la història o
a l’incorrecte. Distinció que, com més clara és l’opressió o més s’aprima
la democràcia, és la que més pot fer créixer la consciència civil dels
ciutadans i enfortir-la fins al punt de tombar el monumental poder polític,
mediàtic i coercitiu que voldria que tot continuàs igual eternament. És a dir,
no polaritzat. És a dir, somort. És a dir, manant ells.
Si us interessa el llibre de Mark i Paul Engler
‘Manual de desobediència civil’, el
podeu trobar ací.
Vicent Partal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada