Bloc Reflexions.
Apunts recomanables (*)
Us passo un
enllaç de Vilaweb a l’apunt que haviem publicat fa mig any, abans del 20-D, que
algú ja ens havia dit que demostrava la mala fe del sistema corrupte i caciquil
instal·lat des de fa generacions en la pseudo democràcia borbònica que hem
tingut la desgràcia d’haver d’aguantar. Val a dir que aquesta pseudodemocràcia
resol moltes de les possibilitats tramposes de les dretes espanyoles i que a
l’últim moment, si cal, com s’ha demostrat més d’un cop, instauren una
dictadura o executen un Alzamiento o una guerra, o l’un i l’altra. I au! a
tornar a regnar 100 anys més...
“A les
eleccions espanyoles no tots els escons són per a tots: la trampa del
bipartidisme. Tres classes diferents de províncies. Hi ha correlació entre la
mida de la representació i la pluralitat. Només hi ha en joc realment un 30%
dels escons. Cal un canvi multitudinari d’orientació de vot per a superar el
bipartidisme. Podemos i Ciudadanos...
Com que el
caciquisme ha estat el mètode polític preferit de la casta espanyola des de la
restauració del 1874, paga la pena llegir-ne l’article de la Viquipèdia:
En un altre
apunt del Bloc hem explicat la teoria i pràctica del caciquisme. Aquí en
mostrem l’aplicació pràctica segons Ciudadanos,
els cadells de les dretes espanyoles, més reaccionàries que els seus mentors:
***
Nou article
sobre el no-nat Corredor Mediterrani. Observeu que segons la UE que en paga una
bona part, el Corredor Mediterrani és per mercaderies i per al Gobierno Español
del PPSOE és per a viatgers “cosidos con cables de acero” o així:
Article del
Ramon Cotarelo del gener d’enguany, sobre el TC tirant amb bala de Gran Berta sobre el Parlament de Catalunya:
En Cotarelo
que explica la possibilitat que algun gran poder espanyol proposés permetre la
independència de Catalunya amb la condició de confederar-se amb el que quedi
d’Espanya:
La UEFA, el
Barça, les estelades, les multes:
***
En Cotarelo explica com la guerra del 1936-1939 fou una guerra d’Espanya
contra Catalunya, com el franquisme ho ha portat sempre amagat i com al Bloc ho
hem explicat manta vegades:
Un article sobre com Espanya ha estat malbaratant els recursos de la UE i
com la UE mai no s’ha preocupat de saber si els fons s’aplicaven correctament o
si els corruptes polítics/funcionaris els robaven amb impunitat
Les negociacions Espanya-Catalunya. Relat de com mai no s’han comunicat:
Molts
catalans volem la independència per defensar i protegir definitivament la
llengua:
Un dels mil
camins per sodomitzar els Països Catalans:
L’estat
espanyol mostra els mateixos síntomes que mostrava la URSS abans de l’esclat
del 1991:
Solucions
independentistes:
L’atac a la
llengua als Països Catalans:
Les elits
espanyoles i el franquisme:
L’etern
Exèrcit Espanyol, que ha dominat Espanya els darrers 300 anys i escaig, excepte
en el règim republicà del 1936 al1939:
El Born i
l’Exèrcit espanyol:
Declaració
de principis fatxa:
L’enganyifa
del TSJCC. Després de l’assassinat per part dels grisos de l’etarra Arregui el
1981 i segons la premsa estrangera: “si
el nou règim no es regenerava, deixava de continuar sent franquista i evitava
la relació promíscua de la policia, la judicatura i l’esglesia”, Espanya no
tenia remei...”
Autopistes
de peatge vs autovies. Proposta de convertir les autovies espanyoles en
autopistes de peatge, per pagar deutes de les radials de Madrid (en fallida) i
per eliminar d’una puta vegada els peatges amortitzats centenars de vegades de
les autopistes catalanes.
Explica
l’engalipada de la “transacción”, tutelada per Willy Brandt i Olof Palme. Es va
aconseguir passar a un país “liberal”, de bipartidisme rampant, eliminant
vel·leïtats independentistes i vel·leïtats d’esquerres:
Demostració
de l’objectiu de l’Alzamiento i la guerra 1936-1939. Fou una guerra d’Espanya
contra Catalunya. Els mapes de la contesa ho demostren. Vegi’s l’article del
Cotarelo del 29/08/2016.
Clarivident
article sobre la Transacció. “La
Democràcia és la seva democràcia, no la nostra; La Llei és la seva llei, no la
nostra; La Constitució és la seva Constitució, no la nostra; L'ordre
constitucional és el seu ordre constitucional, no el nostre; La Transacció (que
no transició) és la seva Transacció, no la nostra!”
Catalunya ha
tingut des de seu naixement exèrcit propi:
Llenguatge.
Convivència de dues llengües en un territori, segons la força de cada una, la
filosofia dels seus parlants, la diglòssia i la relació
colonitzadors-colonitzats:
Quan l’Exèrcit espanyol va ocupar
Barcelona l’any 1939, el Franco va rebre muntanyes de telegrames dels seus
amics i superiors, Hitler, Mussolini, Himmler, Alfonso XIII, Juan de Borbón,
felicitant-lo efusivament i aplaudint amb les orelles. Exemple:
"Felicito de corazón a V.E. con el orgullo de ser español por el
victorioso remate tan ejemplar que redime para España queridas provincias
catalanas. Con la emoción que siento ante el heroismo del invencible ejército,
Generales y Mando Supremo les saluda afectuosamente, Juan de Borbón." Segueixen
dos exemples:
Què us sembla? Era una guerra
contra Catalunya o no?
19/02/2016. Franco:
“L'única cosa que us demano és que preserveu la unitat d'Espanya.” Que Franco
agafés de la mà Joan Carles I i que aquest el recordi amb afecte simbolitza la
continuïtat entre un règim dictatorial atroç i sanguinari i l'actual democràcia
espanyola. La seva legitimitat –i la del seu fill– emana d'una dictadura que va
deixar centenars de milers de morts, represaliats i torturats...
8 articles: Parlen d'història recent, del trist procés de la
Transacció (que no transició), parlen del CIS i de "l'oportunitat"
dels seus sondejos, parlen de la “sordidez franquista”, parlen de l'actualitat
política, hi ha un article de l'economista Josep Oliver, que ha estat molt
comentat i criticat a la premsa, parlen de retallades i parlen de l'harmonia de
tots els partits espanyols que almenys en una cosa estan tots d'acord: A
Catalunya ni aigua...
19/02/2016. 8 articles.
Transició i "segona transició"? Sordidez franquista, retallades,
l'harmonia de tots els partits espanyols que almenys en una cosa estan tots
d'acord: A Catalunya ni aigua...
El 1978, en plena “transacció”,
va aparèixer a La Vanguardia aquest article de Joaquim Ventalló. Feia 40 anys
que no apareixia algú amb prou coneixement i prou sabiduria i amb poca por
capaç de fer un article com aquest. :
29/01/2016. Joaquim Ventalló. La
nación catalana. De Cospedal: "No admetrem el concepte de nació en relació
a Catalunya". Que la generació d’espanyols, del franquisme cap aquí, “haya
salido "no tan sólo ignorante" sino que además no se dé cuenta de que
lo es y se presente con ello con una dosis tan alta de pedantería que la pone
en ridículo, de lo cual ella tampoco se da cuenta.”
Llengues i dialectes:
Les estelades, el Barça, el Javier Tebas, la Lliga de Futbol
Professional i el Gobierno espanyol:
Consells del ciutadà Abat Ninet sobre
el DUI i el RUI:
Franquisme, Feixisme i Nacisme.
Nacionalcatolicisme. Asociació catòlica de Propagandistas:
¿Podem assegurar que l’exèrcit espanyol no ens tornarà a envair?
2015
Una mostra
més de la intervenció de l’Exèrcit espanyol en la transacció (que no
transició):
dijous, 6 de febrer de 2014
Benvolguts,
Avui fem una mena de campionat d’esgrima o un joc
dels disbarats o un espectacle de màgia. Tot això a part de l’actitud de botiflers
dels senyors Godó, Carol i de La Vanguardia.
· El dia
23 de gener el Punt/Avui va publicar l’article 1
· El
mateix dia 23 de gener La Vanguardia va publicar l’article 2
· El dia
5 de febrer e Directe.cat aclareix la situació amb l’article 3
Què hi ha de particular en els 2 primers articles?
Doncs que figura que parlen del mateix acte però els periodistes de l’un i de
l’altre diari varen entendre missatges diferents!
Com que a la Bíblia hi ha un episodi de confusió,
el de la Torre de Babel, en que els diversos actors tot d’una deixen
d’entendre’s els uns als altres,
he pensat que potser aquí s’havia repetit el fenomen!
Per veure-ho clar he anat al Google i he copiat
aquest paràgraf:
La Bíblia ensenya que la confusió de les llengües
i la dispersió de la gent va succeir «a la terra de Senaar», que més
endavant es va anomenar Babilònia (Gènesi 11:2). I, quan va tenir lloc aquest
esdeveniment? La Bíblia diu que «la població de la terra es va dividir»
durant els dies de Pèleg, qui va néixer uns 250 anys abans d’Abraham.
Aleshores, podem concloure que la confusió de Babel va tenir lloc ara fa uns
4.200 anys (Gènesi 10:25, BCI; 11:18-26).
En l’article 3 es desfà l’embolic!
Vegem els diversos articles:
1. L'Abat
de Montserrat avala el dret a decidir
Josep Maria Soler considera que el poble de
Catalunya “té dret a decidir sobre el seu futur”
L'Abat participa en el tercer col·loqui de Moment
Zero, organitzat per El Punt Avui
23/01/14 19:15 - Barcelona - Redacció
El pare Abat de Montserrat, Josep Maria Soler,
s'ha refermat aquest dijous en el seu suport a un referèndum. “Si Catalunya és
una nació, tota nació té dret a decidir sobre el seu futur”. Segons Soler, el
posicionament dels bisbes catalans sobre el futur no és qüestió política ni
partidista, sinó una “qüestió d'ètica”.
Així ho ha defensat durant la tercera
conferència-col·loqui del cicle Moment Zero, organitzat per El Punt Avui i
l'entitat que porta el mateix nom, i que s'ha celebrat aquest migdia al Born
Centre Cultural, ple a vessar amb prop de dues-centes persones.
L'Abat ha defensat que “la realitat nacional de
Catalunya” és “prèvia a la formació de l'actual Estat espanyol”. “La història
crec que ho diu així”, ha reblat.
En aquest context, ha opinat que si “Catalunya es
una nació, tota nació té dret a decidir sobre el seu futur”. Soler ha recordat que el 1985 els bisbes ja
reconeixien la nació catalana.
També ha explicat que l'Església catalana ha
explicat la situació al papa Francesc i ha assenyalat que una eventual
Catalunya independent seria reconeguda pel Vaticà. En aquest context,
ha apuntat que la veu de l'Església en una nou estat català seria la de la
l'episcopal tarraconense.
El cap de la comunitat monacal ha remarcat la
necessitat d'estendre “ponts de diàleg i comprensió” amb l'Estat. En aquest
context, ha apostat per abordar la qüestió “amb mentalitat oberta i democràticament
dialogant”.
Per Soler, la societat catalana “és prou madura”
per afrontar els reptes que s'ha plantejat.
2. El
abad de Montserrat ve mal imponer la moral cristiana en las leyes de Estado
El monje ha pedido a la Iglesia que no tenga miedo
a "una laicidad positiva e incluso la tenemos que defender"
23/01/2014 -
Barcelona. (Efe).- El abad de Montserrat,
Josep María Soler, ha reconocido hoy jueves que "a veces, las convicciones de
los cristianos pueden entrar encontradicción con
la leyes del Estado" y ha defendido: "En
una sociedad plural, los cristianos no podemos pretender que la moral cristiana
se convierta en ley de Estado".
El abad benedictino ha participado este mediodía
en el ciclo de coloquios Moment Zero, organizado el diario Punt-Avui, que se ha
celebrado en el Born Centre Cultural, donde ha analizado, entre otras cosas,
las aportaciones de la Iglesia a una sociedad laica.
I no parla, segons La Vanguardia, de res del que
havia publicat El Punt/Avui! Ni ha parlat de política ni d’ètica, ni de
Conferències Episcopals espanyoles ni Tarraconensis, ni res!
Ni de que “la realitat nacional de
Catalunya” és “prèvia a la formació de l'actual Estat
espanyol”. Res de res!
Doncs bé, la meva creença en la confusió de les
llengües, en la Torre de Babel, etc, que s’havia consolidat després de mirar-me
els dos primers articles pel dret i pel revés, ha desaparegut com un bolado
quan he trobat el tercer article, el delDirecte.cat!!!
5 de febrer de 2014 05:00 h
http://www.directe.cat/noticia/333580/lesglesia-espanyola-confirma-que-un-estat-catala-seria-reconegut-pel-vatica
Josep Maria Soler va dir fa 15 dies que "un eventual
estat català seria reconegut pel Vaticà" i el desmentiment de la
Nunciatura Apostòlica d’Espanya confirma les paraules de l’abat de
Montserrat.
La Nunciatura Apostòlica d'Espanya ha emès un comunicat a través del qual
indica que les declaracions de l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, sobre
el procés de Catalunya "són opinions de la seva exclusiva
responsabilitat personal i no reflecteixen en absolut la posició de la Santa
Seu". Soler va dir en un dinar-debat que un "eventual estat català seria
reconegut pel Vaticà". També va dir que la Conferència Episcopal Espanyola
no havia entès mai la realitat catalana i que, per aquest motiu, l'Església
catalana manté un contacte habitual directe amb el Vaticà, a fi de mantenir-lo
informat sobre què passa a Catalunya.
Josep Maria Soler, Abat de Montserrat, ha
participat aquest dijous en el tercer col·loqui de Moment Zero organitzat perEl
Punt Avui, on ha manifestat de nou el seu suport a un referèndum i
ha defensat que la realitat nacional de Catalunya és prèvia a la formació de
l'actual estat espanyol perquè la història ho explica així, en l’acte, on han
acudit més de 200 persones, ha explicat que el papa Francesc té coneixement
directe del procés sobiranista i que el Vaticà reconeixerà una Catalunya
independent. La
Vanguardia ha fet una crònica de l’acte destacant que l’Abat veu malament
imposar la moral cristiana a les lleis de l’estat, però ha amagat les
seves paraules sobre el referèndum i el reconeixement del Vaticà d’una
Catalunya independent.
El posicionament dels bisbes catalans sobre el futur de Catalunya no és una
qüestió política ni partidista, sinó una “qüestió d'ètica”, diu Soler
Tot plegat confirma que La Vanguardia fa trampa, per omissió però
fa trampa!
Imitant les proclames franquistes podem exclamar:
Botiflers senyors Godó, Carol i La Vanguardia.
Presentes!
Joan A. Forès
Reflexions
dimecres, 29 de juny de 2016
Repassant les vegades que s’ha esmentat el
mot RUI i el mot DUI aquestes darreres
setmanes, intentant saber qui va ser el primer que va aixecar la llebra, m’he
adonat que aquest apunt de l’Andreu Barnils de fa més d'un mes, el 21 de
maig a Vilaweb sobre el professor Abat Ninet no l’havia comentat.
Publiquem l’article d’en Barnils amb els textos en negre, amb els textos en
vermell i morat del professsor Ninet i els nostres aclariments en blau entre
claudàtors!
El professor Ninet explica la seva manera
d’enfocar el dilema RUI o DUI.El té ben clar:
· El
full de ruta és aquest: la setmana que ve es proclama una DUI amb el 48% dels
vots actuals. Els 72 diputats del parlament tenen majoria absoluta. I el mateix
dia, exactament el mateix dia, es convoca un referèndum en què es demanarà si la
gent aprova la independència ja declarada.
Com té clares moltes més idees sobre:
· el
full de ruta és DUI més referèndum,
· i
no esperem els divuit mesos. Com més ràpid, millor.
· Això
sí, quan convoquem el referèndum, tinguem-ho emparaulat amb els estrangers
amb qui l’organitzarem, perquè l’estat espanyol no ho vol.
· I
aquests estrangers, diu el resident a Dinamarca, ja fa temps que esperen la
trucada de la Generalitat.
I segueix el devessall d’idees:
· Ser
un Taiwan al mig d’Europa (és a dir, un estat totalment independent, molt
funcional, però no gaire reconegut internacionalment) és millor que la situació
actual. Ell no creu que ens passés de cap manera. Sí que diu
que si ens passés, què.
· Segon: no
barregem el procés constituent (escriure una constitució) amb el procés cap a
la independència (crear un estat independent).
· Potser
volem fer massa coses alhora. Centrem-nos.
· Tercer: la
negativa estatal a fer el referèndum ajuda a justificar una DUI amb el 48% dels
vots. I més si convoquem el referèndum immediatament. Tranquils.
· Quart: cens
propi. Sense això, adéu-siau referèndum. Amb el cens espanyol, ens
farien trampes.
· Per
al referèndum català si et registres abans, votes. I si no, no.
· És
evident que no tothom voldrà votar, ni inscriure’s al cens. Opina que s’ha de
respectar. Només faltaria. I que no patim pas gaire si la participació és
baixa. El món ho accepta igual. I d’exemple, Irlanda del Nord, que va votar ser
britànica i la participació no va arribar al 40%. Bàsicament, van anar
votar unionistes i prou. I cap problema. Això, pel que fa a la independència.
Pel que fa a la constitució catalana,
Ninet va donar aquest consell:
· No
esperem a tenir-la completa per a ser independents. Que ens coneixem. Fem un
document brevíssim, de deu articles o quinze, que serviria durant uns quants
mesos i prou. Es respecten els drets humans, els drets individuals, etc.
Centrem-nos.
I, finalment, el senyor Abat Ninet troba horrorosa
la política de declaracions de desobediència.
· Si
vull desobeir –deia– ho faig. I no vaig avisant que ho faré.
[En definitiva, pel que fa al fals dilema sobre
DUI o RUI (a qui se li va acudir el RUI que sembla plantejat per fer-nos mal?)
les idees del professor Ninet són també meridianament clares!]
Presentem ara l’article de l’Andreu Barnils:
?????????????????????????????????
Història de l’”Asociación Católica de Propagandistas”, entitat
feixista i nacionalcatòlica que va ser un dels promotors de la guerra del
1936-1939 i que va nodrir de ministres d’educació els Gobiernos franquistes del
1939 al 1952. Martin Artajo, Dionisio Ridruejo, Ruiz Gimenez i companyia. Té
continuaitat fins avui a través de la institució CEU (Universitat Abat Oliba a
Barcelona). Hi ha altres articles en el Bloc sobre el tema...
L’apunt
segueix i torna a demostrar com l’Exèrcit Borbònic del 1700 és el mateix
Exèrcit Borbònic actual, i és el mateix que es va revoltar amb en Franco el
1936 i és el que va ocupar Catalunya des de l’any 1938 fins ara i és el mateix
que havia donat suport al dictador Primo de Rivera:
Nova
ocupació de Catalunya per l’Exèrcit espanyol:
El Ejército
de Ocupación de Cataluña:
Règim
transitori en temps de Tarradellas. Extrapolació a la situació actual:
L’etern
exèrcit borbònico franquista:
L’íntima
relació de la casta espanyol i l’Exèrcit. Tot el que s’ha esdevingut des del
1700 i segurament d’abans era tutelat per l’Exèrcit espanyol. Tot el que
s’esdevindrà a Espanya des d’ara endavant també serà protagonitzat o tutelat
per l’Exèrcit borbònico-franquista, Queipodellanista, Millanastraista, etc:
????
Recopilació
dels apunts sobre l’Asociación Católica de Propagandistas (ACdP):
Consells del ciutadà Abat Ninet sobre el DUI i el RUI:
L’observatori
DESC, l’Ada Colau, i els ex-PSUC:
L’Espanya
que parla català i l’Espanya que no parla català. Estelades del ninotaire Ferran Martin:
L’ocupació
de les Illes Balears (anomenades fins aquell moment com a Regne de Mallorca i
pertanyents fins aquell moment a la Confederació Catalano Aragonesa), fa 300
anys per l’Exèrcit Borbònico-franquista. Comparació de les dues guerres, la de
successió i la Guerra d’Espanya contra Catalunya:
Ciudadanos.
Mejias. Franquisme:
Franquisme.
Nazisme. Nacionalcatolicisme:
Propagandistas
i CEU:
La
Caputxinada i la Fundació San Pablo CEU:
El Gobierno
espanyol contra Catalunya:
2014
Catalunya és
la darrera colònia d’Espanya i l’Exèrcit és el garant que ho continui sent “in
aeternum”:
L’ultracatolicisme
català. UDC.CDC. E-Cristians. Miró i Ardèvol:
2013
Història de
CEU i de l’Asociación Católica de Propagandistas:
2012
2011
