Benvolguts,
Durant la dictadura ja es produïa el fenomen
administratiu que explica l’autor. Després va arribar la transacció i el borbofranquisme. I tot va continuar igual. Als anys 60 jo treballava en una empresa
important que fabricava semàfors i sistemes de gestió del trànsit i els clients
que eren majoritàriament ajuntaments, pagaven amb un retard de 2-4 anys. I no érem
els únics, sinó que tothom si volia entrar en el mercat calia que s’adaptés a
les condicions del mercat. És clar que aquestes condicions també regulaven els
preus dels productes de forma que els serveis que subministràvem tenien un
recàrrec que podia arribar als 300% del preu original de la mercaderia. I d'aquesta manera s'eixamplava la corrupció. I així
vivien i proliferaven els bancs i caixes d’estalvi...Realment suposo que tot el
mercat, en totes les branques usava aquest mètode salvatge... I les empreses
que no podien aguantar, petaven, i els bancs a més a més també robaven com sempre han fet i al
final petaven! Per tant queda clar que el problema no és actual sinó que ve de molt endarrere, segurament tal com explica l'exalcaldessa de Madrid Esperanza Aguirre, la del temps de la corrupció, del Gurtel, del "Luís sé fuerte", etc. ve de fa 5000 anys (els anys de l'existència d'Espanya)...
Vegem l’article:
Jo no
pago, tu no pagues, ell no paga…
Vet aquí
una cadena que quan es posa en marxa és molt difícil d'aturar. Ja
vam tenir
l'experiència a la crisi de 2010
Per: Jordi Goula
L’administració no em paga, jo no puc pagar els meus
proveïdors, ells no poden pagar els seus… Vet aquí una cadena que quan s’engega
és molt difícil d’aturar. Ja vam tenir l’experiència a la crisi de 2010,
quan les administracions públiques pagaven de mitjana a més de cent cinquanta dies, la qual cosa va significar l’estrangulament de
l’activitat –i en molts casos la mort– de centenars de milers de pimes i
autònoms. I ara, com estem? Segons
l’informe sobre morositat (estudi de terminis de pagament a Espanya, 2019),
el termini mitjà de pagament a proveïdors va augmentar en el sector públic de
dos dies –passà de 68 a 70–, i s’allunyà més
dels trenta dies legals. Segons Hisenda
(novembre 2019), la Generalitat tarda 42,5 dies (més els
dies de tramitació de factura, que poden arribar a 30) a efectuar el
pagament als proveïdors.
Precisament avui he rebut una nota de la Plataforma
Multisectorial contra la Morositat, en què
es calcula que ‘només el pagament per part de les administracions catalanes de
les factures del mes en curs i de les factures pendents de pagament de mesos
anteriors, suposaria una injecció de liquiditat en la nostra economia de més de
2.400 milions d’euros. En l’àmbit estatal, aquest total puja a 14.000
milions’. Deu n’hi do! El president de la plataforma, Antoni Cañete,
recorda que aquesta injecció de liquiditat ‘no
significaria cost addicional per a les arques públiques i serviria per a
atendre els pagaments pendents dins dels límits legals de pagament’.
Em sembla bona idea –i justa–, perquè tindria un efecte molt positiu i
immediat. Però no se si avui hi ha prou diners per a fer aquests pagaments amb
rapidesa. És clar que amb els 200.000 milions que va prometre Pedro
Sánchez…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada