Benvolguts,
Els catalans de les
pedres en fan pans. En Partal,
de la desagradable
notícia de l’acord a Lleida entre l’Àngel Ros (creador del Lerrossisme) i
Ciudadanos per tal de manifestar-se
unionistes i equiparar el castellà al català a La Paeria, en treu una conclusió positiva...
Guaiteu també els comentaris dels subscriptors!
Uns tasts (en vermell les opinions negatives, en lila les positives...):
Fixeu-vos que en Partal és sempre positiu. Fixeu-vos que la
majoria de comentaristes són positius i encoratjadors!
·
Als catalans ens
perd l'estètica i sobretot una inexplicable vocació fratricida que ens mou a
massacrar primer els companys que no són de la nostra capelleta que al
veritable enemic...
·
Ara hem d'anar
al consens i no s'hi val a donar excuses de mal pagador per no anar-hi...
·
Molt simple però
molt contundent, si els antiindependentistes es posen d’acord malgrat les seves
diferencies ideològiques, perquè els independentistes no ens posem d’acord
malgrat les diferencies ideològiques...
·
El procés ens ho
està mostrant a cada pas que la lluita ideològica és entre Espanya presó de pobles
(els unionistes) o la llibertat de ser com a nació (els independentistes)...
·
Al capdavall, el
PSOE sempre (al menys fins on jo sé) ha tingut una important component
anticatalana, antivalenciana i anti tot allò que no siga "netament espanyol"...
·
Polítics
sobiranistes: sapigueu que no és que no us vulguem en la llista per a la
independència, sinó que us hi volem units! Deixeu-vos de punyetes!
·
El que fa la base
ideològica dels membres de Ciutadans: Eliminar qualsevol vestigi de catalanisme:
bandera i llengua...
·
Però el pitjor
de tot és que davant aquest espectacle no dubtem en barallar-nos entre
nosaltres els independentistes i separar-nos per qualsevol motiu, mentre ells
ho tenen molt fàcil pactar i unir-se contra nosaltres.
·
Mai perdonaré a
partits o entitats que amb la seva falta de cintura caiguem per sempre més en
el " llimb dels justos " que es on anirem si perdem...
·
L'acord de l'Àngel
Ros amb Ciutadans no serà l'únic que veurem...
·
Aviat veurem com
tots els Unionistes espanyols també formaran una llista única per intentar
frenar als catalanistes independentistes. Ells
saben positivament que l'independentisme te la majoria, i faran tot el
que puguin per intentar superar aquesta majoria.
·
El que s'ha
d'aconseguir és que les persones votin l'opció que els dicta el cor, sense por,
i que votin en clau de país i per uns interessos comuns.
Vicent Partal
10.07.2015
Lleida és un gran exemple
Fa sis dies que Miquel Iceta va rebutjar la idea d'un
front espanyolista a les eleccions del 27-S, perquè --va
dir-- ell
propugnava un acord de les 'forces progressistes', entre les quals es negava a
incloure Ciutadans. Va ser a la
Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya.
En canvi, ahir Àngel Ros va anunciar un 'acord de govern' a la Paeria de Lleida entre Ciutadans i PSC. Si he posat cometes
a 'acord de govern' és perquè sembla més una 'rendició de govern', una submissió del
PSC a Ciutadans, malgrat el resultat electoral, que no pas res més.
I quina és la clau d'aquest acord?
Combatre l'independentisme i
fins i tot el catalanisme del qual Ros es reclamava hereu i, en alguna ocasió,
paladí i tot.
El text de l'acord té nou punts inconcrets sobre
qüestions econòmiques i socials --que pràcticament no diuen res-- i quatre de ben
concrets i clars sobre la 'lleialtat institucional', que són les mesures contra
el catalanisme, inclosa una revisió més que sorprenent del reglament lingüístic
municipal.
L'acord, insòlit a
Catalunya, ha mogut una enorme polèmica. Però realment ens n'hauríem d'estranyar? De Ros,
difícilment pot estranyar-ne res. Ara, la qüestió no és pas aquesta. La pregunta és
si ens hauria de sorprendre que PSC i Ciutadans siguen
capaços de superar enormes diferències ideològiques per sumar, basant-se en el
factor nacionalista (espanyol), davant l'evidència que vivim un moment clau de la
nostra història.
És clar que si ens
preguntem això la resposta a la pregunta serà una altra pregunta més difícil de
respondre: com és que ells són capaços de fer-ho tan planer mentre nosaltres
posem tants entrebancs a allò que és obvi?
Vicent Partal
L'opinió dels subscriptors:
Oriol Magrinyà
És la diferència entre
tenir sentit d'Estat o tenir sentit de la gesticulació. Tants segles de
sotmetiment passen factura, i aquí als que demostren el més mínim sentit
d'estat els crucifiquem des de les pròpies files. Esperem que aquesta maniobra
de Ros faci obrir els ulls a uns quants i ens faci reaccionar: ells tenen molt
clares les seves prioritats. I nosaltres?
Maria Benítez
Lleida és un gran exemple de com ens
tornaran a passar la ma per la cara.
Als catalans ens perd l'estètica, el que diran si m'ajunto amb aquell, el amb tu no jugo, i sobretot una inexplicable vocació fratricida que ens mou a massacrar primer els companys que no són de la nostra capelleta que el veritable enemic.
Tot plegat força patètic.
Als catalans ens perd l'estètica, el que diran si m'ajunto amb aquell, el amb tu no jugo, i sobretot una inexplicable vocació fratricida que ens mou a massacrar primer els companys que no són de la nostra capelleta que el veritable enemic.
Tot plegat força patètic.
Joan Rubiralta
El que ha passat a Lleida és un pas més del
PSC cap a la seva desaparició, cap al seu suïcidi polític. Recordem que quan va sortir la gent a
protestar a Lleida perquè no era de l'AMI, Ros va dir que, tot i l'acord del
ple en contra, ja s'ho repensaria. Ara és evident que ja s'ho ha repensat i ha preferit
conservar la poltrona que conservar la dignitat personal i nacional.
A aquests personatges, la història els jutjarà i esperem que els lleidatans
també.
També hem d'entendre que no és el mateix establir un acord amb un partit que assentar les bases per estructurar una llista guanyadora el 27S. Espero que hi hagi acord, encara que es faci esperar una mica. I també espero als de la CUP que es comencin a posar les piles i es deixin de dilacions totalment innecessàries. Ara hem d'anar al consens i no s'hi val a donar excuses de mal pagador per no anar-hi. Després que no es queixin dient que no se'ls han tingut en compte. Si anem deixant passar els dies, quan farem la campanya clara i contundent a favor de la independència per tots els mitjans i a tot arreu?
També hem d'entendre que no és el mateix establir un acord amb un partit que assentar les bases per estructurar una llista guanyadora el 27S. Espero que hi hagi acord, encara que es faci esperar una mica. I també espero als de la CUP que es comencin a posar les piles i es deixin de dilacions totalment innecessàries. Ara hem d'anar al consens i no s'hi val a donar excuses de mal pagador per no anar-hi. Després que no es queixin dient que no se'ls han tingut en compte. Si anem deixant passar els dies, quan farem la campanya clara i contundent a favor de la independència per tots els mitjans i a tot arreu?
Joan Ortí
Molt simple però molt contundent, si els
antiindependentistes es posen d’acord malgrat les seves diferencies
ideològiques, perquè els independentistes no ens posem d’acord malgrat les
diferencies ideològiques.
Immensa lliçó Vicent
amb la editorial d’avui.
Pep Agulló
El llenguatge ens
limita i ens fa pensar que "dretes i esquerres”, conceptes més que
obsolets i confusos, és el que determina la ideologia. No, el procés ens ho està mostrant a cada pas
que la lluita ideològica és entre Espanya presó de pobles (els unionistes) o la
llibertat de ser com a nació (els independentistes). Ja ho diu en
Vicent: "I quina és la clau d’aquest acord? Combatre l’independentisme i fins i tot el
catalanisme…” Els uns van a arrabassar (és fàcil posar-se d’acord), el que nosaltres
volem construir, que és el més difícil. No li busquem intel·ligència
política en aquestes aliances, com les d’ICV-EUA, Podemos, PC,...és una reunió de
llops.
Josep i Antònia
Viñas-Ciurana
No ens sorprèn gens
l'acord d'Àngel Ros amb Ciutadans. Encara que ens indigna veure fins a quin
nivell de decrepitud
moral pot arribar un polític. El PCS fa anys que
va deixar de ser un partit d'esquerres i catalanista com sempre ens volien fer
creure que eren. Molts ho havien
denunciat però no hi havia manera de provar que no eren els guardians i
defensors de tot el que és ètic i bo en política. La situació actual a Catalunya ha desemmascarat
a tothom i veiem el que aquest partit -que es deia progressista- ha estat des
de fa temps: reaccionari fins a la medul·la i espanyolista convençut.
Geoffroy Lourdou
Sembla que aquest
acord de la vergonya de l'Àngel Ros, arriba a punt, el dia abans de la reunió
dels partits i entitats civils independentistes. Ensenya clarament la transcendència del
moment, el que s'hi juga i esperi que tots els participants se'n recordaran
quan hauran d'estendre la mà, per aparcar els personalisme i tacticisme de
curta volada. És l'hora de la generositat i del compromís.
Josep Usó
Pot ser de primer sí
que sorprenga una mica, però pensant-ho un poc, és el que havien de fer. Al capdavall, el
PSOE sempre (al menys fins on jo sé) ha tingut una important component
anticatalana, antivalenciana i anti tot allò que no siga "netament espanyol". Que tampoc sé què és, exactament. De fet, ja fa molts
i molts anys que va perdre dos de les seves sigles. Ara només li resta Partido Español.
De l'obrero
y del socialista, ni se'n recorden. Però ja s'ho veuran, que el camí
fa pujada.
Antoni Carol
Jo em pregunto si no
és pas que el Sr. Àngel Ros s’hagi begut l’enteniment. He escoltat a les notícies del vespre les
declaracions de la líder de Ciudadanos allí a la Paeria: un insult a la nació!,
tot proclamant que espera traslladar d’aquí uns mesos al Parlament aquest nou
model d’ús de l’espanyol. Gràcies, Àngel, gràcies!
I, efectivament, espero que els nostres
líders sobiranistes no tardin en pactar el que calgui per a poder procedir el
més aviat possible a la “des-connexió”.
Polítics sobiranistes: sapigueu que no
és que no us vulguem en la llista per a la independència, sinó que us hi volem
units! Deixeu-vos de punyetes!
Ramon Perera
Goso proposar una resposta a la pregunta
que clou l'editorial. És
una resposta que no em fa goig, ja que no la veig com una explicació
democràtica. L'estat
espanyol té el poder i aquest poder té la força suficient per doblegar les
voluntats, si alguna es resisteix, quan es toca sometent i encarar-les totes en
la mateixa direcció. Al Principat
fa més de 300
anys que no existeix poder d'estat i les voluntats són totes iguals a les
altres. Quan
siguem independents el problema el tindrem quan vulguem que el poder de l'estat
sigui realment democràtic.
Carme Escudero
No ens hem
d'estranyar, sempre ha estat un militant pro-espanyol, i no l'importa baixar-se
els pantalons davant la candidata de C's, que semblava la propietària del
castell i que no ha tingut cap mirament a demanar el que fa la base ideològica
dels membres de Ciutadans: - eliminar qualsevol vestigi de catalanisme: bandera i llengua.
Però el pitjor de tot és que davant aquest
espectacle no dubtem en barallar-nos entre nosaltres els independentistes i
separar-nos per qualsevol motiu, mentre ells ho tenen molt fàcil pactar i
unir-se contra nosaltres.
Mai perdonaré a partits o entitats que amb
la seva falta de cintura caiguem per sempre més en el " llimb dels justos
" que es on anirem si perdem
Josep Ramon Alonso
L'acord de l'Àngel Ros amb Ciutadans no
serà l'únic que veurem.
Aviat veurem com tots els Unionistes espanyols també formaran una llista única per intentar frenar als catalanistes independentistes. Ells saben positivament que l'independentisme te la majoria, i faran tot el que puguin per intentar superar aquesta majoria.
Aviat veurem com tots els Unionistes espanyols també formaran una llista única per intentar frenar als catalanistes independentistes. Ells saben positivament que l'independentisme te la majoria, i faran tot el que puguin per intentar superar aquesta majoria.
El que s'ha d'aconseguir és que les
persones votin l'opció que els dicta el cor, sense por, i que votin en clau de
país i per uns interessos comuns.
Catalunya som tots els
catalans i si no aconseguim la independència estem condemnats a ser socis
solidaris forçosos, (federalistes o no) i serem espoliats pels segles
dels segles. Espanya
mai donarà a Catalunya un tracte de igual, per que necessiten els nostres
diners per no fer bancarrota com Grècia. De fet és el futur que
ens espera si ens quedem a Espanya, la prova és que abans de
construir el corredor del mediterrani volen acabar de construir la xarxa
AVE d'Espanya. Xarxa totalment deficitària, insostenible
econòmicament, que juntament amb la despesa militar i casa real ens esta
portant a un endeutament que no podrem pagar mai mes.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada