dissabte, 15 de març del 2014

15/03/14. Editorial. L'autèntic motor de la reforma. Objectiu Laminar els impostos autonòmics. Es tracta de recuperar tots els impostos cedits a les autonomies o bé eliminar els que aquestes hagin creat, amb l'excusa de la coordinació i la unitat del mercat.


Benvolguts,

Us incloc 3 articles del Temps/Avui que expliquen les noves parides que ha deixat anar el Ministeri d’Hisenda i la seva colla d’”experts”!

1. EDITORIAL. L'autèntic motor de la reforma

15/03/14 02:00 -

La reforma fiscal que presentarà el govern espanyol després de les eleccions europees té dues dimensions: la de la recaptació impositiva, que serà de curt recorregut, i la d'abast polític, que n'és l'autèntic motor. La reforma fiscal promet millorar el tracte a les famílies en l'IRPF, un impost (indirecte) progressiu i que depèn de la renda. Però llavors haurà d'elevar la recaptació per l'IVA, un impost igualitari i gens progressiu: tothom ha de pagar igual, sigui quina sigui la seva renda.

És a dir, que al final la suma serà zero –perquè es recaptarà el mateix–, però serà menys equitativa. El resultat ha de ser zero perquè l'Estat espanyol, amb un dèficit públic brutal, no es pot permetre el luxe de recaptar menys. Ni ho pot fer ni la Comissió Europea li ho permetria. És a dir, que el govern espanyol no té cap sobirania fiscal, i això explica la seva política dels últims anys. Com que s'ha cedit sobirania a Europa, es tracta de recuperar la que es va atribuir a les autonomies.

Per tant, la reforma fiscal, que apareix embolicada amb 125 recomanacions, de les quals el govern espanyol només aprofitarà aquelles que li permetin construir els lemes electorals més sonors, no busca una redistribució de la renda més justa i equitativa com la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, va explicar a qui se la volgués escoltar, sinó una recentralització abusiva. Es tracta de recuperar tots els impostos cedits a les autonomies o bé eliminar els que aquestes hagin creat, amb l'excusa de la coordinació i la unitat del mercat. Com que els tributs propis són una font important de finançament per a les autonomies, l'objectiu final és ben clar: que tothom passi a dependre de Madrid, capital d'Espanya.

2. Caramel fiscal enverinat

TRUC. La rebaixa en l'IRPF ideada pels experts de Montoro és engolida per l'alça de l'IVA en productes bàsics del 10% al 21%

FRE. El tipus màxim de la renda no passaria del 50%

ÚNIC: La pime pagaria el 20%, igual que el gegant de l'Íbex

15/03/14 02:00 - madrid - David Portabella email protegit

Manuel Lagares. President de la comissió d'experts fiscals de Montoro

 
El govern espanyol viu en la segona quinzena de març sense haver desvelat encara quina és la xifra del dèficit al tancament del 2013, però, gràcies a una comissió d'experts elegits per Cristóbal Montoro i que presideix el veterà catedràtic Manuel Lagares, ha desviat l'atenció al seu anhel d'una rebaixa dels impostos que ningú no percebrà fins al 2015. La rebaixa fiscal de futur, no obstant això, és l'embolcall d'un caramel enverinat: els experts de Montoro no oculten que els 270 canvis tributaris que recullen en el document de recomanacions de 444 pàgines no són pròpiament rebaixes, sinó una redistribució de la càrrega fiscal. Perquè, si bé proposen rebaixar l'IRPF, simplificar els seus trams de set a quatre i que el tipus màxim no passi del 50% –a Catalunya és del 56%–, l'alleujament fiscal es veu engolit per l'alça de l'IVA en la majoria dels productes bàsics com ara l'aigua del 10% al 21% i dels impostos especials.

En una extensíssima exposició de dues hores i mitja, Lagares –autor o inspirador de trenta anys de fiscalitat espanyola– va desgranar les 125 idees del comitè que suposarien 270 modificacions fiscals. En l'IVA, el catedràtic fins i tot abona l'eufemisme de La Moncloa adduint que “no és una pujada, sinó una reorganització dels gravàmens”. A l'hora de la veritat, però, no hi ha ni un sol producte que baixi de categoria, sinó que la majoria dels que tributen al reduït 10% saltarien al 21%, mai a la inversa. Així que, si bé els medicaments, el pa i altres productes de primera necessitat resten al superreduït del 4%, béns i serveis excepte els del turisme, el transport i l'habitatge escalarien del 10% al 21%, com fan també els aliments elaborats. Un càstig a la imposició indirecta que és regressiu, perquè el pes de l'IVA en el cistell de la compra castiga més qui menys renda té. L'alça de l'IVA suposaria de 5.000 a 6.000 milions de recaptació addicional. Combinat amb la rebaixa de cotitzacions socials, el lot fiscal que els experts presenten com a “neutre” impulsaria l'economia un 0,5% del PIB, segons ells. El repte de l'Estat per al bienni 2014-2016 és reduir el dèficit –per tant, elevar ingressos– en 30.000 milions, del 6,7% fins al 4%, i d'aquí ve la bateria d'alces en alcohol i tabac i la fi de les exempcions i deduccions en IRPF i societats.

En l'apartat de l'IRPF, els experts es vanten de voler anar més lluny que Rajoy, que ja ha anunciat que vol eximir de pagar renda qui cobri menys de 12.000 euros. Com que la mesura vol afavorir el mileurista, el suggeriment és que s'apliqui a qui cobri fins a 14.000 euros, que és l'equivalent matemàtic de cobrar un salari de 1.000 euros en catorze pagues. “El mileurista no hauria de pagar impostos”, va dir.

IRPF en quatre trams

A la resta d'assalariats, els experts els aplicarien quatre trams d'IRPF i no set com ara. “Quan hi ha una tarifa de molts trams, un no sap en quin tram està ni si un petit canvi et fa pujar o et fa baixar, i aleshores pren dedicions econòmiques errònies. Val més que hi hagi quatre trams i que el govern digui quins”, va argumentar Lagares. Més rotund era en el tipus màxim: no ha de superar mai el 50% i hauria de ser del 45%. “El sector públic no pot participar en els meus ingressos més del que jo hi participo, això és confiscatori”, denuncia. El tipus mínim cauria del 24,75% al 20%.

En el ventall de rebaixes, els experts de Montoro capgiren la tributació del patrimoni per la via de suspendre el seu impost i transformar successions. “Patrimoni no funciona, el paguen pocs contribuents i estan enfadadíssims; la millor manera de taxar la riquesa és amb successions”, diu Lagares, posant-se al lloc del pagador. “No pots pertorbar innecessàriament la vida de la gent”, va afegir. Per això proposa “augmentar la tributació del gaudi, però no de les transmissions” dels pisos, de manera que l'habitatge s'imputi com a renda i que s'aboleixi la deducció per hipoteca de tothom, amb cinc o deu anys de trànsit. “Hi ha hipoteques a 30 anys i un impost no pot dependre de coses que vénen de 30 anys enrere”, sosté.

Discriminació a pimes

Un altre punt controvertit és crear un tipus únic a l'impost de societats –del 30% al 25% i més tard del 20%– tant si l'empresa és una pime com un gegant de l'Íbex. “No creiem en la distinció entre grans i petites, perquè és molt fàcil fragmentar-les, només cal anar a un notari i dividir la societat en dos”, sosté Lagares. Curiosament, en les denses 444 pàgines no hi ha espai per avaluar les Sicav, un vehicle pel qual tributen les grans fortunes al tipus ínfim de l'1%. “Les Sicav existeixen a tots els països i aquí no fem res diferent”, es va justificar Lagares per no dedicar ni un sol mot a l'instrument de les grans fortunes.

Les frases
 
L'IVA superreduït al 4% és intocable, ja que afecta productes bàsics; al 10%, hi deixaríem habitatge, turisme i transport

El patrimoni s'ha de pagar quan circula i no quan se'n gaudeix; l'impost el paguen ara pocs contribuents i estan enfadadíssims

S'ha d'acabar la història que empresari i empleat pactin un acomiadament improcedent perquè així no es paga IRPF

Les Sicav [tributen a l'1%] existeixen a tots els països i aquí no fem res diferent
 
Rajoy refusa la proposta de tributar l'habitatge com a renda

El govern no computarà com a renda l'habitatge habitual en propietat, fins ara exempt, segons va assegurar ahir la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría. En acabar la reunió del Consell de Ministres, la portaveu del govern popular va voler deixar clar que es tracta d'una proposta i de l'anàlisi dels experts i que, posteriorment, l'executiu elaborarà la reforma que estimi convenient, tenint en compte algunes de les recomanacions dels “savis”, però rebutjant-ne d'altres. “El govern no comparteix la imputació com a renda del primer habitatge, tot i que altres propostes sí que formen part d'alguns afers que ja ha avançat l'executiu”, va destacar Sáenz de Santamaría, que també va avançar que el president del comitè, Manuel Lagares, compareixerà a petició pròpia al Congrés per explicar la proposta.

Sáenz de Santamaría va explicar que el govern pretén ara obrir el debat als grups parlamentaris, que podran donar la seva opinió abans de l'elaboració de les lleis tributàries que modificaran el sistema fiscal. De fet, a més de la compareixença de Lagares, l'informe dels experts s'enviarà a les Corts. Per la portaveu del govern espanyol, ara comença la tasca del govern popular, que analitzarà “exhaustivament” els suggeriments i dedicarà els mesos de març, abril i maig a treballar en la seva pròpia proposta de reforma per enviar-la al Parlament al juny. Per Sáenz de Santamaría, “els experts han fet molt bé la seva feina”. 
David Portabella

3. La reforma ideal

15/03/14 02:00 - José Miguel Martínez-Carrasco Pignatelli Facebook TwitterGoogle +LinkedIn

El millor canvi seria aquell que fes que tots contribuïssin al sosteniment de les despeses públiques segons la capacitat

Quina seria la reforma ideal del sistema tributari és “la pregunta del milió”. A tal interrogant només es pot donar una resposta: aquella que assoleixi realment que tots (no gairebé tots) contribueixin al sosteniment de les despeses públiques conforme a la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema tributari just, inspirat en els principis d'igualtat i progressivitat, però que en cap cas arribi a tenir un abast confiscatori.

Interessa en gran manera assolir la implantació d'un sistema tributari just i, alhora, competitiu, amb una equitativa distribució de la riquesa, atenent a l'objectiu prioritari de la conjuntura econòmica actual: la creació d'ocupació, només assolible si s'assenten les bases que permetin un creixement econòmic equilibrat.

Però, fixat l'horitzó a arribar, el problema ara és de quina manera combinar aquests principis d'ordenació del sistema tributari perquè resulti un “còctel” bevible i saludable per a tots. Per a això és essencial:

·       en primer lloc, prevenir i castigar amb fermesa la corrupció política, sense el que els principis constitucionals en matèria tributària mai gaudiran d'efectivitat, de manera que l'evasió fiscal no pugui justificar-se (la lluita, doncs, contra el frau fiscal).

·       I, segon,

o   fomentar l'atracció de capital, amb transparència, però sense confiscació.

o   Incentivar la creació de riquesa augmentant la renda disponible per estalviar, invertir i consumir.

o   Fer efectiva la lliure circulació de capitals.

No és això un cant a un neoliberalisme fiscal igual de perillós. És el realisme que imposa la voluntat decidida d'arrencar d'una vegada de la situació de crisi econòmica perllongada, consolidant la millora econòmica, sense igualar la ciutadania en la misèria de la depressió, primer, i de la recessió, després.

Un estat de dret exigeix un alt nivell de seguretat jurídica. “Els impostos han de ser clars i justos”, deia Adam Smith. El maremàgnum normatiu canviant i inintel·ligible és una pesada rèmora per als contribuents, empresaris, professionals i treballadors. Cal evitar tal situació.

Cal reduir la imposició sobre la renda del treball i del capital mobiliari. S'estimularia així el consum i l'estalvi. A més de la peremptòria protecció fiscal dels plans de pensions privats, assegurant el futur incert de qui ara cotitza en un sistema públic de previsió social que fa aigües. És necessària una voluntat política decidida i valenta per incentivar fiscalment la natalitat, atès que no basta la immigració per suplir el baixíssim índex de natalitat que patim.

Cal disminuir els tipus de gravamen de l'impost sobre societats, rebaixant la càrrega fiscal de les entitats, assolint l'acceleració del creixement econòmic, atraient l'establiment en el nostre territori fiscal d'empreses de capital forà. És clau mantenir la deducció en investigació, desenvolupament i innovació en nom de la major competitivitat de les nostres empreses. Assolir que el cost tributari real per l'impost de societats sigui el mateix (proporcionalment, és clar) per a les grans empreses i també per a les pimes.

No s'ha d'asfixiar més el consumidor apujant altra vegada l'IVA. Sí que serien aconsellables noves pujades dels impostos especials (tabac i alcohols), en pro de garantir la salut dels ciutadans. Cal crear una fiscalitat mediambiental seriosa a nivell estatal que doni efectivitat al principi constitucional que ho protegeix.

La reforma del nostre sistema tributari ha d'acostar el tractament fiscal de tots els ciutadans, qualsevol que sigui el lloc on tinguin el seu domicili fiscal. Però això no pot resultar incompatible amb l'elemental respecte el principi constitucional d'autonomia financera de les comunitats autònomes i de les hisendes locals.

Alleujar el desproporcionat sistema sancionador, desmuntant la “presumpció de culpabilitat” del contribuent.

Finalment, el procediment revisor dels actes administratius tributaris ha d'agilitar-se: voluntarietat de la via economicoadministrativa (amb participació d'assessors fiscals i professors universitaris) i creació d'una sala del tributari en l'ordre judicial.

I tot l'anterior sense que el volum d'ingressos públics tributaris minvi gens ni mica. L'administració pública ha d'atendre el compliment de deures bàsics ineludibles: sanitat i ensenyament públic de qualitat; desenvolupament industrial; manteniment i millora de les infraestructures que possibilitin el creixement econòmic i seguretat ciutadana.

José Miguel Martínez-Carrasco Pignatelli és professor titular de la UAB en dret financer i tributari i advocat tributarista
 

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada