Benvolguts,
Les trampes del funcionari Betancor que s’ha descobert que
cobrava de Ciudadanos i estava en plantilla de la Junta Electoral Central (JEC),
que ja s’ha explicat per diferents camins, venen al darrere de les
trampes del funcionari De Alfonso (el que estava confabulat amb en Marcelo,
l’àngel de la guarda del funcionari Jorge Fernández Díaz i amb el mateix Jorge).
El funcionari De Alfonso fou cessat pel Parlament de Catalunya immediatament de
la descoberta de les seves trampes de triler. Tanmateix el Gobierno espanyol no
el va castigar sinó que el va col·locar en un altre territori del nord de la
península on pot continuar fent trampes. És l’estratègia usada normalment pels
tramposos, franquistes i lladres...
Les trampes del funcionari Betancor havien influït en la
destitució del President Torra i en d’altres malifetes contra Catalunya. Se’l castigarà a ell i a qui el va contractar per fer mal
a Catalunya? Aprofitarem per declarar
el partit de mafiosos Ciudadanos per aquesta acció i pel mal que ha estat fent
durant els quatre anys de legislatura convertint el Parlament de Catalunya en
un bassal de merda, en un partit non grato? Ciudadanos amb 3 parlamentaris maleducats
i baladrers, Inés la filla de l’inspector de la Policia Armada franquista a
Barcelona, Carrizosa, el mestre dels altres i Roldan
la deixeble avançada!
Vegem el magnífic article de l’Hèctor López Bofill:
OPINIÓ
7 març 2020 2.00 h
TRIBUNA
Betancor
i la universitat
Hèctor López Bofill - Professor de
Dret de La UPF
“L’accés a la seva càtedra de la UPF d’Andrés Betancor (el membre
de la JEC i assessor de Cs) va ser un dels més escandalosos en termes
d’influència de l’acadèmia espanyola (i de nepotisme) en l’elecció dels professors
funcionaris a Catalunya
Que es descobrís que el catedràtic de dret administratiu
de la Universitat Pompeu Fabra, Andrés Betancor, cobrés un sou com a assessor
de Ciutadans mentre era membre de la Junta Electoral Central i fallava
en contra dels candidats independentistes constata novament la baixa
qualitat de la democràcia al Regne d’Espanya, pot tenir repercussions penals
i en condicions normals alteraria el desenllaç de la causa contra el president
Quim Torra en la mesura que les decisions de la JEC amb el vot de Betancor
són l’origen de la inhabilitació que pesa sobre
el màxim representant de la Generalitat.
En el món independentista, a més, l’afer Betancor ha
suposat una certa consternació, en la mesura que s’ha revelat que a la
cúpula universitària catalana hi ha professors aferrissadament unionistes,
cosa que contrasta amb la majoria independentista que domina al Parlament
i en la societat. Això, però, per als que treballem a la universitat no
ha estat cap sorpresa. Cal recordar que els professors funcionaris que
integren l’estament superior acadèmic, els catedràtics, són cossos d’àmbit
estatal (els Cuerpos Nacionales del Estado que destacava la
llei d’universitats espanyola). L’accés de
Betancor a la plaça a la Universitat Pompeu Fabra es va produir tenint en
compte aquest context: el tribunal que va proposar-lo va estar compost de
cinc membres, tres dels quals eren de la resta de l’Estat, que van ser precisament
aquells que, després d’una sèrie de maniobres propiciades pel sogre de
l’interessat, l’aleshores president del Tribunal Constitucional
espanyol, Manuel Jiménez de Parga, van decidir a favor de Betancor en detriment
de la candidata catalana. Tot
essent el cas de l’accés a la càtedra de Betancor un dels més escandalosos
en termes d’influència de l’acadèmia espanyola en l’elecció dels professors
funcionaris a Catalunya (i de nepotisme), val a dir que, en general,
els elements de centralització del procés propicien, especialment en
l’àmbit de les ciències socials i de les humanitats que són els més permeables
a aspectes ideològics, que hi hagi un biaix favorable a l’statu quo polític
entre el col·lectiu que ens ocupa.
La condició dels
catedràtics funcionaris com a Cuerpos Nacionales del Estado fa
que sovint es trobin propers a la resta de quadres de l’administració de
l’Estat a Catalunya hostils al procés (com notòriament ha succeït amb els
membres del poder judicial a Catalunya) i explica la tebior per part dels
estaments universitaris superiors en la denúncia de la repressió. El setembre del
2019, en l’inici del present curs acadèmic, vam tenir una bona mostra de la
contrarietat que el procés català d’emancipació nacional suscita entre
l’elit acadèmica catalana quan els rectors de la Universitat de Barcelona
i de la Universitat Autònoma van frenar una declaració conjunta de tots els centres en la qual es
reclamava la llibertat dels presos.
La pregunta, en la situació en la qual ens trobem i
com, d’altra banda, ja vam comprovar la tardor del 2017, és com es podrà
avançar cap a la República catalana amb unes estructures universitàries
tan oposades al pols majoritari que discorre pel país; una pregunta que,
de fet, es pot estendre al conjunt del personal funcionari, també al
dependent de la Generalitat, en aquest darrer cas més temorós d’un càstig
propiciat des de l’aparell de l’Estat espanyol que contrari a la posició sostinguda
pel govern català. Però la primera evidència amb la qual comptem és la de les
enormes dificultats de remoure un membre de l’estament de catedràtics funcionaris
fins i tot quan es cometen les greus irregularitats que Betancor sembla
haver perpetrat. La Universitat Pompeu Fabra li ha obert un expedient
que ja veurem fins on arribarà. La fiscalia espanyola, de moment i com era
previsible, continua inoperant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada