Benvolguts,
En Vicent Partal aprofita sempre que pot per girar el mitjó del revés i el que semblava una muntanya en contra, es converteix en un turonet
o encara en una suau baixada...
Vicent Partal
20.07.2015
Ciutadans contra el(s)
valencià(ns)
Ciutadans ha anunciat
que presentaria mocions contra la nostra llengua a tots els ajuntaments del
País Valencià on és present. No té pas representació a gaires ajuntaments,
això és cert, i per tant tot plegat tindrà una incidència més aviat limitada. Però que hagen pres
aquesta decisió indica moltes coses i, contra allò que hom podria pensar, crec
que indica coses molt interessants.
La decisió fa riure d'entrada, certament. Més que indignació
causa estupefacció. Pensar, com afirma Ciutadans, que el català al País Valencià
és promogut artificialment fins al punt que ja ofega l'espanyol és viure en la
cara oculta de la lluna tancat dins una caixa impenetrable i insonoritzada. Ningú que conega la realitat valenciana no pot
subscriure una idea semblant. Fa més de vint anys que tenim governs del PP que, precisament, han maldat per
anorrear salvatgement el valencià i només la resistència de la gent ha
aconseguit salvar la situació. Ep!, salvar-la i prou. És cert que hi ha grans esperances en l'efecte social
positiu del canvi de govern, però tot just si s'ha començat a treballar. La
realitat i això que veu Carolina Punset
no tenen res a veure, una apreciació que fa dubtar fins i tot sobre la seua
capacitat analítica. Siga com siga, Ciutadans ha anunciat que plantaria batalla
contra el valencià, així com sona. I això té un punt interessant.
Té el punt interessant que ja no cal disfressar res i que
situa la batalla on és. Durant
dècades, en la transició, l'invent del blaverisme va funcionar de manera eficaç derivant el
conflicte real entre el País Valencià i Espanya cap a un d'inventat entre el
País Valencià i el Principat. Les
causes, els perquès i els coms ja s'han analitzat a bastament i no cal
repassar-los. El fet, però, és que ara que comença la segona transició la situació apareix diametralment oposada. I això
juga a favor nostre.
Ara el blaverisme ja no ven. No ven perquè han passat dècades i la gent ja no
és tan ignorant com era —els fills han fet molta feina. No ven tampoc,
i aquesta és la part perillosa, perquè l'ús de la llengua ha reculat moltíssim. No ven perquè queda clar que és la maniobra d'uns que han saquejat el país i
l'han deixat en la misèria. No ven,
en fi, perquè el
nou 'catalanisme' és infinitament més arrelat i popular que el d'aquells anys.
Tanmateix, ara, els antivalencians ens ajuden perquè centren
la qüestió: el
problema ja no és que el valencià siga català o deixe de ser-ho, sinó que el
problema és el simple fet de ser valencià.
I açò és un pas de gegant. Sorprèn que la senyora Punset no se n'adone. El seu discurs
a les corts va revoltar fins i tot el més tou dels valencians amb aquells
insults cínics i bufats contra allò que som.
Ser 'aldeano'
ha esdevingut, gràcies a la seua ignorància, gairebé un honor. Si
continuen per aquest camí, atacar-nos només pel fet de ser valencians, amb
independència de quin siga el nostre programa nacional, ens faran un gran
favor. Encara que ells cerquen l'efecte contrari.
I ens faran un gran favor perquè coincideix amb la
degradació definitiva de l'estat de les autonomies. Avui ja no es pot
ser valencià de manera mínimament conscient sense denunciar l'espoliació
espanyola. És una constatació indiscutible. El president Ximo Puig no és cap nacionalista
abrandat, però com que és president s'adona que és impossible de continuar per
aquesta via. El
País Valencià no pot ofrenar cap glòria més a Espanya: ja ens les han furtades
totes. I això, la brutalitat
del tracte de Madrid cap a nosaltres, comença a aparèixer com la clau que
explica per què tenim tantes i tantes dificultats quan no n'hauríem de tenir,
només que s'aplicàs una certa lògica.
Sumeu les dues tendències i afegiu-hi que ara la gent ja
parla clar —Alabajos
negant-se a acceptar un 'Himno' amb què no s'identifica, Mulet dient que la
constitució no el representa, Puig mateix afirmant que no queden glòries per
ofrenar— i tenim al davant un horitzó impensable fa només un any:
l'enfrontament de València amb Espanya.
Vicent Partal
L'opinió dels subscriptors.
Vicent Iborra
Les darreres eleccions autonòmiques i municipals a nivell
valencià han tingut un caràcter clarament provincial. Jo veig l'anàlisi que es
fa a l'editorial correcta a la província de València i també a la de Castelló, però a la
d'Alacant, si comparem resultats, veurem a Podem, Ciudadanos i Compromís
pràcticament empatats i això és reflex d'unes inèrcies i ideologia imperant.
Inèrcia marcada per la influència de tenir un bon grapat de canals de TDT amb
el mateix amo i ideologia de "en castellano porque somos españoles" o
"a l'escola millor invertir en llengua xinesa que en valencià".
És veritat a les comarques Alcoià i marines aquesta ideologia no es nota tant, però a
l'Alacantí, Baix Vinalopó i sobretot Baix Segura en alguns sectors de la
societat la desconnexió amb tot allò relacionat amb el cap i casal (València)
és total -curiosament la televisió autonòmica de Múrcia es pot sintonitzar
perfectament des d'Alacant capital i que jo sàpiga no han multat a ningú per
això-.
Malgrat la primera llavor amb intent de recuperació de la
cultura autòctona, Alacant va patir una desvertebració amb el PSOE que
posteriorment ha estat continuada amb el PP. No parle ni de nombre de parlants
de la nostra llengua, ni tan sols d'escolaritzats, parle d'una ideologia que fa
a néts no puguen sentir-se identificats amb la llengua parlada actualment pels
seus avis.
Erika Casajoana
En la dècada de vida de Ciutadans/Ciudadanos a Catalunya
l'únic tret ideològic que els ha definit és l'oposició sistemàtica a la nostra
llengua, cultura i autogovern. No volien definir-se ni de
dretes, ni d'esquerres. Només exercien d'anti-catalans. I amb un número vergonyós
d'ultradretans a dins reblant el missatge.
Ara tenen ambició de poder a Espanya i evolucionen cap a
marca blanca del PP, intentant
esdevenir un partit "normal", amb una ideologia rica en
matisos. Però
segueixen sent visceralment i primària anti-catalans. Celebro que a València Ciutadans es mostri tal com són. Ni el PP
actua de forma tan xenòfoba. La "nova política" a Espanya és una regressió
democràtica, almenys pel flanc dret.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada