dilluns, 26 d’agost del 2013

26/08/13. Els ciutadans d’una Catalunya independent seguirem a la UE. Un estudi alemany idea un estatus transitori per a Catalunya a la UE. Cinc situacions en les quals Europa cedeix i s'adapta

Benvolguts,

Hem explicat més d’un cop que els diversos països d’Europa estan lligats per diversos tractats que el Col·lectiu Wilson va explicitar en un gràfic molt entenedor, que reproduïm, on explica que almenys hi ha 7 organitzacions dins del Consell d’Europa: la Unió Europea, l’Eurozona, l’Associació Europea de Lliure Comerç, l’Àrea Econòmica Europea, l’Espai Schengen, la Unió Duanera i l’Acord per encunyar moneda. Cada país s’ha ubicat en una o més d’una d’aquestes organitzacions. Aquestes diferents opcions s’han anat fent a mida que cada estat o grup d’estats volia la seva adhesió en unes condicions determinades i no d’altres (per exemple la Gran Bretanya està dintre de la Unió Europea però fora de l’Eurozona, etc). Aquestes solucions variades s’expliquen perquè el Consell d’Europa intenta que tothom hi sigui a dintre, si cal en condicions diferents. I com ara veurem encara hi pot haver serrells.



Avui hi ha hagut un petit rebombori a la premsa ja que un institut alemany de política internacional que emet informes sobre la situació internacional, de nom Stiftung Wissenschaft und Politik, ha creat un informe  “Catalunya, camí cap a la independència” (en alemany) que comentem tot seguit, extret de diversos diaris:

1.    Al directe.cat:

25 d'agost de 2013


La Catalunya Estat haurà de negociar l’adhesió política. Merkel ja té un informe sobre el cas català elaborat per l’institut alemany de política exterior.

El document porta per nom “Catalunya, camí cap a la independència” i ha estat elaborat per Stiftung Wissenschaft und Politik, un institut alemany de política internacional que emet informes sobre la situació internacional. L’estudi parteix del moment en que el President Mas envia la carta al govern Rajoy demanant una negociació per la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. En aquest informe es reconeix que Madrid ha tancat la porta a qualsevol millora del finançament i d’augmentar les competències de Catalunya i considera que aquesta negativa constant de Madrid cap a les peticions de Catalunya farà augmentar els partidaris de la independència de Catalunya. També conclou que la secessió d’una part d’Espanya no la deixa fora de la UE, s’hi mantindrà des del primer moment i des de dins negociarà l’adhesió formal.

Alemanya ho té clar, una Catalunya independent seguirà dins la UE
El document pot semblar poc important, però és una patacada per la diplomàcia espanyola en uns moments en que la seva política internacional és llastimosa. Les recomanacions d’aquest informe  diuen que la UE ha de seguir els principis internacionals dominants de la integritat territorial dels estats membres, però cal estar preparats pel cas d’una ruptura política. En aquest cas el territori independitzat seguirà depenent del dret europeu i per tant seguirà dins la UE i caldrà negociar la presencia política en els òrgans europeus.
Espanya serà la primera en demanar l’adhesió política de Catalunya,  perquè és l’única manera que té per tal que Catalunya pugui assumir part del deute espanyol

No solament diu això el document sinó que afirma que seran les empreses espanyoles les primeres que exigiran un acord ràpid amb Catalunya, ja que bona part dels productes fabricats a Espanya passen per Catalunya per anar als mercats europeus.
Europa i menys Alemanya no voldrà perdre un contribuent net com és Catalunya en una UE que ja té masses països que reben ajudes.

Mentre Espanya li nega tot a Catalunya, a la UE ja decideixen davant el cas d’una Catalunya independent.

El document és concloent, o Espanya fa una oferta molt clara d’un millor finançament i d’un encaix federal de Catalunya, o el procés és considera irreversible, i una majoria amplia de catalans s’inclinaran definitivament per la independencia.

 
2.    A l’Avui:

Un estudi alemany idea un estatus transitori per a Catalunya a la UE

26/08/13 02:00 - barcelona - Redacció email protegit

Un informe del politòleg alemany Kai-Olaf Lang que publica la revista de l'Institut Alemany de Política Internacional, fundació privada que assessora des de fa mig segle el govern i el Parlament teutons sobre afers exteriors, defensa la fórmula que els catalans mantinguin els drets de la ciutadania europea encara que una Catalunya independent no formi part d'entrada de la UE. Així ho afirma Lang en el treball Catalunya en el camí cap a la independència?, que ahir avançava Vilaweb, just el dia que El Punt Avui desvelava que el grup socialista tot just ha vetat un informe al Parlament Europeu sobre les conseqüències jurídiques de la independència escocesa o catalana.

L'estudi alemany, que parteix de la carta de Mas a Rajoy, constata la negativa fins ara de Madrid a totes les demandes catalanes, i aconsella a Espanya que faci una oferta federal ferma a Catalunya per aturar el clam sobiranista. Lang, però, no confia gaire que la faci, així que vaticina un augment de la tensió i no descarta que el procés acabi amb una declaració unilateral d'independència. Aposta, en aquest cas, per una solució basada en la de Xipre. Allà, oficialment tota l'illa, inclosa al nord la part turca, forma part de la UE i hi està en vigor l'acquis comunitari, el conjunt d'actes de llei i decisions judicials que constitueixen el cos legal de la UE. A la pràctica, però, Europa hi té suspesa l'aplicació fins que no es donin les condicions adequades. La proposta de Lang per a un estat català és la contrària: que la Unió declari que l'acquis hi continua vigent mentre duri el procés de readhesió, tot i que Catalunya estigui fora provisionalment de les institucions europees. 


26 d'agost del 2013

El Vilaweb fa un estudi gairebé exhaustiu explicant diverses situacions on la UE s’ha anat adaptant als successius esdeveniments amb que s’ha anat trobant com la creació de l’EFTA, com que els ciutadans de Grenlandia són europeus encara que el país no ho sigui, com la UE davant de la negativa d’Espanya de deixar seure els representants de Gibraltar a les mateixes cadires que els senyors varen fer que Gibraltar fos considerat 'territori europeu representat per un altre estat membre', en aquest cas la Gran Bretanya, i encara el més curiós  els estats opt-out, o quan això no m'agrada que es resumeix en “Les lleis europees són vàlides arreu del territori de la Unió. Però no tant. Existeix la figura de l'opt-out, segons la qual un estat pot anunciar al conjunt de la Unió que queda fora d'algunes regles particulars o d'una part de l'acquis comunitari. 

Aquests cinc casos demostren que la Unió Europea adopta una actitud flexible davant un conflicte quan és rellevant. Cosa que podria fer, per tant, amb Catalunya si la independència es proclama de manera unilateral.

Vegeu l’article complet a:
Cinc situacions en les quals Europa cedeix i s'adapta
 
Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada