diumenge, 18 de setembre de 2016

17/09/2016. Catalanofòbia. Joan Lladonet. Ja no saben què han de fer per anar en contra de la llengua catalana. Es refereix als partits que contínuament cerquen la manera de fer que el català quedi reduït a l'àmbit familiar i informal, primer, per a debilitar-lo; i després, per a fer-lo desaparèixer. Els lectors saben bé qui són aquests partits.

Benvolguts,

En Joan Lladonet, que és mestre, és un català de Mallorca amb conviccions de pedra picada. Els seus articles gairebé sempre giren al voltant del coneixement de la llengua i dels atacs a la llengua. Podeu trobar molts dels seus articles en aquest Bloc Reflexions. I sabem que com ell molt bé explica aquest sentiment, aquestes conviccions, formen part d’una disciplina que es diu sociolingüística.

Ja sabem que a Catalunya i als Països Catalans parlar de la llengua és parlar de la catalanofòbia. I ell sempre en parla. Potser que ell i altres que parlen de la catalanofòbia no posen prou èmfasi en els perquès de la catalanofòbia. Jo voldria que sempre que es parlés de la immersió lingüística i de la catalanofòbia s’expliqués els perquès dels problemes que el català arrossega. Cal repetir un cop i un altre que els nostres enemics seculars, el Regne de Castella, els PPSOEC’s, saben que si Catalunya se’n surt dels atacs ferotges a la llengua i evidentment a la cultura catalana, ells estan perduts…

Cal recordar contínuament que Catalunya era un país monolingüe fins a l’any 1939. I que va perdre la guerra d’Espanya contra Catalunya de la mateixa manera que havia perdut la guerra contra el Borbó el 1714. La política que l’Estat absolutista borbònic des del 1714 va aplicar per carregar-se el país i la llengua fou brutal en els dos casos, prohibició de tot: al carrer, a l’escola i a la Universitat, de parlar català, de llegir català (en la dictadura franquista no estava permès editar diaris ni setmanaris ni podia haver-hi emissores en català, no es podien editar llibres ni fer obres de teatre en català). Varem patir les successives onades de militars de les forces d’ocupació de l’Exèrcit espanyol i de les altres onades de funcionaris que varen ser enviats a ocupar Catalunya com mestres, capellans, notaris, jutges, personal de Renfe, secretaris d’ajuntaments, en substitució dels que havien fugit, dels que havien estat expedientats, dels que havien estat “depurats”, dels que havien anat a parar als camps de concentració, dels que havien anat a parar a la presó, dels que havien estat afusellats, els nous funcionaris diem estaven ensinistrats per acabar de donar el tret de gràcia als catalans i al català!

Aquestes explicacions, que formen part de la història d'aquest país, les hem d’usar sempre que les Arrimades o els Millos expliquen que cal la igualtat de les dues llengües, expliquen la bondat del bilingüisme, que cal eliminar la immersió lingüística com estan proposant els Ciudadanos, i com en Lladonet n'opina el contrari. O sigui que el català des del 1714 i sobretot des del 1939 no ha estat de cap manera en igualtat de condicions amb la llengua colonial, amb la llengua dels opressors…

Vegem ara l’article d’avui d’en Joan Lladonet, parlant d’immersió lingüística:


Ja no saben què han de fer per anar en contra de la llengua catalana
            Aquest plural del títol, “...saben...”, es refereix als partits que contínuament cerquen la manera de fer que el català quedi reduït a l'àmbit familiar i informal, primer, per a debilitar-lo; i després, per a fer-lo desaparèixer. Els lectors saben bé qui són aquests partits. Són els partits que tenen sectors als quals se'ls va encomanant feines com la de difondre que el Govern actual aconsegueix que a les escoles torni la immersió lingüística, com si la immersió hagués de provocar l'ofegament dels escolars. En primer lloc, no saben què és la immersió lingüística, ja que aquesta es practica a qualsevol lloc del món, quan en una escola hi arriben moltes persones que no coneixen la llengua del territori que els ha acollit. Es tracta d'aconseguir que en poc temps, aquelles persones entenguin la llengua i comencin a practicar-la, perquè després puguin continuar les classes en cursos normals, perquè la llengua ja no és un problema. A qualsevol part de l'Estat espanyol han de fer immersió lingüística al castellà, si tenen grups de nins, fills d'immigrants, que el desconeixen. Aquí, a les Illes Balears, també s'ha fet molta immersió lingüística en castellà, i aquesta és una veritat més gran que la Seu (i no sa Seu).

             Una altra cosa és que la generació jove d'aquest partit es refereixi a les escoles que fan ensenyament en català. Llavors és mentida que el Govern actual hagi fet una política que faci retornar a aquest tipus d'ensenyament. Fan l'ensenyament en català els mateixos que el feien, i que s'ha fet sempre d'acord amb la comunitat educativa, pares, professors i alumnes. Només els enemics de la llengua catalana difonen màximes i consignes contra aquesta llengua i aquest tipus d'ensenyament, com: que no serveix per a res, que és una llengua inútil o que fer ensenyament en aquesta llengua és perdre el temps.
Aquestes són les grans mentides, que es dediquen a repetir una i mil vegades, des de totes les edats i des de tot el territori. Treballen a l'uníson en l'espai i en el temps.

             De tant en tant se'ls ocorre acusar els mestres de fer política a l'escola. No sé si és que associen fer política a un acte vertaderament indesitjable; no sé si pensen que fer política és ensenyar a mentir, com fan ells; el que més m'estranya és que no sàpiguen que totes les persones, des del moment que ens aixecam els matins, quan feim alguna cosa per a la comunitat, per a la societat, estam fent política, i si aconseguim millorar la societat, com pretén l'escola, política en majúscules. Altres vegades parlen d'adoctrinament. Tots els que vàrem haver d'estudiar una doctrina sabem de què parles i quins són els seus efectes; però avui, que sembla que han desaparegut els llibrets o quadernets amb el nom de “doctrina”, sabem que adoctrinar és voler inculcar idees, conceptes, consignes, a força de repetir-les i fer-les repetir, i d'això en tenim experiència i sabem que en saben molt els polítics als quals em referesc. No saben o no volen saber que són ells, que per convèncer votants, en lloc de fer política, utilitzen la tècnica de l'adoctrinament, i com que dominen la matèria i saben que és una cosa mal feta, acusen  els altres de fer el mateix que ells.

             Ara es posen a criticar una editorial, l'editorial Casals, perquè ha fet un llibre de Llengua i literatura catalanes, que explica a futurs votants de 17 anys i de 18, que durant la legislatura passada va fer retrocedir la llengua catalana i que hi ha esperances que aquest Govern no faci el mateix. Això diu el llibre: “A les Illes Balears saben parlar català dos terços de la població. El català ha viscut una reculada especialment visible a Palma i a Eivissa, que s'explica més per l'allau immigratòria de les darreres dècades, que no per un canvi d'hàbit dels catalanoparlants. El govern autonòmic dels darrers anys ha estat força hostil a l'ús social del català, cosa que n'ha provocat el retrocés a l'àmbit escolar. Però la contestació social d'entitats com l'Obra Cultural Balear a aquesta situació és molt important. El canvi de govern autonòmic de 2015 obre una nova etapa esperançadora en l'ús públic i el foment del català a les Illes.

            Diuen que això és adoctrinament, quan no fa res més que dir grans veritats, respecte a les onades immigratòries, respecte al Govern de José Ramón Bauzá contra la llengua catalana ben evidents, com és voler-la eliminar de l'Administració, o que no fos obligatòria, atacant les arrels de la nostra Constitució, del nostre Estatut, i l'estatus de llengua oficial, i parla d'una esperança en el Govern actual, esperança que pot resultar frustrada, perquè fins ara no s'ha augmentat l'ús social, només s'ha frenat el retrocés.

             També diuen que en un llibre de text no s'ha de parlar d'això, que és vergonyós i tendenciós; vergonyós i tendenciós és voler impedir-ho.
Resulta que ens trobam amb alumnes a punt de ser majors d'edat i votants. Aquests alumnes tenen un llibre, un apartat del qual és la sociolingüística, i un apartat molt important de la sociolingüística és la situació de la llengua, la seva història, les seves vicissituds i la normalització lingüística.
És molt important conèixer què fan els governs per refer els ponts destruïts per mor de la persecució i repressió rebudes, que aquest ha estat el motiu pel qual més d'un catalanoparlant ha abandonat la llengua. El text de l'editorial Casals és completament correcte. Dir una cosa diferent és falsejar la realitat i els polítics que ara ataquen fets com aquests queden en evidència davant les futures generacions.

Joan Lladonet

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada