L’article es podria anomenar Però no.
En Xevi Xirgo sap explicar en tot de casos encadenats com tots els múltiples envits
engegats pel Gobierno espanyol: intent de desprestigi del president Mas amb
calúmnies i inicis de processos judicials, menystenir el “problema catalán”, tot
l'argumentari de la por, mobilitzar l’empresariat “afecto”, i finalment topar
amb Europa que segons la senyora Reding demana diàleg, just el contrari del que
el Mariano vol establir. I a
parer meu és una evidència del que s’anirà esdevenint, acceleradament. En resum: Però no!
I el corol·lari
és que el “problema catalán”:
Se'ls escapa de
les mans
01/03/14 02:00 - Xevi Xirgo
“La situació, certament, és insostenible.
Però la seva; no la nostra”
S'havien fet la pel·lícula que seria una febrada, que
desprestigiant el president Mas i els seus amb quatre calúmnies periodístiques i quatre expedients judicials això s'enllestiria ràpidament. Però no.
En un moment determinat fins i tot ho van veure tan clar, que ho guanyarien,
que es van permetre el luxe de menystenir el cas (el “problema catalán”, que en diuen
ells) i van caure en la temptació d'aprofitar-lo per treure'n rendiment
electoral. Però
no. No ha durat ni quatre dies. Es van pensar que traurien tota
l'artilleria verbal, tot l'argumentari de la por; que traurien la pols de tots
els gerros xinesos i dels polítics “gran reserva” i que això ens faria ballar
tant el cap que serien quatre dies i problema resolt. Però no. Es pensaven que sortiria
tot l'empresariat, des del primer fins a l'últim, del més gran al més petit, i
que tots sortirien a reclamar diàleg amb la marca Espanya. Però no. Resulta que els empresaris
aquests sempre són els mateixos; són els que es van trobant de sopar en sopar i de Conde en conde
i que es van explicant entre ells sempre el mateix. Es van pensar
que activat tot això se'ns haurien acabat les ganes de sortir al carrer. Però no.
I ara, a més, es troben que els falla l'estratègia europea, que és la que
tenien com a última opció. Bé, penúltima, perquè de l'última prefereixo no
parlar-ne. Es pensaven que tothom ens diria que això nostre és una bajanada i
que ens arronsaríem, demanaríem perdó i s'hauria acabat. Però no. Ara resulta que a Europa demanen diàleg,
i que la pressió diplomàtica de l'Estat no els ha servit de res, més enllà de
sentir-se a dir que aquest és un problema domèstic. I ara a fora se'ls riuen d'aquest immobilisme
constitucional i Margallo es posa nerviós i els diu que Europa es trencarà si
aquí votem. I veuen com Europa ens mira, com la premsa internacional
se'n fa ressò i com el procés avança. I ara resulta que la situació insostenible no és la nostra
(com ens volen fer creure) sinó la seva. Creguin-me.
Estan nerviosos. Se'ls
escapa de les mans.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada