Hem explicat més d’un cop que els diversos països
d’Europa estan lligats per diversos tractats que el Col·lectiu Wilson va
explicitar en un gràfic molt entenedor, que reproduïm, on explica que almenys
hi ha 7 organitzacions dins del Consell d’Europa: la Unió Europea, l’Eurozona, l’Associació Europea de Lliure Comerç, l’Àrea
Econòmica Europea, l’Espai Schengen, la Unió Duanera i l’Acord per encunyar
moneda. Cada país s’ha ubicat en una o més d’una d’aquestes organitzacions.
Aquestes diferents opcions s’han anat fent a mida que cada estat o grup d’estats
volia la seva adhesió en unes condicions determinades i no d’altres (per
exemple la Gran Bretanya està dintre de la Unió Europea però fora de l’Eurozona,
etc). Aquestes solucions variades s’expliquen perquè el Consell d’Europa
intenta que tothom hi sigui a dintre, si cal en condicions diferents. I com ara
veurem encara hi pot haver serrells.
Avui hi ha hagut un petit rebombori a la
premsa ja que un
institut alemany de política internacional que emet informes sobre
la situació internacional, de nom Stiftung
Wissenschaft und Politik, ha creat un informe “Catalunya, camí cap a la independència”
(en alemany) que comentem tot seguit, extret de diversos diaris:
1.
Al directe.cat:
25 d'agost de 2013
La Catalunya Estat haurà de negociar l’adhesió política. Merkel ja té
un informe sobre el cas català elaborat per l’institut alemany de política
exterior.
El document porta per nom “Catalunya, camí
cap a la independència” i ha estat elaborat per
Stiftung Wissenschaft und Politik, un institut alemany de
política internacional que emet informes sobre la situació internacional. L’estudi
parteix del moment en que el President Mas envia la carta al govern Rajoy
demanant una negociació per la celebració d’un referèndum d’autodeterminació.
En aquest informe es reconeix que Madrid ha tancat la porta a qualsevol millora
del finançament i d’augmentar les competències de Catalunya i considera que
aquesta negativa constant de Madrid cap a les peticions de Catalunya farà
augmentar els partidaris de la independència de Catalunya. També conclou
que la secessió
d’una part d’Espanya no la deixa fora de la UE, s’hi mantindrà des del primer
moment i des de dins negociarà l’adhesió formal.
Alemanya ho té clar, una
Catalunya independent seguirà dins la UE
El document pot semblar poc important, però és una patacada per la diplomàcia espanyola en uns moments en que la seva política internacional és llastimosa. Les recomanacions d’aquest informe diuen que la UE ha de seguir els principis internacionals dominants de la integritat territorial dels estats membres, però cal estar preparats pel cas d’una ruptura política. En aquest cas el territori independitzat seguirà depenent del dret europeu i per tant seguirà dins la UE i caldrà negociar la presencia política en els òrgans europeus.
Espanya serà la primera en demanar l’adhesió política de Catalunya, perquè és l’única manera que té per tal que Catalunya pugui assumir part del deute espanyol
No solament diu això el document sinó que afirma que seran les empreses espanyoles les primeres que exigiran un acord ràpid amb Catalunya, ja que bona part dels productes fabricats a Espanya passen per Catalunya per anar als mercats europeus.
Europa i menys Alemanya no voldrà perdre un contribuent net com és Catalunya en una UE que ja té masses països que reben ajudes.
El document pot semblar poc important, però és una patacada per la diplomàcia espanyola en uns moments en que la seva política internacional és llastimosa. Les recomanacions d’aquest informe diuen que la UE ha de seguir els principis internacionals dominants de la integritat territorial dels estats membres, però cal estar preparats pel cas d’una ruptura política. En aquest cas el territori independitzat seguirà depenent del dret europeu i per tant seguirà dins la UE i caldrà negociar la presencia política en els òrgans europeus.
Espanya serà la primera en demanar l’adhesió política de Catalunya, perquè és l’única manera que té per tal que Catalunya pugui assumir part del deute espanyol
No solament diu això el document sinó que afirma que seran les empreses espanyoles les primeres que exigiran un acord ràpid amb Catalunya, ja que bona part dels productes fabricats a Espanya passen per Catalunya per anar als mercats europeus.
Europa i menys Alemanya no voldrà perdre un contribuent net com és Catalunya en una UE que ja té masses països que reben ajudes.
Mentre Espanya li nega tot a Catalunya, a la UE ja decideixen davant el cas d’una Catalunya independent.
El document és concloent, o Espanya fa una oferta molt clara d’un millor finançament i d’un encaix federal de Catalunya, o el procés és considera irreversible, i una majoria amplia de catalans s’inclinaran definitivament per la independencia.
2.
A l’Avui:
Un estudi alemany idea un estatus
transitori per a Catalunya a la UE
26/08/13 02:00 - barcelona - Redacció
Un informe del politòleg alemany Kai-Olaf Lang que publica la revista de l'Institut Alemany de
Política Internacional, fundació privada que assessora des de fa mig segle el
govern i el Parlament teutons sobre afers exteriors, defensa la fórmula que els catalans mantinguin
els drets de la ciutadania europea encara que una Catalunya independent no
formi part d'entrada de la UE. Així ho afirma Lang en el treball Catalunya
en el camí cap a la independència?, que ahir avançava Vilaweb, just el dia
que El Punt Avui
desvelava que el grup socialista tot just ha vetat un informe al Parlament Europeu
sobre les conseqüències jurídiques de la independència escocesa o catalana.
L'estudi alemany, que parteix de la carta de
Mas a Rajoy, constata la negativa fins ara de Madrid a totes les demandes
catalanes, i aconsella a Espanya que faci una oferta federal ferma a Catalunya
per aturar el clam sobiranista. Lang, però, no confia gaire que la faci, així
que vaticina un augment de la tensió i no descarta que el procés acabi amb una declaració
unilateral d'independència. Aposta, en aquest cas, per una solució
basada en la de Xipre. Allà, oficialment tota l'illa, inclosa al nord la part
turca, forma part de la UE i hi està en vigor l'acquis comunitari, el conjunt d'actes
de llei i decisions judicials que constitueixen el cos legal de la UE.
A la pràctica, però, Europa hi té suspesa l'aplicació fins que no es donin les
condicions adequades. La proposta de Lang per a un estat català és la
contrària: que
la Unió declari que l'acquis hi continua vigent mentre duri el procés de
readhesió, tot i que Catalunya estigui fora provisionalment de les institucions
europees.
3.
Al Vilaweb. Cinc
situacions en les quals Europa cedeix i s'adapta :
26 d'agost del 2013
El Vilaweb fa un estudi gairebé exhaustiu
explicant diverses
situacions on la UE s’ha anat adaptant als successius esdeveniments amb
que s’ha anat trobant com la creació de l’EFTA, com que els ciutadans de Grenlandia són europeus
encara que el país no ho sigui, com la UE davant de la negativa d’Espanya de
deixar seure els representants de Gibraltar a les mateixes cadires que els
senyors varen fer que Gibraltar fos considerat 'territori europeu representat per un altre estat membre',
en aquest cas la Gran Bretanya, i encara el més curiós els estats opt-out, o quan això no m'agrada que es resumeix en “Les lleis europees
són vàlides arreu del territori de la Unió. Però no tant. Existeix la figura de
l'opt-out, segons la qual
un estat pot
anunciar al conjunt de la Unió que queda fora d'algunes regles particulars o
d'una part de l'acquis comunitari.
Aquests cinc casos demostren que la Unió Europea adopta una
actitud flexible davant un conflicte quan és rellevant.
Cosa que podria fer, per tant, amb Catalunya si la independència es
proclama de manera unilateral.
Vegeu l’article complet a:
Cinc situacions en les quals Europa cedeix i
s'adapta
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada