dilluns, 10 de juliol del 2017

10/07/2017. El lector escriu. Juan Carlos Alonso. 40 anys de “democràcia”. Felipe6: “Fuera de la ley, nos enseña la historia, solo hay arbitrariedad, imposición, inseguridad y, en último extremo, la negación misma de la libertad”. Juanca: " Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima el idioma de Cervantes ". Gonzalo Torrente Ballester: Els espanyols són els amos de Catalunya pel Justo derecho de conquista. “por el justo derecho de conquista”, com havia fet el Felipe5 el 1714.

Benvolguts,

Ja hem explicat sovint que no s’han de negligir els “comentaris als articles” o les “cartes al director” o les seccions “El lector escriu”, sinó tot el contrari. En aquest cas el lector Juan Carlos Alonso ens esmenta les frases pronunciades amb tota la barra i impunitat imaginable del Felipe6 en la recent cerimònia d’enaltiment del franquisme:

Fuera de la ley, nos enseña la historia, solo hay arbitrariedad, imposición, inseguridad y, en último extremo, la negación misma de la libertad,

D’entre les moltes desgràciades frases que l’usurpador del Tron d’Espanya el fill, del fill, del fill, del fill del primer Borbó Felip V, creiem que caldria afegir-hi altres parides del seu pare com aquesta:

" Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima el idioma de Cervantes ".

I lligant amb aquesta frase però en sentit contrari també hi podríem afegir les frases extretes del Bloc Reflexions referides a un feixista com Gonzalo Torrente Ballester:

És la decisió més important de l’independentisme català per retrobar-se amb la seva història, per esdevenir una República Catalana, recordant que el darrer de molts intents fou delmat per les armes amb la guerra contra Catalunya que l’Alzamiento del 1936 va iniciar i provocar, i que els hereus o protagonistes d’aquella guerra d’extermini continuen manant a Espanya i continuen forçant el poble espanyol a odiar-nos i a actuar amb les mateixes idees genocides contra Catalunya.  Recordeu com un feixista espanyol de nom Gonzalo Torrente Ballester, va declarar des del balcó d’algun ajuntament no fa gaire que:  ells eren els amos de Catalunya pel Justo derecho de conquista. “por el justo derecho de conquista”, com havia fet el Felipe5 el 1714.

JAF Vintage
Aquí en tenim el text del lector:

10 juliol 2017 2.00 h

40 anys de “democràcia”

Juan Carlos Alonso

Una Constitució sota l’estricta supervisió dels militars i dels ministres del franquisme. Cap reconeixement, cap rectificació, ni un sol esment a demanar perdó, a deslliurar les víctimes del seu calvari, dels judicis sense raó, absolutament il·legals, que van marcar els jutjats i les seves famílies. 40 anys de “democràcia” i res no canvia. Els (pocs) drets conquerits han tornat a ser arrabassats. Ells segueixen al poder. Una Constitució que no va ser jurada per un ciutadà, el Borbó Juan Carlos, que abans havia jurat els Principios del Movimiento i que hagués comés perjuri. Un ciutadà no escollit, sinó imposat per el mateix dictador. Un altre ciutadà, el fill de l’anterior, que tampoc ha estat escollit, viu a cos de rei (mai millor dit) amb un sou que no es guanya i que no és minso, es permet el luxe de menystenir una part del poble (Catalunya):

 Fuera de la ley, nos enseña la historia, solo hay arbitrariedad, imposición, inseguridad y, en último extremo, la negación misma de la libertad,

oblidant totes les imposicions que ell i els governants del seu regne (ja li ve d’un recontrarebesavi) han infringit contra els catalans. Tampoc es demana disculpes... I, en lloc d’arbitrar i posar pau, que és el poc que se li demana per justificar el que li paguem, més aviat fot benzina al foc i es queda tan ample.

I mentre parla per primer cop de dictadura, condecora ministres del dictador com si fossin herois quan, en realitat, estan en cerca per la justícia internacional, però ben emparats per l’Estat del qual és cap.

I encara volem quedar-nos sota la seva tutela? A Catalunya s’ha votat (per unanimitat!!!) la nul·litat dels judicis franquistes. Quant trigarà el govern del país veí a impugnar aquesta decisió?

També la portarà al TC? Sincerament, val la pena seguir sota aquest jou? Per dignitat, per humanitat, per noblesa, marxem ja!!!
Juan Carlos Alonso
Flaçà (Gironès)

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada