26/03/14. Vicent Partal. Una sentència inútil. Quan es proclame la independència de Catalunya, si no hi ha acord amb Espanya, seran els altres estats, els 206 que hi ha al món, que decidiran si Catalunya és un estat independent o no.

Benvolguts,

En Vicent Partal ens aclareix conceptes i ens demostra que la sentencia d'ahir és inútil!:

1.       El poble de Catalunya és “sobirà” des que el Parlament català va fer el 23 de gener de 2013 la “Declaració de Sobirania”

2.       Els diputats del Parlament van votar aquell dia un text que deia: 'El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.'

3.       'Sobirà' és un terme indiscutible, unívoc, gens ambigu en dret internacional. I és evident que si el Parlament no reconeix l'existència d'una sobirania superior a la pròpia no reconeixerà una sentència emanada d'una sobirania diferent, en aquest cas de l'espanyola.

4.       'Sobirania' i 'independència' no són pas sinònims. Nosaltres no hem aconseguit encara la independència perquè no l'hem proclamada i perquè, en conseqüència, ningú no ens la pot reconèixer encara. Però la declaració de sobirania és, precisament, la peça bàsica per a poder-la proclamar.

5.       Quan es proclame la independència de Catalunya, si no hi ha acord amb Espanya, seran els altres estats, els 206 que hi ha al món, que decidiran si Catalunya és un estat independent o no.

6.       I aquesta decisió la prendran tots després d'estudiar si el procés és legal, no pas d'acord amb la legalitat espanyola sinó amb la legalitat internacional.

 

Vicent Partal

25.03.2014

Una sentència inútil

La sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre la 'Declaració de Sobirania i pel Dret de Decidir del poble de Catalunya' és inútil. Simplement perquè la declaració aprovada pel parlament català ja no s'inclou dins la legalitat espanyola, no hi fa referència, sinó que anuncia un fet a la comunitat internacional. On el constitucional espanyol, senzillament, no té jurisdicció.

Ben sovint hi ha qui pregunta: 'I el parlament quan s'atrevirà a trencar amb Espanya?' És una pregunta que sempre em sorprèn i que sovint responc dient que ho va fer el 23 de gener de 2013. Precisament amb aquesta declaració.

'El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.'

I això canviava, de fet, tot allò que pogués passar a continuació.

Quan un país, una comunitat humana, es declara 'subjecte polític i jurídic sobirà' implícitament diu que no reconeix cap sobirania superior a la pròpia. 'Sobirà' és un terme indiscutible, unívoc, gens ambigu en dret internacional. I és evident que si el parlament no reconeix l'existència d'una sobirania superior a la pròpia no reconeixerà una sentència emanada d'una sobirania diferent, en aquest cas de l'espanyola.

I això, aquesta actuació, ha de restar al marge de si som ja independents o no. 'Sobirania' i 'independència' no són pas sinònims. Nosaltres no hem aconseguit encara la independència perquè no l'hem proclamada i perquè, en conseqüència, ningú no ens la pot reconèixer encara. Però la declaració de sobirania és, precisament, la peça bàsica per a poder-la proclamar.

Quan es proclame la independència de Catalunya, si no hi ha acord amb Espanya, seran els altres estats, els 206 que hi ha al món, que decidiran si Catalunya és un estat independent o no. Decidir si som independents no ho farà pas Espanya, que només serà un actor al costat de 205 més. I aquesta decisió la prendran tots després d'estudiar si el procés és legal, no pas d'acord amb la legalitat espanyola sinó amb la legalitat internacional. Punt en què la declaració de sobirania és indispensable: simplement ningú no pot ser independent si abans no es proclama sobirà.

Joan A. Forès

Reflexions