Benvolguts,
En Carles Ribera ens
fa avui una bonica finta. Ens presenta l’article La tripleta de Brussel·les (i II) i ens mig enreda ja que l’article (I) anterior a aquest no és d’ahir o de la setmana passada sinó del
2011.
Els publiquem tots dos.
És un exercici interessant veure quines opinions sobre un
tema concret gestionada per una gent concreta es tenia fa uns anys i quines
opinions tens actualment sobre el mateix tema i els mateixos gestors.
En el cas que explica aquest article jo trobo el conjunt decebedor. No
pels personatges sinó pels partits que tenen al darrere:
·
En Tremosa
ha vist darrerament com es desfeia la unió entre CDC i UDC. Desfeta que s’hauria d’haver produït fa molts anys i
concretant més en els 4 o 5 darrers. Si no han trencat la coalició CiU fins ara, deu ser per algun motiu. I
com que els motius acostumen a ser els del quid pro quo ja podem imaginar que tant a UDC com a CDC els negocis els funcionaven, vaja els “sectors negocis”...
·
En Junqueras,
crec que està lligat de peus i mans per les restes del partit i va repetint des
de fa uns 9 mesos la mateixa lletania. I si això és dolent, potser seria pitjor
si n’entonés una altra...
·
ICV-EUiA,
el partit al qual, sembla que molt il·lusionat, pertanyia (ja no hi pertany des
de fa uns mesos) en Raül Romeva està
actuant darrerament obscenament. Des de fa uns mesos semblava que
estava més acabat que el PSC. I ara sembla
que s’estan revifant...Sembla que, si no canvien de parer, basen el seu discurs
només en l’odi a CiU personificat en
l’Artur Mas, i en la unió amb els
anticatalans de Podemos. L’Herrera i la Camats han oblidat el seu passat catalanista i lluitador i se l’han
venut per un plat de llenties, ofert per algú que com les mantis religioses, se’ls cruspirà
després d’haver-los sodomitzat pel davant i pel darrere. Recordem que el tal
Pablo Iglesias basa la seva filosofia en fer política donant per bona l’Espanya “Una, Grande
y Libre”, personificada en el darrer Borbó, en la transició borbònica amb soroll de sabres, en el bipartidisme a ultrança, en el TC i en el franquisme sociològic que ha amarat un gran tant per cent dels ciutadans (?) espanyols
(i que per tant són carn de canyó dels aprofitats i desaprensius com el PP, el PSOE, C’s i Podemos). En conseqüència
l’Iglesias dóna per bo el franquisme, la
guerra dels generals revoltats, atiats per l’església i les dretes contra el
poble espanyol en general i contra Catalunya en particular. Del genocidi físic
i cultural contra Catalunya val més no preguntar-li res perquè respondria “Mandeeee”.
Ja s’ho faran...
17 juliol 2015 2.00 h
A la tres
La tripleta de Brussel·les (i II)
Carles Ribera
Com podeu deduir, el
títol d'aquest article té una primera part, però no la busqueu pas en el diari
d'ahir sinó en l'edició del 16 de desembre del 2011. Ha
plogut molt, des d'aquell dia, i més a Brussel·les, però el que hi escrivia
aleshores referint-me als eurodiputats Romeva,
Junqueras i Tremosa és perfectament vigent i de rabiosa actualitat:
“[...] Aquesta
tripleta d'eurodiputats catalans, potser perquè a Brussel·les no tenen la
pressió de l'olla de grills política del Principat, ja fa algun temps que estan
teixint complicitats i actuant a una veu (o, en tot cas, com una coral més o
menys harmònica) en aquells temes que en un país normal es dirien «assumptes
d'estat» i que en el nostre ens hem de conformar, de moment, definint-los com a
qüestions de país. Seria un bon senyal que aquestes iniciatives no fossin fruit
només d'una evident sintonia entre els tres protagonistes, o d'un sentit de la
responsabilitat personal. Vénen temps difícils per a Catalunya (ja han vingut,
de fet), i la cohesió en assumptes estratègics seria recomanable en tots els
fronts. Sabem que CiU, ICV i ERC discrepen en moltes coses. Però en
aquelles que coincideixen, poques però importants, haurien d'emmirallar-se en
les seves tres puntes de llança a la UE.”
Tres anys i mig
després, no hi ha dubte que l'esperit de la tripleta de Brussel·les ha
contribuït a la configuració ideològica i estratègica d'aquesta candidatura per
la independència que integraran dos d'aquells tres pioners i dos d'aquells
partits, o un i mig descomptant Unió. Ha calgut temps per arribar a l'estadi on
som avui, perquè els ritmes de la política, i dels polítics, són lents,
necessiten paciència, mà esquerra, cuina a foc lent i oportunitat històrica.
Bé, i un pèl de xamba, una forta pressió a totes bandes, interna i externa, amb
altes dosis d'improvisació, tot sigui a fi de bé. Ah! I la persistència d'una voluntat social
que generi connexió entre els líders i el carrer. És just on som ara.
Felicitats i enhorabona, tripleta, per haver explorat la via.
“Romeva, Junqueras i
Tremosa són pioners de la Catalunya d'avui”
16 desembre 2011 2.00
h
La tripleta de Brussel·les (I)
Carles Ribera
Els eurodiputats Ramon Tremosa (CiU), Raül Romeva (ICV) i
Oriol Junqueras (ERC) van portar ahir al Parlament europeu el cas que tots
coneixem (i
patim) del deute milionari de l'Estat espanyol cap a Catalunya. Va
ser una pregunta parlamentària que més que res té un caràcter simbòlic. De
vegades passa, però, que el simbolisme ajuda a visualitzar algunes actituds que
poden servir per obrir o assajar noves vies d'estratègia política a curt o
mitjà termini.
Aquesta tripleta
d'eurodiputats catalans, potser perquè a Brussel·les no tenen la pressió de
l'olla de grills política del Principat, ja fa algun temps que estan teixint complicitats i
actuant a una veu (o, en tot cas, com una coral més o menys
harmònica) en
aquells temes que en un país normal es dirien ‘assumptes d'estat' i que en el
nostre ens hem de conformar, de moment, definint-los com a qüestions de país.
Seria un bon senyal
que aquestes iniciatives no fossin fruit només d'una evident sintonia entre els
tres protagonistes, o d'un sentit de la responsabilitat personal. Vénen temps
difícils per a Catalunya (ja han vingut, de fet), i la cohesió en assumptes
estratègics seria recomanable en tots els fronts. Sabem que CiU, ICV i ERC
discrepen en moltes coses. Però en aquelles que coincideixen, poques però
importants, haurien d'emmirallar-se en les seves tres puntes de llança a la UE.
Per cert, que el PSC no
es va sumar ahir a la iniciativa comuna argumentant que portar el cas a Europa
és “embolicar la
troca”. A veure si el, ehem, ‘nou' PSC que sortirà del congrés que comença
avui sap veure que la troca realment embolicada és la que els té entortolligats
a ells.
“Tremosa, Romeva i
Junqueras fan a Brussel·les allò que els seus partits haurien de fer a
Catalunya”
Carles Ribera
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada