divendres, 23 de setembre del 2016

22/09/2016. Joan J. Queralt. Astracanades. L'afer Soria-De Guindos és una mentida integral, del principi a la fi. És a més una mostra de la barra de l'elit burocràtica de l'Estat que, de resquitllada, hem vist com es reparteix, com un pur botí, sucosos llocs de treball tan ben pagats com previstos de la cuirassa de la impunitat i de la irresponsabilitat. La causa profunda és la patrimonialització de l'Estat a favor d'unes castes funcionarials extractives, al marge de tot control.

Benvolguts,
Per què el senyor Queralt s’empenya a confondre’ns usant una moneda del segle passat (?) per aclarir-nos conceptes! Els que som seriosos, tal com ens van demanar les autoritats monetàries, fa molts anys que hem oblidat la pesseta...
I anant al gra, l’articulista ens explica que L'afer Soria-De Guindos és una mentida integral, del principi a la fi. És a més una mostra de la barra de l'elit burocràtica de l'Estat que, de resquitllada, hem vist com es reparteix, com un pur botí, sucosos llocs de treball tan ben pagats com previstos de la cuirassa de la impunitat i de la irresponsabilitat.
La causa profunda és la patrimonialització de l'Estat a favor d'unes castes funcionarials extractives, al marge de tot control.
I segueix. Vegem l’article:

OPINIÓ
Astracanades
Joan J. Queralt
Barcelona. Dijous, 22 de setembre de 2016
L'espera fins a la nit del proper diumenge 25 de setembre està resultant entretinguda. En primer lloc, hi ha hagut una sèrie d'esdeveniments, tots dignes de figurar a la cabina dels germans Marx, i no sabem la influència que podran tenir en els comicis autonòmics a Galícia i Euskadi. En segon lloc, passar revista a alguns d'aquests esdeveniments ens resultarà entre patètic i ridícul, amb el toc d'astracanada al qual sembla difícil que la política domèstica se sostregui. Vegem-ho:
1) L'afer Soria-De Guindos és una mentida integral, del principi a la fi. És a més una mostra de la barra de l'elit burocràtica de l'Estat que, de resquitllada, hem vist com es reparteix, com un pur botí, sucosos llocs de treball tan ben pagats com previstos de la cuirassa de la impunitat i de la irresponsabilitat. El fenomen era la trampa Soria-De Guindos, però la causa profunda és la patrimonialització de l'Estat a favor d'unes castes funcionarials extractives, al marge de tot control.
2) El gambet de dama, cap altra denominació fóra possible tractant-se de Rita Barberá. Aixoplugada també pel Partit Popular en ple, ara en el seu retir daurat al Grup Mixt del Senat, passi el que passi, fins al 2019 cobrarà més d'1.200.000 pessetes. Oi que en peles sona encara molt pitjor?
3) L'esperpèntica compareixença d'Homs davant d'un Tribunal Suprem que, saltant-se la Constitució, l'amenaça de detenir-lo si no s'hi presenta i sense haver demanat el suplicatori (la comminació inconstitucional, però comminació, no pot amagar una compareixença judicial no voluntària) a l'Alta Cambra fa perdre punts de democràcia en la falsament autodenominada nació més antiga d'Europa. 
4) Amb la sempre permanent i inestimable col·laboració del PNB resulta que ara dictamina el lehendakari en funcions i candidat a repetir grisor, que la independència és impossible. És impossible o inconvenient per als seus interessos? Convindria aclarir-ho. Ja no s'hi val a dir que no l'hem entès.
5) El partit dels sense-nom avança implacable. Totes les denominacions estan agafades. El Ministeri de l'Interior, anant més enllà de les seves funcions registrals dels partits amb els únics efectes de publicitat, es negarà a inscriure fins i tot un partit que es digui "partit"? S'ha de reconèixer però que els abans convergents ho posen fàcil al ministre que compra falsedats a 1.500.000 € (250.000.000 pessetes) la unitat. No hi hauria malversació per això? Calla, no, que en la reforma penal del 2015 els populars van deixar sense contingut aquest delicte.
6) El nomenament (frustrat finalment) d'Olga Tomàs com a directora de la Hisenda Catalana ha descobert una persona, no solament relacionada amb els negocis del pluriimputat Oriol Pujol, sinó imputada ella mateixa en una de les peces del cas ITV. Ha quedat damunt la taula el nivell de l'escrutini que van desplegar els proposants en el procés de selecció d'un càrrec tan rellevant com és la direcció de la Hisenda Catalana.
Algú hauria de dimitir. Si es vol demostrar que gaudim d'una administració responsable, esclar. Per ser la de sempre, la veritat, no cal.
Joan J. Queralt 

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada