diumenge, 30 de juliol del 2017

27/07/2017. Media.cat. Mentides sobre el procés: qui dia passa, any empeny. Entorn del procés sobiranista, aquests darrers dies els diaris i les xarxes socials perboquen informacions de forma vertiginosa, algunes de les quals són esbiaixades, clarament tendencioses o directament falses. En les últimes quaranta-vuit hores, hem tingut tres exemples de cròniques que incorren en mentides deliberades, de les quals els autors encara no s’han molestat a desmentir o que han quedat vaporitzades per la mateixa immediatesa.

Benvolguts,

Pel que sembla una manera de difondre notícies falses, sobretot en contra del procés sobiranista, és la premsa, els mitjans de comunicació i les xarxes socials, evidentment. Les notícies (dels mitjans espanyolistes) estan adreçades a fer quedar malament la Generalitat i els mitjans catalans (amb els indepes inclosos). De fet, allò que se’n diu “confondre l’enemic!

Publiquem dos articles de media.cat.  Ja ho sabeu perquè en altres ocasions n’hem publicats, que media.cat es dedica a descobrir errors, intencionats o no, i esbombar la certesa o no d’aquestes notícies falses que de tant en tant circulen pels mitjans de comunicació. Sembla que en aquest estat de les comunicacions sobre el procés independentista que ha de tenir una fita important en el referèndum, les clavegueres de l’Estat, vegeu el reportatge d’en Jaume Roures, van esverades. Publiquem dos primers apunts, aquest sobre les mentides i qui dia passa any empeny i un altre sobre els periodistes a les trinxeres. Per tant, d’ara endavant hem d’estar molt amatents a la bondat o maldat de les informacions abans de fer-les córrer...

Vegem aquest primer article:

Mentides sobre el procés: qui dia passa, any empeny


  27 JULIOL 2017


Entorn del procés sobiranista, aquests darrers dies els diaris i les xarxes socials perboquen informacions de forma vertiginosa, algunes de les quals són esbiaixades, clarament tendencioses o directament falses. En les últimes quaranta-vuit hores, hem tingut tres exemples de cròniques que incorren en mentides deliberades, de les quals els autors encara no s’han molestat a desmentir o que han quedat vaporitzades per la mateixa immediatesa.

Entre les més rellevants destaca la publicada ahir dimecres pel diari La Vanguardia, segons la qual Àngel Xifré, alcalde d’Almoster i director autonòmic del Servei Territorial del Departament d’Agricultura a Tarragona, havia presentat la dimissió per no haver d’assumir les responsabilitats derivades de la convocatòria del referèndum.

En el mateix article, s’explica que Xifré ja havia notificat la seva baixa, motivada pels preparatius de l’1 d’octubre, i el seu desig de treballar novament a la Conselleria d’Ensenyament, en la qual ja havia desenvolupat algunes funcions. Poca estona després, el mateix interessat feia un tuit per qualificar la notícia de falsa i vergonyosa, alhora que, des del seu compte oficial, la Conselleria d’Agricultura també s’avançava per desmentir-la. Amb tot i eliminar la notícia, La Vanguardia manté el piulet on s’afirma que és el primer dirigent d’ERC que renuncia al càrrec a causa de l’1-0.

Amb poques hores de diferència, el diari El Mundo també publicava, de forma errònia, que el secretari de la Presidència, Joaquim Nin, i el director d’Atenció Ciutadana de la Generalitat, Jordi Graells, havien estat “imputats” per la Guàrdia Civil, que havia detectat indicis de criminalitat en les seves gestions sobre el referèndum. Més enllà que cap d’aquests càrrecs no han estat imputats –o investigats, d’acord amb la nova terminologia de la Llei d’enjudiciament criminal–, el rotatiu donava per fet que el cos policial havia pres aquesta determinació, quan no en té la potestat, ja que la decisió d’iniciar alguna acció penal correspon únicament al jutge.

La informació d’El Mundo ha tingut un ampli recorregut a les xarxes, i algunes formacions polítiques, com la ultraconservadora Vox, l’han aprofitat per atiar la suposada feblesa del procés i les irregularitats que els seus màxims responsables estarien cometent en els preparatoris del referèndum. Un extrem que, en tot cas, haurà de dirimir el jutjat d’instrucció que estudia la causa.


A aquesta sèrie de falsedats, s’ha afegit la publicada ahir per El País -un dels mitjans que més ha denunciat les Fake news d’Internet-en què s’afirma la decisió de les Nacions Unides de rebutjar el referèndum català. Sota el títol “L’ONU frena l’intent de donar aval internacional al referèndum català”, el rotatiu del Grup Prisa cita una missiva del Ministeri d’Afers Estrangers espanyol en la qual s’assegura que l’alta instància internacional ha refusat homologar el Diplocat com a observador electoral. Segons l’article, els responsables de la Divisió de Processos Electorals de l’organisme havien traslladat a l’ambaixada espanyola que la sol·licitud de Diplocat i altres organitzacions similars estava completament fora de lloc.
Si ens cenyim a la veritat, el fet és que Diplocat no ha fet cap petició en la línia que es refereix El País. Tan sols ha demanat de quina manera calia donar suport al Codi de Conducta per a Observadors Electorals. No obstant això, la notícia asseverava que l’ONU havia desautoritzat l’òrgan de la Generalitat i, de retruc, el referèndum convocat pel govern català el pròxim 1 d’octubre.
Concatenadament, doncs, tres diaris refrectaris del procés han publicat aquestes últimes hores notícies que, lluny de contrastar i verificar les informacions obtingudes, incorren en mitges veritats o falsedats. 
El referèndum no sols aixeca passions sinó també evidencia les falles deontològiques que sovint practiquen alguns professionals de la informació.
Media.cat


Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada