Benvolguts,
Cada dia s’apren una cosa nova. Ho dic pel concepte Causa General. Jo hi era quan els tancs
varen arribar per la Diagonal. Jo hi era quan les primeres forces d’ocupació
varen ocupar llocs de treball de gent que havia fugit i empreses d’industrials
que s’havien exiliat, però era massa petit per saber tot el que passava. Jo
sabia que nosaltres els republicans catalans havíem perdut la guerra. Jo vaig
saber que el meu pare que era tècnic electricista amb estudis per
correspondència en el que ara en diríem Universitat Oberta i que s’anomenava l’Extensió d’Ensenyament Tècnic de la
Generalitat (encara guardo la dotzena i mitja de llibres que li varen
proporcionar a la Generalitat) se’n va anar a fer uns cursos de lampista a l’Escola del Treball perquè
corria la brama que els republicans serien deportats a Andalusia, no els
valdrien els títols que tinguessin i haurien de treballar del que poguessin.
Companys del meu pare que treballaven a la mateixa empresa anomenada La Canadenca (la de les centrals
hidràuliques del Pirineu, Cabdella, Estany Gento i d’altres), la de les tres
xemeneies del Paral·lel de Barcelona, després anomenada Riegos y Fuerzas del Ebro, després anomenada FECSA, després anomenada Endesa,
etc, foren deportats a Extremadura i Andalusia. Per sort a nosaltres no ens
varen deportar.
Aquest preàmbul era per explicar que el nom genèric de Causa General no el coneixia (els
arbres no ens devien deixar veure el bosc), encara que sí que vaig conèixer els
efectes. El meu pare abans de la guerra estava afiliat
al Centre de Dependents (CADCI) que
durant la guerra fou transferit o gestionat o annexat a l’UGT. Per tant el meu
pare era un rojo-separatista i judeo-masónico i no era afecto al régimen segons deia la targeta de càstig que li varen donar i la terminologia
feixista que usaven els idems. Per tant el gener del 39 va quedar suspès de sou i de lloc de treball. Com que teniem
parents que eren industrials i que tenien diners i altres parents o amics que
no eren suspectes de ser republicans, perquè aquesta Catalunya quebrada que explica l’assassí de la reunió de Las
Azores, no existia en aquella època ni existeix actualment, encara que els
nostres enemics voldrien que fos així i fins podria ser que no arribessin a
entendre-ho mai, aquesta Catalunya quebrada, deia, s‘ajudava i s’ajuda, perquè
el concepte de lluita de classes
havia passat feia dècades i en aquell moment i ara el que compta és Catalunya, no les dretes i les
esquerres en el sentit que s’usava abans. I al meu pare el varen ajudar de tal
manera que un parell de mesos més tard fou readmès a l’empresa.
Vegem ara l’article
d’en Lluís Martínez:
31 juliol 2017 2.00
h
FULL DE RUTA
L’estratègia de la por
Lluís Martínez
Amb la Causa General es va estendre la por per tenir ben collada la gent
durant anys
Efectivament: ells tenen tots els mecanismes legals i de
l’Estat a favor seu. I els catalans només tenen la raó i
l’existència dels drets humans, un dels quals és el decidir sobre el teu futur
com a persona i com a país.
De manera que un jutjat de Barcelona
investiga tres persones i la Guàrdia Civil,
constituïda en policia judicial, decideix convocar d’altres, sense que el jutge
en tingui constància i, a sobre, les acusen del presumpte delicte de sedició [Franquisme pur i genuí, clavegueres de l'Estat]. Hi haurà dimissions? Aquells que
acusen amargament alguns polítics catalans d’estar vulnerant les lleis,
exigiran explicacions? Esperin-se ben asseguts.
Hi ha molt de debat
sobre el significat de la sedició.
Que si el diccionari diu una cosa, que si el Codi Penal ho precisa d’una manera
diferent, que si el govern espanyol en parla amb l’alegria que el
caracteritza...
Doncs és molt senzill. Sedició és el que van fer
un grup de generals, entre els quals Francisco Franco, l’any 1936.
El que estan fent
alguns polítics i representants catalans que alguns creuen sediciosos és
treballar per garantir el dret a decidir dels catalans. Insisteixo: dret a decidir. Ningú sap a hores d’ara quin serà el
resultat del referèndum del primer d’octubre, el mateix dia que els militars
van triar Franco com el seu cap, ves quines coses.
Podria passar que guanyés el no. I perdonin si ara em
desvio de la idea principal, però no entenc per què
els que diuen que els independentistes són una minoria donen per segur que
guanyarà el sí.
Al final de
la Guerra Civil es va obrir la Causa General per depurar, empresonar i castigar tothom que
hagués tingut alguna cosa a veure, ni que fos com a simpatitzant, amb la legalitat republicana.
Així es va estendre la por i es va tenir ben
collada la gent durant dècades. S’intenta assajar la mateixa tècnica ara? Com que no
tenim arguments, fem por?
Per cert: el PP va assegurar que s’estava fent una Causa General en contra seu per les comissions
d’investigació obertes al Congrés. Ells ens haurien d’entendre.
Diran alguna cosa? Un cop més, esperin ben asseguts.
Lluís Martínez
Joan A. Forès
Reflexions
+4#1 MIQUEL ALTIMIRES I ROS
No tenen altres
arguments que sembrar i generalitzar la por.
Per això els llepaculs afranquiciats repeteixen insistentment les mateixes consignes que els han donat.
Les arrels de la dictadura son llargues i profundes, per això no accepten el que decideixi la voluntat popular.
Per això els llepaculs afranquiciats repeteixen insistentment les mateixes consignes que els han donat.
Les arrels de la dictadura son llargues i profundes, per això no accepten el que decideixi la voluntat popular.
Dilluns, 31 juliol
2017 9.50
+1#2 RAFEL VIDAL
La por és un bumerang que s'esclafa als morros
dels que el tiren. La por, el terror de l'Estat absolutista, va provocar la Revolució Francesa i la Russa, i ara
provocarà l'Espanyola. He dit
espanyola, no catalana, perquè Catalunya ja estarà a fora del volcà espanyol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada