dimarts, 13 de setembre de 2016

30/08/2016. Feixisme. Editorial El PuntAvui. Guerra bruta contra Catalunya. En qualsevol país democràtic, el ministre implicat en uns fets així ja hauria dimitit. O, fins i tot, algun superior seu. Estem parlant d'un cas d'espionatge contra un rival polític. L'Estat espanyol, però, no ha pres cap mesura.

Benvolguts,
Ja van sortint els danys col·laterals, que deia l’Aznar quan la guerra de l’Iraq que ell havia promocionat amb el cruel eslògan de les armes de destrucció massiva (Se lo digo yo), anava matant milers de famílies iraquianes.
En aquest cas, pot ser que després del debat d’investidura raté del dimarts de l’Aznar, ai! del Rajoy, les coses ja nom tornaran a ser com abans. Tant de bo! I hi influirà el capteniment de tots els polítics, els traïdors, tramposos i mentiders com el Rivera, els senzillament corruptes com el Rajoy, i els de Junts pel Sí, Homs i Tardà que li van cantar les absoltes (ai! les quaranta) al Rajoy. L'Homs no es va mossegar la llengua i en Tardà fou espectacular. Li va engaltar al Rajoy tot un curs d'Història de Catalunya...Hem afegit el vídeo del Tardà: 

30 agost 2016 2.00 h
Guerra bruta contra Catalunya
Guerra bruta contra Catalunya. En qualsevol país democràtic, el ministre implicat en uns fets així ja hauria dimitit. O, fins i tot, algun superior seu. Estem parlant d'un cas d'espionatge contra un rival polític. L'Estat espanyol, però, no ha pres cap mesura.
I no només això; si no fos per la guerra interna dins la policia espanyola, seguirien negant l'evidència. Una justícia estrangera, l'andorrana, la primera a posar fil a l'agulla. El fet que l'exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso i el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, es conxorxessin per buscar o inventar proves contra els líders civils i polítics del procés independentista català era només una aresta de la guerra bruta encetada que du a terme el govern espanyol. En els darrers dies s'ha confirmat la sospita: les unitats policials creades pel ministre tenien entre les seves funcions l'anomenada operació Catalunya. I ara, gràcies a una ‘guerra civil' entre els diferents caps policials, aquesta operació és cada cop més coneguda. I tot fa pensar que cada cop se'n sabran més detalls. La policia espanyola va espiar líders polítics catalans i va extorsionar els caps d'un banc andorrà, el BPA, per aconseguir dades sobre els Pujol.
La realitat és que en qualsevol país democràtic, el ministre implicat en uns fets així ja hauria dimitit. O, fins i tot, algun superior seu. Estem parlant d'un cas d'espionatge contra un rival polític. L'Estat espanyol, però, no ha pres cap mesura. I no només això; si no fos per la guerra interna dins la policia espanyola, seguirien negant l'evidència. Ha hagut de ser una justícia estrangera, l'andorrana, la primera a posar fil a l'agulla. Com en els crims del franquisme i la justícia argentina.

La reacció de l'Estat, però, era d'esperar. És obvi que l'Estat espanyol usarà totes les eines, siguin legals o no, per intentar aturar el procés de mobilització democràtica més important de l'Europa occidental dels darrers anys. I els dirigents, polítics i socials, d'aquest procés haurien de ser-ne prou conscients. No per fer servir les mateixes armes, sinó per saber com contrarestar-les i avançar-se en les decisions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada