divendres, 9 d’agost del 2013

09/08/13. APM. Agressions linguístiques a Borriana. I tots ens hem de sentir agredits i a tots ens ha de bullir la sang


Benvolguts,

APM, recordeu-ho vol dir: Alguna Putada Més?

Seguim comentant l’actualitat contra els Països Catalans, contra la Nació Catalana. Si ens vexen, ens agredeixen, ens menystenen a Borriana com ara expliquem, o a les Illes amb els botiflers i llepaculs del Bauzà i companyia suspenent els directors d’Institut que es revolten contra els decrets contra natura del seu propi Govern com ja hem explicat o des de Madrid atacant amb els dèficits a cada un dels Països Catalans, o amb les Llanos de Luna regnant a cada província i posant denúncies dia rere l’altre contra ajuntaments i diputacions, o a la Franja de Ponent amb les LAPAOs, és, diem, tota la Nació que se’n ressent!

I tots ens hem de sentir agredits i a tots ens ha de bullir la sang

I malament si no és així, que voldria dir que la nostra sang és d’orxata!

Vegem l’article primer esmentant aquest cas i una colla d’enllaços a articles que van desenvolupant la història:


03.08.2013 

Autor/s: Roger Cassany

A l'Arenal Sound de Borriana: 'Si no em parles en espanyol, aquí no hi entres'

Una jove de Castelló relata a VilaWeb com li van impedir l'entrada al festival per haver parlat en català

'Si no em parles en espanyol aquí no hi entres'. I efectivament, ni ella, la Laura, ni els set amics que l'acompanyaven, no van tornar a entrar al recinte del festival de música Arenal Sound de Borriana, aquest divendres. Havien acabat de veure el concert dels Manel i havien sortit del recinte per acostar-se una estona a la platja, com molts dels assistents. Però ja no van tornar a passar més enllà del control protocolari de seguretat. Les polseres del festival van acabar a terra. I la Laura, a una carpa de guàrdia civil. És un cas greu més de discriminació lingüística que se suma als que s'han conegut aquests darrers mesos al País Valencià.

'A mi em parles en espanyol, que jo aquestes llengües no les entenc'

Tot plegat ja havia començat un parell d'hores abans, quan la Laura, una jove de Castelló, amb unes amigues arribava a Borriana després de treballar per trobar-se amb més companys i gaudir del festival, on aquella nit hi tocaven, a més dels Manel, The Kooks The Royal Concept i Bigott, entre molts altres artistes. 'Al control de seguretat la noia que ens registrava ens va dir que no podíem entrar al recinte amb entrepans i que els havém de deixar a fora; jo vaig preguntar-li si a dins del recinte s'hi podia comprar sopar'. I l'agent va respondre, en espanyol: 'A mi em parles en espanyol, que jo aquestes llengües no les entenc'. La Laura, de manera educada, li va dir que aquella també era la llengua de Borriana i que tenia dret a parlar-la. L'agent va adoptar un to més agressiu, però just aleshores un altre agent de seguretat va dir que ell sí que l'entenia i que no hi havia cap problema, que podien passar. No hauria passat de ser una anècdota desagradable si la Laura i les amigues no haguessin topat de nou amb la mateixa agent quan van intentar tornar a entrar al recinte.
'Un cop dins vam veure el concert dels Manel i vam sortir del recinte, per referescar-nos; quan hi vam tornar a entrar va passar tot', explica la Laura, en declaracions a VilaWeb, notòriament disgustada. L'agent les va reconèixer i abans de disposar-se a registrar-les a elles i a les bosses que duien, els va etzibar, amb to de menyspreu: 'Ah, vosaltres sou aquelles que no voleu parlar en espanyol, oi?'. La Laura duia un esprai de defensa a la bossa que l'agent va llençar a terra amb violència dient-li que amb allò no podia entrar. 'Doncs ja ho deixo aquí o al cotxe o a algú que no entri amb nosaltres, però no cal llençar-lo a terra'.

'Aquí decideixo jo el que faig i si no em parles en espanyol, aquí no hi entres, és la llengua d'Espanya'
El to de la discussió va pujar de to. L'agent: 'Aquí decideixo jo el que faig i si no em parles en espanyol, aquí no hi entres, és la llengua d'Espanya'. La Laura no s'ho podia creure. Paradoxalment, no paraven d'entrar joves estrangers que no en parlaven ni un borrall, d'espanyol. En aquell moment l'equip de seguretat va avisar la guàrdia civil, que es va endur la Laura en una carpa habilitada per la policia. 'Van prendre'm les dades i van fer-me document segons el qual portava objectes inflamables que no podien entrar al recinte, res més; però al final el guàrdia civil, mentre em tornava a acompanyar a l'entrada, em va preguntar: "però per què no vols parlar en espanyol?"; i va afegir que li diguera en espanyol que volia tornar a entrar perquè si no, els de seguretat no m'entendrien'. La Laura no va cedir: 'Abans em talleu la llengua.'

'Preferia tirar la polsera abans de deixar-me humiliar d'aquesta manera'

A partir d'aquell moment, quan la Laura i els seus companys es disposaven a tornar a entrar al recinte, les amenaces es van accentuar, fins al punt que agents de seguretat van  cridar expressions espanyolistes om 'Arriba España'. 'Demane un full de reclamacions però em diuen que no en tenen i que el director ja està al cas de tot i que no vol que entre. Aleshores intenten tallar-me al polsera però jo me la lleve abans que ho fagen, referint que d'eixe festival me'n vaig jo, que no cal que em tiren'.
Un altre grup de noies que era allà en aquell moment li diuen a la Laura que cedeixi, que parli en espanyol i que se n'oblidi, que l'entrada ja era prou cara. 'Els vaig dir que no podia, que preferia tirar la polsera abans de deixar-me humiliar d'aquesta manera'.
Els amics a de la Laura, alguns dels quals castellanoparlants, la van defensar infructusoament i van acabar anant-se'n amb ella.

Fins aquí el primer capítol d’aquesta vexant història...

Aquesta és una de les APM d’aquesta setmana. Ara bé, sabeu on és Borriana?

Jo tampoc no ho sabia, fins que he mirat el mapa!

Com que varem quedar que intentaríem explicar on és cada lloc que vagi sortint en els apunts i no sigui de la Catalunya estricta, avui direm quatre mots sobre Borriana. Borriana és la capital de la comarca de la Plana Baixa a la meitat nord del País Valencià. Té 36.000 habitants. La comarca limita al nord amb la Plana Alta amb 180.000 habitants, que té Castelló com a capital, amb la comarca de l’Alcalaten, de 17.000 habitants amb capital a l’Alcorà, amb l’Alt Millars amb 4.000 habitants, l’Alt Palància de 25.000 habitants, amb capital a Sogorb i el Camp de Morvedre de 90.000 habitants i capital Sagunt.

 

A continuació els enllaços al dia d’avui. Neonazis, etc:







 
Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada